Aquesta és una resumida descripció d'algunes de les propietats de la Dansa Oriental, coneguda popularment com
, perquè us ubiqueu una miqueta millor en ella. Es tracta d'un text de Veronica Molina, que es pot trobar a la xarxa, i que diu així:
La dansa del ventre posseeix una dimensió terapèutica i espiritual, que es remunta a un passat llunyà, quan es practicava en els temples sagrats d'Egipte i l'Índia.
El desbloqueig de tensions i emocions i l'aproximació de la dona a la seva pròpia identitat, són alguns dels beneficis que aporta.
La dansa del ventre, amb el veritable nom en àrab de Raks el Chrak (Dansa del Sol o de Ra) sorgeix a l'Egipte predinàstic (anterior als faraons) relacionada amb diversos cultes i rituals de la fertilitat femenina. Aquesta dansa va ser desenvolupada per al cos de la dona, és un ball suggerent que està basat en moviments suaus i ondulats on participa tot el cos encara que el major moviment es localitza en els malucs, els músculs abdominals i la pelvis. És bastant subtil en la seva expressió. Subtil i alegre. Crec que un del seu fi és sentir i transmetre alegria, força intimista en el fet que, per ballar de debò, cal posar-se en profund contacte amb el cos, i en conseqüència, amb una mateixa.
I us dic el perquè del contacte amb el cos. Aquesta dansa conté un control del cos realment impressionant. Treballa des de la punta del peu fins a l'últim pèl, i sense exagerar, ja que el pèl també és un element de ball. Et mous aïllant les diferents parts del cos com el coll els braços, les espatlles, el tors, la cintura, l'abdomen, els malucs ... i després, tot junt.
L'exquisidesa dels moviments, la bellesa de les ones dibuixades amb el cos, la delicadesa dels ritmes i els sons màgics del tambor, llaüt, flauta i acordió, en la dansa del ventre, ajuden a connectar amb un mateix i el seu interior, activant l'energia, espavilant les articulacions, ja que solen ser zones on es bloqueja aquesta, i es facilita un millor flux. Tot això, juntament amb la secreció d'endorfines, fa que gaudim de la dansa i que manifestem la nostra feminitat, ajudant al descobriment del plaer de ser dona. Treballa els glutis, cuixes, ventre, enfortint musculatura i modelant els malucs i la cintura. Funciona també com una teràpia mental, de desbloqueig psicològic, despertant l'autoestima.
Algunes coses que a mi em transmet aquesta dansa són: relaxació, benestar i despreocupació. A més d'això, la pràctica constant ajuda a corregir la postura, augmentar el poder de concentració, millorar la coordinació i a dormir millor. Al contrari del que es pot pensar, les persones que pateixen de l'esquena, si no és alguna malaltia seriosa, ajuda a relaxar els músculs contrets. Mantenint una bona postura no hi ha risc, hi ha benefici.
És una dansa practicada majoritàriament per dones, que en el seu origen es ballava entre elles, això no vol dir que no hi hagi homes que la puguin practicar i descobrir el seu costat femení, de fet hi ha professors que l'ensenyen.
Molt important destacar: pot ballar qualsevol dona, no importa quina sigui la seva edat, coordinació física o talla. Si hi ha alguna cosa en el que és trencadora la dansa del ventre és l'absència en el cànon físic.
Aquí, si estàs grassoneta, mil vegades millor, més bells s'aprecien els moviments. Però sens dubte el que més bellesa desprèn és que estiguis feliç amb tu, això realment irradia, així que tant és el cos que tinguis, l'important és que l'apreciïs, i aquest és un ball que ajuda bastant a que sigui així.
No és requisit fer tombarelles en l'aire, ni equilibrismes sinó deixar-se portar per la música, el voler aprendre i descobrir per tu mateixa la riquesa de sensacions positives i alliberadores que et pot aportar ..., ja que cada persona és un món i viu la dansa d'una manera diferent.
