Quantcast
Channel: LO CARRANQUER
Viewing all 3068 articles
Browse latest View live

Les falles del Pirineu presenten la seva candidatura a Patrimoni de la Unesco

$
0
0
 


Un total de 63 pobles de Catalunya, Aragó, Andorra i el sud de França amb tradició de falles per Sant Joan presentaran abans de final de mes a la seu de la Unesco a París el dossier oficial de la candidatura'Les festes del foc del solstici d'estiu als Pirineus: falles, haros i brandos' per aconseguir la declaració de Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Així ho anunciava el passat 6 de març el diari Segre, després de la decisió presa a l'última reunió de la comissió de treball d'aquesta candidatura, celebrada a Andorra la Vella.

De fet, serà el Principat el que lideri aquesta proposta transnacional davant de l'organisme cultural de l'ONU, ja que cada país només pot presentar una candidatura a l'any en cada categoria, de forma que Espanya i França hi podran aportar altres alternatives. 

Joan Ramon Piqué, alcalde de Vilaller i president de l'Associació de Municipis Fallaires dels Pirineus, va explicar al mateix diari que,"a partir de la presentació del dossier, que inclou també un vídeo, ens aniran comunicant si cal canviar o reformar coses de la candidatura i, a mitjans del 2015, coneixerem la puntuació o valoració del dossier. Si tot va bé, la decisió final tindrà lloc el novembre de l'any que ve"

Piqué va destacar que "la Unesco mira actualment amb bons ulls les candidatures conjuntes entre països i, a més, seria la primera festa de la llista de Patrimoni Immaterial que té el foc com a element central". El president dels municipis fallaires va afegir que volen "la declaració per consolidar aquesta festa popular fruit d'una tradició mil·lenària". 


Informació extreta de http://pallarsdigital.cat/jussa/item/1977-les-falles-del-pirineu-presenten-la-seva-candidatura-a-patrimoni-de-la-unesco

El Solsonès recupera 27 cançons de transmissió oral

$
0
0



El Consell Comarcal del Solsonès ha realitzat un treball de recerca de les cançons de transmissió oral de la comarca. L'àrea de cultura de l'ens comarcal ha apostat decididament per preservar aquest patrimoni oral i tradicional, que és genuí de les nostres contrades i que s'havia transmès de pares a fills des de generacions llunyanes. Un llegat que no es podia deixar perdre i que calia recuperar i actualitzar. A partir d'ara, tot aquest recull es podrà trobar ben documentat i degudament custodiat a l'Arxiu Comarcal del Solsonès

Així mateix, per a l'elaboració d'aquest treball es va encarregar a un equip tècnic format per l'Anna Camps i l'Abel Tarrés la tasca de recopilació de tot aquest llegat històric. En tres jornades de feina l'equip de tècnics va poder enregistrar la veu i captar imatges de cantadors de tots els municipis de la comarca. Un cop es va disposar de tot el material, l'equip tècnic el va deixar en mans de l'expert musicòleg Gianni Ginesi, professor d'etnomusicologia de l'ESMUC. Ginesi va aportar criteris científics per a l'última selecció de les peces i amb el seu assessorament es configurà una llistat final. 

De les 29 cançons recollides i seguint els criteris de l'equip tècnic, s'han transcrit i recuperat 27 cançons, agrupades en diferents categories: cants de Festa i de la vida comunitària, cants infantils i cants narratius. 

La segona part del projecte consistirà en la posada en escena del treball de camp 

Un cop es va completar la primera part del projecte consistent en recuperar tot el llegat de cançó de transmissió oral de la comarca en format escrit i enregistrat, s'ha procedit a la segona part. La culminació de la feina de recerca es basa en l'organització d'un Festival de Cançó Tradicional del Solsonès que mostri la feina feta i revitalitzi les cançons tradicionals. 

La voluntat és que el futur festival estigui compost per propostes musicals ben diverses. D'una banda, reunir una petita mostra dels cantadors tradicionals que han participat en el projecte de forma original, i de l'altra, convidar a artistes consolidats de dins i fora de la comarca per tal que reinterpretin la música i la lletra d'aquestes cançons recuperades, segons el seu estil. 

Pel que fa als artistes que reinterpretaran els temes que estan inventariats pel Consell Comarcal, s'ha pensat en diferents solistes, grups i corals d'estils musicals totalment diferents que versen des del rock fins al folk, però que en aquest festival compartirien el denominador comú de la cançó de transmissió oral com a base de la seva proposta musical. 

Les entitats que han participat en les diferents reunions i han aportat informació i buscat cantadors per al procés de recerca, així com els seus representants, han estat: Orfeó Nova Solsona, Òmnium Cultural al Solsonès, Associació de Veïns de Freixinet, Centre Cultural d'Ardèvol, Comissió Cultural Canalda 1100 anys, Escola Municipal de Música de Solsona, Associació Cultural El Babau de Navès, Associació Cultural de Llobera, Centre d'Estudis Lacetans, Casal La Fura, Coral Morunys, Associació Cultural de Prades de la Molsosa, Club Sant Jordi Solsona, L'ARCADA de Sant Llorenç de Morunys i la Residència de la Vall de Sant Llorenç de Morunys. 

De les diferents trobades, s'ha creat una comissió especial que vetllarà per l'organització del certamen, que de moment no té ni lloc ni data, però que es concretarà properament.


Informació extreta de http://solsones.ddl.net/

Nou èxit de la Marxa dels Castells de la Segarra

$
0
0



Amb un gran èxit d'organització i de participació tingué lloc ahir diumenge una nova edició de la Marxa dels Castells de la Segarra, aquest cop amb sortida i arribada a Guissona. La prova, com en les anteriors ocasions, ha estat organitzada pel Centre Excursionista Guissonenc i el Centre Excursionista de la Segarra de Cervera.

Us oferim un resum dels resultats: 

XV Marxa dels Castells de la Segarra (53 km)

Nombre total de participants: 2716.
Han acabat la marxa: 2330 (85.79%): 815 dones (34.98%) i 1515 homes (65.02%).
Han participat 739 federats (27.21% dels participants) i han acabat 673 (91.07% dels federats).

Temps dels que han acabat la prova:
  • entre 4 i 5 hores: 13 (0.56%) 
  • entre 5 i 6 hores: 82 (3.52%) 
  • entre 6 i 7 hores: 162 (6.95%) 
  • entre 7 i 8 hores: 242 (10.39%) 
  • entre 8 i 9 hores: 299 (12.83%) 
  • entre 9 i 10 hores: 371 (15.92%) 
  • entre 10 i 11 hores: 536 (23.00%) 
  • entre 11 i 12 hores: 483 (20.73%) 
  • en més de 12 hores: 142 (6.09%)
IV Marxa dels Castells Plus (81 km)

Nombre total de participants: 85.
Han acabat la marxa: 64 (75.29%): 6 dones (9.38%) i 58 homes (90.63%).
Han participat 42 federats (49.41% dels participants) i han acabat 34 (80.95% dels federats).

Temps dels que han acabat la prova:
  • entre 7 i 8 hores: 3 (4.69%) 
  • entre 8 i 9 hores: 13 (20.31%) 
  • entre 9 i 10 hores: 20 (31.25%) 
  • entre 10 i 11 hores: 13 (20.31%) 
  • entre 11 i 12 hores: 12 (18.75%) 
  • en més de 12 hores: 3 (4.69%)

Cliqueu aquí per consultar els resultats individuals de tots i de totes els participants (MX 2014 i MX Plus 2014).


Imatge extreta de http://www.lamarxa.cat/marxa_resistencia.html

Informació extreta de  http://www.marxadelscastells.com

Pagesos per la Independència es presenta a la Segarra el 15 de març

CÀRITAS INTERPARROQUIAL DE CERVERA, premi Sikarra 2014

$
0
0
 


El Premi Sikarra -en la seva tercera edició- es concedeix a l’entitat Càritas Interparroquial de Cervera. El Jurat del Premi ha valorat especialment la trajectòria de l’Entitat, des de 1990, treballa a favor dels més desafavorits i encapçala una notable contribució a la cohesió social. El reconeixement a la tasca del seu voluntariat i el fet de ser una entitat sense ànim de lucre també són aspectes que han estat considerats a l’hora d’emetre el veredicte. El fet de viure uns moments especialment durs pels col·lectius més vulnerables, així com l’augment exponencial del nombre de famílies i persones ateses, pobres i en risc d’exclusió social, i en perill de desnonaments, motiva especialment al Fòrum l’Espitllera i la Fundació Jordi Cases i Llebot, entitats promotores del premi, a regraciar públicament la seva tasca i posar llum sobre la seva existència i acció. Amb el reconeixement de Càritas Interparroquial de Cervera, es distingeix també la tasca de la resta de delegacions de Càritas de l'Arxiprestat de la Segarra (Sant Ramon, Torà i Sant Guim de Freixenet), així com les altres delegacions de Càritas a la Segarra i a Catalunya.

Càritas és una entitat no governamental, formada per un grup de dones i homes que hi dediquen el seu temps sense cap retribució i que centra la seva activitat en projectes d’atenció a la família, la vellesa i la infància, amb especial atenció a les famílies que han perdut la llar i al col·lectiu de persones desestructurades i sense hàbits laborals, als quals atén per la seva reinserció al món del treball amb el suport de la Fundació privada Xavier Paules.

El lliurament del Premi coincideix amb l’elaboració, des del Fòrum l’Espitllera, d’un document que analitzarà la crisi i marginalitat a la Segarra, el qual es troba actualment dins l’entitat en fase de debat i redacció.

El guardó serà lliurat el proper dissabte 22 de març en un acte obert al públic que tindrà lloc al Cafè de Tarroja de Segarra. Com a complement de l’acte La Garbiana, cooperativa agrícola de Tarroja, oferirà als visitants una visita al seu obrador de producció ecològica, i es clourà amb un sopar en homenatge a l’entitat a guardonada (per accedir al qual caldrà reservar plaça abans del 12 de març). L’esdeveniment comptarà amb les intervencions musicals d’Hèctor Berberide i Josep Rodríguez.

Les edicions anteriors del Premi Sikarra varen reconèixer a l’activista turístic i cultural de Cervera, Armand Forcat, i a l’Associació d’Amics de l’Arquitectura Popular. El guardó, que romandrà exposat fins el dia 22 a la biblioteca de Cervera, és una escultura de l’artista Anna Marín-Gálvez titulada l’”Esguard alliberat”. L’obra reprodueix en una grisalla el motiu del revers de la moneda de Sikarra (cedida per les promotores al Museu de Cervera), integrada dins el perfil d’una espitllera de fusta, símbol de la projecció cap al futur de la identitat de la Segarra.

Informació facilitada per info@espitllera.cat 

Guissona, 16 de març · DIADA CASTELLERA DE SANT JOSEP

$
0
0



Ja tenim aquí la primera actuació de la temporada margenera!

Els Margeners de Guissona obren temporada amb la diada castellera de Sant Josep, la festa del local de la colla, on actuaran acompanyats pels Castellers de la Sagrada Família i els Moixiganguers d'Igualada.

L'actuació es realitzarà el diumenge 16 de març a les 12 del migdia davant del local de la colla, a la plaça Bisbe Benlloch de Guissona.

Informació extreta de https://ca-es.facebook.com/pages/Margeners-de-Guissona/42501881191
 

Llibres: 'PENSAR EN VERS. La cançó improvisada als Països de la Mediterrània', de Josep Vicent Frechina

$
0
0



La cançó amb text improvisat és una de les manifestacions populars més esteses al llarg i ample del planeta: rara és la cultura on no hi haja deixat rastre o encara no mantinga una considerable vigència.

En les societats tradicionals aquesta cançó improvisada jugava un paper decisiu com a vehicle expressiu de la comunitat, com a mecanisme regulador de tensions socials i com a instrument de resolució de conflictes. En els moderns contextos urbans, el seu paper ha canviat substancialment però continua exercint d’element de cohesió grupal, de generació i ratificació d’identitats col·lectives i de socialització alternativa.

El fenomen de la cançó improvisada ha estat en els darrers anys ben estudiat en l’àmbit castellanoparlant —la seua implantació és  grandíssima en els països hispanoamericans i també en Canàries, Andalusia o Múrcia— o al País Basc on el bertsolarismeés una de les pedres angulars de la cultura euskaldun.

'Pensar en vers' vol afegir-se a aquest moviment d’estudi i difusió del repentisme centrant la seua atenció en la seua pràctica als països de la Mediterrània i, especialment, a casa nostra: així hi tenen un espai rellevant el cant valencià, la glosa de Mallorca i Menorca, la jota de les terres de l’Ebre, els garrotins de Lleida, les nyacres i patacades de l’Empordà i les corrandes i cançons de pandero catalanes. Però també s’hi para esment en el trovo de l’Alpujarra i de Múrcia, els poetes del Genil, el chacarrà del Camp de Gibraltar, el chjama e rispondi  de Còrsega, la gara poetica sarda, els poeti a braccio de l’Itàlia central, el ghana maltés, el tsàttisma de Xipre, les mandinades de Creta i el Dodecanés, els ashik turcs o el zajal del Líban i Palestina. Un recorregut per un paisatge cultural fascinant en la seua diversitat formal i en la sorprenent unitat que subjau en el fons.

El llibre s’estructura en dues parts, una primera d’anàlisi i reflexió i una segona descriptiva dels diferents gèneres de cançó improvisada que podem trobar per les riberes de la Mediterrània, i s’acompanya d’un CD amb mostres de cançó improvisada a càrrec d’alguns dels noms més emblemàtics —històrics i actuals— de cadascuna de les tradicions musicals representades.

El projecte es va finançar mitjançant una campanya de micromecenatge que, en només nou dies, va assolir els objectius econòmics prevists i que al final ha comptat amb la participació de 209 mecenes.


Josep Vicent Frechinaés un periodista i escriptor estudiós de la cultura popular de la Mediterrània. Coordina la revista 'Caramella' i col·labora habitualment en diversos mitjans generalistes i especialitzats.És autor del llibre 'La cançó en valencià. Dels repertoris tradicionals als gèneres moderns'(Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2011) i des del 2006 manté a la xarxa el blog La caseta del plater. Cròniques musicals d’un país invisible.

Per a més informació: www.revistacaramella.cat

Informació extreta de http://www.revistacaramella.cat/c,19090;Presentem-

El CORRELLENGUA 2014 homenatjarà a Maria-Mercè Marçal

$
0
0



Un any més, el Correllengua comença a escalfar motors. Aquest 2014, i per primera vegada en 18 edicions, la figura homenatjada té nom de dona: Maria-Mercè Marçal. Així es va acordar a la darrera Assemblea General Ordinària de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua catalana (CAL), celebrada el passat 22 de febrer. 

A més de ser una de les figures més destacades de la literatura catalana dels darrers temps, Maria-Mercè Marçal (1952-1998) va tenir un ferm compromís amb la llengua, el país i els drets de la dona. Aquests elements seran els que dotaran de contingut el Correllengua 2014

A banda de fer pública la figura homenatjada, la CAL ha convocat, un any més, el Concurs de Cartells del Correllengua, amb l’objectiu de crear d’una forma participativa la imatge que tindrà el moviment a tots els actes que s’organitzaran enguany al Principat. Fins el 25 d’abril, tothom que ho desitgi podrà presentar la seva proposta. Uns dies més tard, l’entitat farà pública l’elecció del cartell guanyador en el transcurs dels Premis Joan Coromines. Les bases del concurs es poden consultar al web de la CAL (www.cal.cat) o a través d’aquest enllaç. 

El Correllengua 

Des de fa 18 anys, el Correllengua treballa per a la difusió de l'ús de la llengua i la promoció de la cultura popular de les terres de parla catalana, des d'una aposta lúdica, festiva, participativa i transversal. La CALés una de les principals entitats que promocionen el moviment, especialment al Principat i amb col·laboracions amb les organitzacions nord-catalanes. 


Informació extreta de http://xarxanet.org/cultural/noticies/el-correllengua-2014-homenatjara-maria-merce-marcal 

La Universitat de Cervera, inclosa en diversos projectes per a l'any 2014 de l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural

$
0
0



L’Agència Catalana del Patrimoni Cultural portarà a terme durant el 2014 onze grans projectes i més de 30 actuacions complementàries. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ho va anunciar aquest dilluns a la roda de premsa per presentar les accions previstes de l’Agència per al 2014. També van intervenir a la presentació el director general d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, Joan Pluma, i el gerent de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, Xavier Arola.

L’Agència Catalana del Patrimoni Culturalés una agència pública al servei del patrimoni cultural català que representa una innovació en la manera de gestionar el patrimoni català i que vol ser una més eficient per donar-hi suport, d’acord amb un relat del patrimoni cultural, dels orígens a l’actualitat. L’Agència preveu una gestió coordinada del patrimoni, que sigui: un referent en l’ús social del patrimoni i en el servei a la comunitat del seu entorn; un model més cooperatiu entre institucions públiques culturals; un model que promou la col·laboració entre ens públics i els agents privats; un model d’excel·lència en la conservació, l’ús i el coneixement social del patrimoni, i una gestió innovadora dels museus i monuments de la Generalitat de Catalunya que segueix els models més contrastats a nivell europeu.

A la presentació, el conseller Mascarell va destacar que l’Agència Catalana del Patrimoni Culturalés“una eina de treball més útil i eficient per donar la màxima projecció cultural al patrimoni del nostre país”. També va voler remarcar que “tenim un gran patrimoni, magnífic. Durant anys s’ha fet una feina extraordinària de conservació del patrimoni. I ara estem en condicions d’afegir a allò que s’ha fet una major voluntat de projecció del patrimoni."I afegí, que amb la creació de l’Agència, “hi guanyarà el conjunt de la cultura del país” i permetrà“més vincle amb la societat, major compromís i una altra manera de gestionar el patrimoni”.

Onze grans projectes per al 2014

Desplegament del mapa del patrimoni cultural
Definir la cadena de valor relacionada amb la gestió del patrimoni a Catalunya. Aquest objectiu comporta mapejar els principals agents i empreses vinculats directament amb la gestió del patrimoni a Catalunya, estimar la dimensió econòmica dels principals sectors (directes i indirectes) relacionats amb el patrimoni a Catalunya i orientar l’elaboració del mapa a servir de base per a crear en el futur aliances publicoprivades en el sector i definir estratègies per a dinamitzar el patrimoni a Catalunya (orientades a aconseguir un major nombre d’usuaris i incrementar els recursos obtinguts).

Projecte 12 x 12
Es tracta d’actuacions encaminades a dinamitzar 12 espais patrimonials per incrementar-ne l’ús i el coneixement, la diversitat de públics i el grau de satisfacció dels visitants, així com vincular aquests conjunts a estratègies de desenvolupament territorial, millorant-ne també la gestió. Els 12 conjunts monumentals són: la ciutat ibèrica d’Ullastret, la ciutat grega i romana d’Empúries, el conjunt monumental de Tàrraco, el conjunt monumental de Sant Pere de Rodes, el Castell de Miravet, el Castell de Cardona, el Reial Monestir de Poblet, el Reial Monestir de Santes Creus, el Reial Monestir de Vallbona, el Turó de la Seu Vella, la Cartoixa d’Escaladei i la Universitat de Cervera.

Espai Patrimoni
Projecte de condicionament dels baixos del Palau Moja ubicar-hi un espai multifuncional que esdevingui un aparador de la Catalunya patrimonial. Aquest punt ha de ser: un aparador de la potència i diversitat del patrimoni cultural de Catalunya; un instrument al servei de la dinamització cultural i turística del patrimoni; un hub d’informació, que connectarà la visita presencial i els canals en línia, i un punt de venda de productes i serveis turístics vinculats als recursos patrimonials

Oferta educativa integrada
Amb l’objectiu d’integrar l’oferta educativa de l’Agència als dissenys curriculars del Departament d’Ensenyament, s’elaborarà un catàleg educatiu únic de l’Agència i un sistema de gestió de l’oferta integrat.

Posada en marxa de la Ruta 1714

Ampliació del circuit de visita del jaciment d’Ullastret
Es tracta de la proposta d’adquisició d’un terreny annex al jaciment ibèric d’Ullastret amb els propòsits següents: facilitar, exposar i condicionar tot el recinte; oferir una nova visió del jaciment; disposar de més espai lúdic i de circulació; millorar el camí per a vianants des d’Ullastret al Puig de Sant Andreu en col·laboració amb l’Ajuntament, i aconseguir més coneixement del jaciment i oferir un nou relat.

Obertura a la ciutat del pati històric del mNACTEC
Amb aquest projecte el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya i l’Ajuntament de Terrassa tenen la voluntat que el museu, l’edifici i el seu entorn esdevingui encara més un dels principals referents de la ciutat. S’impulsa l’obertura a la ciutat del pati històric i la posada en funcionament d’una cafeteria, en règim de concessió, que facilitarà la interconnexió entre la Rambla d’Egara i el Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya.

Millora de les visites i els serveis prestats pels museus
Mitjançant una execució eficient de programes anuals d’objectius amb l’Agència, basats en objectius, accions i indicadors de seguiment.

Programa de restauració del patrimoni
El Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya vetlla pel bon estat de conservació dels béns catalogats del patrimoni català, promovent la qualitat, el rigor i la innovació en les seves intervencions de conservació-restauració. Hi ha actuacions previstes a Empúries, al Monestir de Santes Creus, al monestir de Santa Maria de Ripoll, al monestir de Sant Joan de les Abadesses, en béns inclosos en el programa Romànic Obert i l’acabament de la restauració del mausoleu del General Joan Prim i Prats.

Portal web del patrimoni català
Amb l’objectiu d’establir noves formes de relació bidireccional amb els usuaris, es tracta de dissenyar estratègies de comunicació per a cada segment de públic, promocionar la visita a museus i monuments, generar plataformes web d’aportació de contingut per part dels usuaris i establir noves formes de relació amb els mitjans de comunicació tradicionals i els nous mitjans en línia.

Més socialització i comercialització dels equipaments
Es preveu actuar en espais patrimonials de l’Agència en àmbit de la col·laboració publicoprivada en gestió de concessions per a incrementar l’obtenció de recursos per reinvertir en el propi patrimoni, amb serveis de botigues, restauració, més utilització d’espais i aparcaments.

Línies estratègiques 2014

Les línies estratègiques de l’Agència per al 2014 se centren en:

1. Incrementar l’ús social del patrimoni
Es vol incrementat l’ús i el coneixement dels elements patrimonials entre la població, ampliar la diversitat dels públics en els recursos patrimonials, millorar el grau de satisfacció dels usuaris del patrimoni cultural i gestionar els museus de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural

2. Millorar la conservació del patrimoni
Es garantirà el bon estat de conservació dels BCIN i béns catalogats, es promourà la qualitat, el rigor i la innovació en les intervencions de conservació-restauració del patrimoni moble de Catalunya i es potenciarà la formació i la transferència del coneixement en aquest àmbit.

3. Incrementar la dinamització i la socialització de la cadena de valor
Es vol millorar la dinamització i socialització de la cadena de valor del patrimoni, ja que es considera el patrimoni com un sector cultural de gran amplitud i amb importants aportacions al país.

4. Incrementar els recursos destinats al patrimoni cultural
Es treballarà per obtenir més recursos per reinvertir en el patrimoni cultural

La materialització d’aquestes línies estratègiques es durà a terme a través de cinc conceptes clau:
  • Un relat actual: modern i atractiu per arribar a més públics i que parla de passat però mira al futur
  • Relació amb el patrimoni basada en experiències: amb oferta cultural integrada i pluridisciplinària, basat en les sensacions i les emocions i amb espais ben adequats i els serveis de visita necessaris.
  • Un patrimoni en acció: Famílies, joves, individuals, amics, majors, grups, adults... gaudint d’experiències específiques i inoblidables, amb campanyes de difusió adaptades per a cada públic
  • Un projecte de país: generant sinèrgies entre els diferents agents públics i privats i fomentant la vinculació de la ciutadania amb el seu patrimoni.
  • Un patrimoni obert a tothom: Jaciments i monuments accessibles, fàcils i adaptats a tots els col·lectius i que responen als reptes de futur, difusió de qualitat dels monuments per donar-los a conèixer dins i fora de Catalunya 
La posada en marxa de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural ha de permetre un relat integral, ordenat, viu i ric del passat del país, vinculant-lo amb l’actualitat. El relat ha d’incloure diversos blocs: Orígens / Arrels, Cultura dels Ibers, Colònies gregues, A l’Imperi Romà, Catalunya Comtal, Catalunya  Reial, Temps de Renaixement, Temps de Barroc, Industrialització, Temps de Modernisme, Temps de Noucentisme, Memòria i Avantguardes, i Contemporaneïtat/Catalunya.cat.





Informació extreta de la pàgina web del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, www.gencat.cat/cultura/‎

'LA MEMÒRIA REPRESENTADA', exposició de fotografies de Teresa Llordés

$
0
0



Aquest divendres 14 de març a les 7 de la tarda tindrà lloc a la Biblioteca de Guissona la inauguració de l’exposició fotogràfica “La memòria representada” de Teresa Llordés, que podreu visitar fins el 14 d’abril. 

Aquesta guissonenca ens presentarà un recull d’imatges que formen part d’un viatge al passat, que ens permetrà aixecar-nos i sobrevolar paisatges, rodolar i dipositar-nos en escenes del passat; als safareigs del poble, al ball com a llum de festa major, sobrevolant els camps de la Segarra, dins de les golfes… descobrint el món on van viure els nostres avis.

Teresa Llordés a través d’aquesta exposició ret homenatge a la memòria, analitzant com retenim el passat, el nostre passat, com el recordem, com el refem, o com el recreem, confabulant-lo, transformant els nostres records, creant-ne de nous. Tal com ella mateixa ens explica:

“Oblidem fàcilment, més en aquesta època on paradoxalment tenim tanta simultaneïtat d’informació, amb tants mitjans per a captar i per arxivar, on aparentment tenim més accessibilitat a tot, encara que també més caos. Fotografiem tot el que tenim al voltant, amb mòbils, tablets, càmeres... , ens ho expliquem tot en xarxes socials, però sembla que cada cop l’ésser humà està més buit. La societat actual fa que visquem el moment, ha canviat la manera de mirar i la manera d’observar.”

Estem segures que valdrà la pena, tal com diu la autora, citant a Blanca Cotta, “ningú desapareix del tot de la vida d'un, si ha sabut imprimir bones empremtes al record”.

Us hi esperem!

Informació facilitada per la Biblioteca de Guissona, biblioteca.guissona@gencat.cat

La Víbria de Tarragona ja té el seu retallable

$
0
0



Ja és possible muntar la nostra pròpia versió retallable de la Víbria de Tarragona. La Colla de Diables Voramar del Serrallo-Víbria de Tarragona ha presentat aquesta versió en paper de la Víbria després de celebrar els 20 anys d’un dels elements més populars del seguici.

Partint de la base de tres làmines de cartolina es pot composar i ensamblar la figura de la víbria en 3D, amb peces independents que es poden encabir o treure. Per muntar el retallable, només calen tisores, cola, invertir aproximadament una hora i mitja i tenir una mica de destresa. La rèplica en paper de la Víbria de Tarragona va néixer de l’empresa ServiRepro i ha estat dissenyada per Enrique Santiago, qui ja va fer el mateix amb altres retallables, com ara la Mulassa o els Nanos Nous dels Xiquets de Tarragona. 

El president de l'entitat, Ricard Virgili, destaca que aquest projecte didàctic permetrà que els més petits es familiaritzin encara més amb la Víbria al temps que comparteixen una estona amb els pares o familiars. 

Cada figura retallable de cartró costa dos euros i mig i es pot adquirir en diversos comerços de la ciutat.

Imatge extreta de https://twitter.com/diablesvoramar/media

Text extret de http://www.tarragonaradio.cat/noticia/la_vibria_ja_te_el_seu_retallable/31284

'GITANES DEL VALLÈS. Una colla de mots de ball de plaça'

$
0
0



El Consorci de Normalització Lingüística del Vallès Oriental ha elaborat un recull de mots en el marc del programa del Voluntariat per la Llengua amb les entitats, per promoure el coneixement i l’ús social de la llengua. En aquest cas, s’ha volgut apropar el món de les gitanes a la població en general mitjançant el vocabulari propi del seu àmbit. 

'GITANES DEL VALLÈS. Una colla de mots de ball de plaça' s’estructura al voltant de quatre apartats i un glossari de passos i balls. També inclou una introducció sobre el món de les gitanes a Catalunya. 


El lèxic, editat en format electrònic, ha comptat amb la col·laboració de les colles de ball de gitanes de la comarca:
  • Ball de Gitanes de Castellar del Vallès
  • Ball de Gitanes de Palau-solità i Plegamans
  • Ball de Gitanes de Polinyà
  • Ball de Gitanes de Sant Llorenç Savall
  • Ball de Gitanes de Santa Perpètua de Mogoda
  • Ball de Gitanes de Sentmenat
  • Esbart Sabadell Dansaire
  • Esbart Sant Marçal de Cerdanyola
  • Ball de Gitanes de l’Ametlla
  • Ball de Gitanes de Canovelles
  • Ball de Gitanes de la Llagosta
  • Ball de Gitanes de Lliçà d’Amunt
  • Ball de Gitanes de Martorelles
  • Ball de Gitanes de Montmeló
  • Ball de Gitanes de Parets
  • Ball de Gitanes de Sant Celoni
  • Ball de Gitanes de Sant Esteve de Palautordera
  • Ball de Gitanes de Santa Eulàlia de Ronçana
  • Colla de Gitanes de Rubí
  • Colla de Gitanes i Antics Dansaires de Cerdanyola
  • Colla de Gitanes Cancell del Montseny, de Santa Maria de Palautordera
  • Colla Giola de Llinars
  • Colles de gitanes de l’Escola Municipal de Música de la Garriga
  • Esbart Dansaire de Granollers
  • Esbart Dansaire de Llinars
  • Esbart Dansaire de Mollet
  • Esbart Jove de Gualba
  • Esbart La Lira de Montornès
  • Esbart Rosa dels Vents de Vilanova
  • Gitanes de Ripollet
  • Subcomissió de ball de gitanes. Comissió de Carnaval de Sant Cugat

Informació extreta de http://www.cpnl.cat/xarxa/cnlvallesoriental/
 

'MASSA GRAN PER NO VIURE-HO': la campanya de VOLUNTARIAT de 'Cervera, Ciutat Gegantera de Catalunya 2014'

$
0
0



Com pots fer-te voluntari/a dels actes de 'Cervera, Ciutat Gegantera de Catalunya 2014'?
  • Omplint una butlleta, que trobareu en diversos establiments comercials de Cervera (Anicamp, Anna Maria, Carnisseria Imma, Estètica Montse M. Trullols, Merceria Riera, Perruqueria Clenxa, Perruqueria Montse Roig, i SX Informàtica)
  • A través de la pàgina web, a l'apartat dedicat al voluntariat
  • A través del codi QR que apareix insertat en aquest cartell
  • A través d'una entitat de Cervera

 


Per a més informació: http://www.ciutatgegantera2014.cat/

SAVE THE CHILDREN: 'Només perquè no passi aquí no vol dir que no estigui passant'

$
0
0
 


L’organització humanitària d’atenció a la infància Save the Children ha llançat un vídeo impactant que mostra com la guerra té uns efectes devastadors en una nena de 8 anys.

A les imatges veiem la seva vida“abans” i “després” del conflicte, però enlloc de situar l’acció a Síria, ho fa a Londres, amb el lema: “Només perquè no passi aquí no vol dir que no estigui passant”.

Amb el vídeo, que ha aconseguit més de 20 milions de visites en les primeres hores, Save the Children demana aportacions econòmiques que es traduiran en “menjar, aigua potable, roba, material escolar i suport psicològic”. 


)


A Síria hi ha més de 4 milions de nens i nenes atrapats per la guerra, i més de 3 milions d’infants expulsats de l’escolarització per culpa del conflicte, que ja fa 3 anys que dura.

El sistema sanitari està destrossat: més del 60% dels hospitals no funcionen; el 93% de les ambulàncies han patit danys, les han robat o destruït; i gran part dels treballadors sanitaris i personal mèdic han estat assassinats, empresonats o han fugit del país.

Els nens i les nenes en pateixen les conseqüències: molts moren no només per culpa de la violència sinó també per malalties que es podrien haver previngut o tractat.


Font: Diari de l'Educació

Informació extreta de http://xarxanet.org/comunitari/noticies/l-impactant-video-de-save-children-la-vida-d-una-nena-abans-i-despres-de-la-guer

La Coordinadora de COLLES CASTELLERES de Catalunya (CCCC): 67 colles membres i 21 en formació

$
0
0




La junta de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, reunida el passat dia 10 de febrer, va aprovar l'ingrés dels Brivalls de Cornudella com a colla membre de l'entitat i dels Castellers de Montcada i Reixac com a nova colla en formació. D'aquesta manera, la Coordinadora està ara formada per 67 colles membres (5 universitàries) més 21 colles en formació.

Els Brivalls, de fet, són la segona colla que ha passat pel programa de formació i que accedeixen a la condició de colla membre, després dels Xics Caleros. El cas dels Brivallsés força interessant ja que Cornudella de Montsant havia disposat d'una colla del mateix nom entre el 1976 i el 1985. Va ser la commemoració del 30 aniversari de l'únic castell de set carregat per la colla el que va fer retornar l'ambient casteller a la població, fet que va desembocar en el ressorgiment de la colla. Al llarg del seu primer any, els Brivalls han descarregat setze castells de sis pisos i dos pilars de cinc. La junta ha tingut en compte els informes emesos per les colles padrines (Xiquets de Reus i Colla Jove Xiquets de Tarragona) i ha valorat altres aspectes com ara la capacitat econòmica del projecte així com l'arrelament aconseguit en el seu municipi i comarca. Cal tenir en compte que Cornudella de Montsantés ara mateix el municipi més petit amb colla pròpia. Els Brivalls també són l'única colla del Priorat.

Pel que fa als Castellers de Montcada, també es tracta d'una colla que torna a reaparèixer en el panorama casteller, ja que havia estat activa als anys 90. El nou projecte recupera alguns antics components així com sang nova i ja ha començat a assajar els divendres.

Per acabar fem un repàs al llistat de colles:

Les colles membres 
  1. Al·lots de Llevant (Manacor) 
  2. Angelets del Vallespir (Sant Joan de Pladecorts) 
  3. Bordegassos de Vilanova (Vilanova i la Geltrú) 
  4. Brivalls de Cornudella (Cornudella de Montsant) 
  5. Capgrossos de Mataró (Mataró)
  6. Castellers d'Altafulla (Altafulla)
  7. Castellers d'Esparraguera (Esparraguera)
  8. Castellers d'Esplugues (Esplugues de Llobregat)
  9. Castellers de Badalona (Badalona)
  10. Castellers de Barcelona (Barcelona)
  11. Castellers de Berga (Berga)
  12. Castellers de Caldes de Montbui (Caldes de Montbui)
  13. Castellers de Castelldefels (Castelldefels)
  14. Castellers de Cerdanyola (Cerdanyola del Vallès)
  15. Castellers de Cornellà (Cornellà de Llobregat)
  16. Castellers de la Sagrada Família (Barcelona)
  17. Castellers de la Vila de Gràcia (Barcelona)
  18. Castellers de les Roquetes (Sant Pere de Ribes - Les Roquetes)
  19. Castellers de Lleida (Lleida)
  20. Castellers de Mallorca (Palma)
  21. Castellers de Mollet (Mollet del Vallès)
  22. Castellers de Rubí (Rubí)
  23. Castellers de Sabadell (Sabadell)
  24. Castellers de Sant Cugat (Sant Cugat del Vallès)
  25. Castellers de Sant Feliu (Sant Feliu de Llobregat)
  26. Castellers de Sant Pere i Sant Pau (Tarragona)
  27. Castellers de Santa Coloma (Santa Coloma de Gramenet)
  28. Castellers de Sants (Barcelona)
  29. Castellers de Solsona (Solsona)
  30. Castellers de Terrassa (Terrassa)
  31. Castellers de Vilafranca (Vilafranca del Penedès)
  32. Castellers del Poble Sec (Barcelona)
  33. Castellers del Riberal (Baó, Catalunya Nord)
  34. Colla Castellera de Figueres (Figueres)
  35. Colla Castellera Jove de Barcelona (Barcelona)
  36. Colla Castellera Nyerros de la Plana (Manlleu)
  37. Colla Jove de Castellers de Sitges (Sitges)
  38. Colla Jove de l'Hospitalet (L'Hospitalet de Llobregat)
  39. Colla Jove Xiquets de Tarragona (Tarragona)
  40. Colla Jove Xiquets de Vilafranca (Vilafranca del Penedès)
  41. Colla Joves Xiquets de Valls (Valls)
  42. Colla Vella dels Xiquets de Valls (Valls)
  43. Margeners de Guissona (Guissona)
  44. Marrecs de Salt (Salt)
  45. Matossers de Molins de Rei (Molins de Rei)
  46. Minyons de l'Arboç (L'Arboç del Penedès)
  47. Minyons de Terrassa (Terrassa)
  48. Moixiganguers d'Igualada (Igualada)
  49. Nens del Vendrell (El Vendrell)
  50. Nois de la Torre (Torredembarra)
  51. Sagals d'Osona (Vic)
  52. Salats de Súria (Súria)
  53. Tirallongues de Manresa (Manresa)
  54. Torraires de Montblanc (Montblanc)
  55. Xerrics d'Olot (Olot)
  56. Xicots de Vilafranca (Vilafranca del Penedès)
  57. Xics Caleros (L'Ametlla de Mar)
  58. Xics de Granollers (Granollers)
  59. Xiquets d'Alcover (Alcover)
  60. Xiquets de Reus (Reus)
  61. Xiquets de Tarragona (Tarragona)
  62. Xiquets del Serrallo (Tarragona)
Colles universitàries
  1. Arreplegats de la Zona Universitària (Barcelona)
  2. Ganàpies de la Universitat Autònoma de Barcelona (Bellaterra)
  3. Passerells del Tecno Campus de Mataró-Maresme (Mataró)
  4. Pataquers de la Universitat Rovira i Virgili (Reus)
  5. Xoriguers de la Universiat de Girona (Girona)
Les colles en formació
  1. Castellers de Castellar del Vallès (Castellar del Vallès)
  2. Castellers de Gavà (Gavà)
  3. Castellers de l'Alt Maresme (Pineda de Mar)
  4. Castellers de Montcada i Reixac (Montcada i Reixac)
  5. Castellers de Sant Adrià (Sant Adrià del Besòs)
  6. Castellers de Santpedor (Santpedor)
  7. Castellers de Viladecans (Viladecans)
  8. Colla Castellera Carallots de Sant Vicenç dels Horts (Sant Vicenç dels Horts)
  9. Emboirats de la Universitat de Vic (Vic)
  10. Encantats de Begues (Begues)
  11. Engrescats de la URL (Barcelona)
  12. Esperxats de l'Estany (Porqueres)
  13. Laietans de Gramenet (Santa Coloma de Gramenet)
  14. Llunàtics UPC Vilanova (Vilanova i la Geltrú)
  15. Minyons de Santa Cristina d'Aro (Santa Cristina d'Aro)
  16. Pallagos del Conflent (Prada de Conflent)
  17. Vailets de Gelida (Gelida)
  18. Vailets de l'Empordà (Castelló d'Empúries)
  19. Xiqüelos i xiqüeles del Delta (Amposta)
  20. Xiquets de Cambrils (Cambrils)
  21. Xiquets de Vila-seca (Vila-seca)

Altres enllaços d'interès

    Informació extreta de www.cccc.cat

    'THE VOICES OF MONTSERRAT', by Braden Phillips (The New York Times)

    $
    0
    0



    És el cor de nens més antic d’Europa, subratlla el diari “The New York Times”. A la seva web han publicat un vídeo, 'The voices of Montserrat', Les Veus de Montserrat,  sobre el cor de l’Escolania del monestir de Montserrat, que fa les maletes per actuar per primera vegada als Estats Units, on actuaran en una petita gira del 13 al 16 de març.

    L’esglèsia de Saint Thomas, situada en plena 5a Avinguda, serà l’escenari del primer concert, el 13 de març. També ho farà el 16 de març a l'auditori de Strathmore, a Maryland.

    Un cop retornats a Catalunya, els propers concerts del cor de l'Escolania seran el 8 d'abril a Perpinyà (28è Festival de Música Sacra) i l'11 d'abril a Cervera (4t Festival de Pasqua).


    Europe’s oldest boys choir, the Escolania de Montserrat, has eased its residency requirements to raise enrollment. The move was effective and now they are on their first American tour.

    Text extret de http://www.festadirecte.cat/les-veus-de-lescolania-de-montserrat-al-new-york-times/

    Qualsevol semblança és pura coincidència...

    $
    0
    0





    Remenant per la xarxa un és pot trobar de tot: noves idees, notícies, receptes de cuina, vídeos, imatges, cançons...

    I, fins i tot, quelcom increïble: el cartell de la Carretillada de la Festa Major de Cervera de l'any 2007 i el logotip d'una colla de diables del camp de Tarragona, amb unes semblances sorprenents!!!




    Pura coincidència...


    Imatges del Ball de Diables dels Pallaresos extretes de https://www.facebook.com/diablesde.pallaresos

    La rosa dels vents en refranys (I)

    $
    0
    0




    La rosa dels vents en refranys (I)
      TRAMUNTANA: l'estrella dels nostres vents, el del nord

      Paraula d'origen llatí, transmontanus, de l'altra banda de les muntanyes. A Catalunya, de més enllà dels Pirineus; a Itàlia, dels Alps.

      Tot i que en certes ocasions pot bufar l'anomenada "tramuntana calenta", el del nord és un vent fred per excel·lència: La tramuntana no té abric i l'home pobre no té amic. El motor d'una forta tramuntanada són una borrasca i un anticicló potents, per això: Tramuntana vertadera, pluja pel davant o pel darrere. A més, es creu que si la pluja ve del nord, sol ser duradora: Quan el vent gira en tramuntana plou tres jorns i una setmana.

      GREGAL: se'n diu del vent que bufa del nord-est

      En català antic s'anomenava vent grec. Se suposa que la denominació va sorgir a Sicília o el sud d'Itàlia. Allà el vent del nord-est ve de Grècia.

      Hi ha refranys que, conservant aquesta forma arcaica del gregal, anuncien que si bufa gregal, plourà: Vent grec, la pluja al bec.

      El gregal i el llevant són vents molt propers i és habitual que d'una direcció es passi a l'altra en un mateix dia: Gregal matiner, llevant tarder. Tot i que poden tenir comportaments força diferents: Gregal la mou, llevant la plou.

      LLEVANT: vent de l'est, a on es lleva el sol cada matí

      Vent que a la costa mediterrània és humit i sol anunciar pluja: Llevant aigua al davant. A les nostres terres és especialment famós: les llevantades, que poden fer ploure de valent: El llevant entra xiulant, xiulant; i se'n va renegant, renegant. Refrany que fa un retrat d'un vent que d'entrada sembla suau i acaba sent violent.

      Llevant i ponent acostumen a estar enfrontats en ser un plugisser i l'altre sec: Llevant té una filla casada a ponent; quan ell la va a veure se'n torna rient i el seu antònim: Ponent té una filla casada a llevant; quan ell la va a veure se'n torna plorant.

      XALOC: és la direcció del vent del sud-est.

      L'origen de la paraula és incert. Es creu que prové de la paraula àrab que es fa servir per anomenar el vent que ve d'on surt el sol.

      El xalocés un vent d'origen marí i per tant, humit. Se'l considera un vent que porta núvols, pluja i fred. Xaloc, vent de fora i aigua prop o Xaloc, tanca la porta i encén el foc. A més, en ser un vent que té molt de recorregut marítim al Mediterrani, aixeca força onada i pot provocar mareigs a dalt d'un vaixell: Vent de xaloc, vent avorrit, a la mar basques i al terra humit.


      Imatge de la Rosa dels Vents extreta de http://ideainterna.wordpress.com/2013/08/26/disseny-de-la-rosa-dels-vents/

      Text de Mònica López extret del llibre "Si no plou, plourà. El nostre clima a través dels refranys", TV3 i Columna Edicions, 2007.

      Cervera, 'La ciutat màgica' de Carles Cepero: COPLES DEL TÚNEL

      $
      0
      0



      Coples del túnel

      Els nostres avantpassats
      van fer tancar la vall
      per tal que el camí ral
      passés per dins Cervera
      amb penes i treballs...
      Ara, en els temps moderns,
      ens van tallar una bona carretera
      per salvar un desnivell no massa gran
      i aconseguir que els cotxes
      passessin més de llarg!
      I ens van fer el túnel. No m'explico encara
      com, a cop de petards, no van plegar-se
      les cases del damunt.
      I no sé si Cervera, a fi de comptes,
      hi ha guanyat o perdut...
      Però allò és molt bonic.
      I a mi el passar-hi em fa certa basarda,
      perquè sento un complex ben bé de cuc
      -és clar que jo, pels meus pecats,
      aquí he nascut!-.
      Els nostres avantpassats
      van fer tancar la vall...


      'La ciutat màgica', 1992


      Imatge extreta de http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Vista_de_Cervera_05.JPG

      6è Concurs de fotografia de la Pedra Seca · Torrebesses 2014

      Viewing all 3068 articles
      Browse latest View live