Quantcast
Channel: LO CARRANQUER
Viewing all 3068 articles
Browse latest View live

Més Víkings de la Sikarra


'Llegendes de mar (i VI): TRESORS ENFONSATS, AMAGATS I ENTERRATS'

$
0
0



TRESORS ENFONSATS, AMAGATS I ENTERRATS

D’hipotètics tresors relacionats amb el mar, també en trobem de diverses tipologies. La més comuna és la dels tresors amagats en coves de la costa a les quals només s’hi pot accedir per mar. Així, la presència d’aquests tresors, avalats per llegendes de contrabandistes, es situen en costes agressives com les del Garraf, per exemple a la punta de les Coves de Sitges, i molt especialment a les múltiples raconades del cap de Creus

Els pirates, en canvi, tenien predilecció per enterrar-los en illes i illots habitualment envoltats d’esculls. Segons el llegendari es podrien trobar tresors a s’Encalladora i a la de Portlligat, al cap de Creus, a la roca Pardalera i a les Medes i a les Formigues.Tot i que els pirates tenien predilecció per les illes Balears i per una illa invisible que és a mig camí de Mallorca, que només es pot veure si hi ets molt a prop, quan en llevar-se el sol pica tant ras, i que malgrat ser invisible es pot descobrir per l’ombra. 

Els tresors enfonsats es poden dividir entre els vaixells que han naufragat a la nostra costa carregats de riqueses, però inassequibles per la profunditat ,i els de les ciutats enfonsades, de les quals en tenim unes quantes just davant de la nostra costa, sempre a mig dia de rem. Per exemple, hi ha llegendes que parlen de ciutats enfonsades davant de les ruïnes d’Empúries, de Badalona i de Tarragona. Mentre Empúries potser deu la creença al fet que hi ha la massa rocosa de les restes del moll grec que fan intuir més construccions enfonsades, la resta –territori principalment de platja– es deu molt sovint als utensilis diversos que han restat enredats a les xarxes, com restes de ceràmica o àmfores, coincidint bàsicament amb ports i poblacions romanes. La creença que el mar es queda tot el que engoleix converteix en inabastables els tresors enfonsats. 

* * *

I encara es podrien trobar algunes tipologies d’històries més o menys llegendàries, com les de les barques voladores, les històries de contrabandistes, les dels fantasmes dels fars, les de les barques de bruixes…, així com les dels patrons famosos com el capità Aranya, que feia embarcar tothom al vaixell mentre al port s’hi quedava ell.

Text de Jan Grau, extret de l'article 'Llegendes de mar. De mar enfora i de mar endins', revista 'Caramella', núm. 17, any 2007.

Imatge extreta de http://www.quierodibujos.com/sobre/Tesoro+Pirata
 

La Xarxa Cervera ens porta diumenge a 'CAN PERE PETIT'

$
0
0



“Can Pere petit”és un espectacle teatral centrat en una casa de pagès qualsevol de la Garrotxa. A partir de la masovera de la casa, la Teresina, ens presenta, a través de diverses històries, com és la vida en una casa de pagès. 

“Can Pere petit” recupera contes populars com “La fava favera” o en fa una interpretació lliure d’altres com “El gemegaire de la Garrotxa” (El flautista de Hamelin), donant-los una nova vida, així com presenta altres històries actuals de la pròpia Anna Roca

“Can Pere petit”és un espectacle que a partir dels canvis constants de vestuari i música, no només presenta l’ambient rural sino que permet fer un tast de diferents estils musicals; des de la música tradicional, a partir del sac de gemecs, fins al rock passant per la música clàssica i el cabaret. 

“Can Pere petit” és un espectacle adreçat a nens de 6 a 12 anys, que allarga la representació fins més enllà de la sortida del teatre entregant una fava a cada nen per tal que la plantin a casa. 

La Companyia Anna Roca

Anna Roca va néixer a Olot a l’any 1967 i baixà a Barcelona a estudiar interpretació. El 1996, a la Mostra de Xarxa a Igualada, va néixer la companyia amb l’espectacle “Els Contes de l’Anna”. Un monòleg de contes propis, tradicionals i moderns, adaptats per la pròpia Anna Roca i explicats a partir de la interpretació, els canvis de veu, l’expressió i molt de ritme. 

El 1998, dos anys després, va néixer “Contes al Terrat” (Mostra de Xarxa a Igualada) on segueix la mateixa línia d’interpretació de contes que a “Els Contes de l’Anna”, però posant encara més accent en la interpretació i en el muntatge teatral, deixant que els contes passin a estar integrats en un text més general. 

El gener del 2001, a la Sala Planeta de Girona, veu la llum el seu tercer espectacle “Can Pere petit”. En aquest, a més dels canvis que ja es van produir en l’anterior espectacle, inclou la música i els canvis de vestuari per a conduir les diferents històries que han succeit a aquesta casa. 

'Can Pere petit'
espectacle de teatre i titelles a càrrec de la Companyia Anna Roca 
Diumenge 9 de març de 2014, a les 6 de la tarda 
Gran Teatre de la Passió de Cervera 

Informació extreta de http://www.annaroca.com/

M. Teresa Salat, pregonera de la Passió de Cervera 2014

$
0
0



Les maquines del teatre i la tradició a Cervera ja estan preparades i inicien dos mesos de representacions al Gran Teatre, LA PASSIÓ DE CERVERA en majúscules comença les seves actuacions, amb agilitat, modernitat i molt de sentiment, un sentiment que es denota intens dins dels cors de tots els ciutadans i ciutadanes que viuen aquest gran espectacle.

Per donar el tret de sortida es realitzarà el dissabte 8 de març a les 12 del migdia el tradicional Pregó de La Passió de Cervera, per a fer palès que aquest acte sorgeix del cor mateix dels habitants de Cervera, el Patronat de la Passió ha volgut triar un lloc ben simbòlic, situat al centre mateix de la nostra ciutat, i per a tal efecte, el Paer en Cap ens convidarà a la Sala de Plens de la Paeria de Cervera, des d’on Na M. Teresa Salat ens farà l’honor de ser la pregonera d’enguany. Aquest lloc tant emblemàtic que anys enrere acollia sempre el Pregó de Passió retornarà per instaurar-se com a lloc de tradició del Pregó de La Passió de Cervera.

Cal acompanyar i donar caliu a les tradicions, i dotar la ciutat de Cervera d’orgull de tenir la Passió més antiga que continua representant-se arreu de Catalunya.

El Pregó de La Passió de Cervera cal que sigui una molt bona excusa per al retrobament de tots els ciutadans i ciutadanes que viuen aquestes tradicions i les porten al cor, el gran esforç que s’està fent per tirar endavant un espectacle de tals dimensions amb més de 500 col·laboradors, ben mereix un acte ben especial el qual s’agrairà a tots els que hi assisteixin amb un aperitiu final.

Per a més informació de La Passió de Cervera: www.lapassiodecervera.com

Informació facilitada per publicitat@lapassiodecervera.com

L'Enterrament de LA SARDINA

$
0
0



Processó carnestoltesca que té l'origen en una festa carnavalesca madrilenya -ja pintada per Goya-, estesa a d'altres terres de la península, amb especial esplendor a Múrcia. Fou introduïda a Catalunya a mitjan segle XIX; a més de la berenada al camp, se celebrava una cerimònia grotesca en què era enterrada entre plats de terrissa una sardina o una arengada, generalment vestida de forma ridícula. Pel fet de ser celebrada el mateix Dimecres de Cendra, primer dia de Quaresma, prenia connotacions anticlericals. Encara avui, corrues de quitxalla, amb una canya i un cordill d'on penja una sardina, van fora vila a enterrar-la i a fer una berenada.

Hom dóna a la sardina connotacions referides al genital masculí i a l'abstinència de sexe preceptuada per la Quaresma; en els seus orígens, tanmateix, s'enterrava una espinada o "canal" de porc, anomenada "sardina"en castellà popular; el seu autèntic sentit era, doncs, enterrar la carn, tot el que és gras.

Text extret del llibre 'Enciclopèdia de la Fantasia Popular Catalana', de Joan Soler i Amigó, Editorial Barcanova, 1998.

Imatge extreta de http://tuetscabrils.blogspot.com.es/2012/02/22-de-febrer-de-2012-enterrament-de-la.html

Març, el mes del vent

$
0
0



Març, marçot, ronca fins que és mort.

El tercermes de l'any és el mes dels vents. Aquesta és una època de canvis. Se succeeixen borrasques i anticiclons de forma de vegades sobtada, i això ocasiona que pugui haver-hi uns quants temporals de vent dins el mateix mes.

A un mateix vent, aquí li diuen bo i allà dolent.

Aquesta dita que es fa servir per expressar allò que tot depèn de com t'ho miris, no té pas intenció meteorològica. D'altra banda, el seu origen sí que ho és. Un exemple: si l'aire ve de l'est, al litoral Mediterrani arrossega humitat; en canvi, a Portugal, l'efecte és ben bé el contrari.

Els refranys meteorològics, en general, són difícilment aplicables d'una regió a una altra, però els que parlen del vent encara ho són menys. Paradoxalment, els noms pels quals se'ls coneix és molt semblant en català, italià o grec, i fins i tot alguns sonen igual en àrab.

A la ciutat del Vaticà, enmig de la plaça de Sant Pere, rodejant un gran obelisc, hi ha setze plaques de marbre gravades. A cadascuna hi apareix el rostre d'un home bufant i, segons el punt cardinal, el nom del vent. És una immensa rosa dels vents de mitjan segle XVII. S'hi llegeixen noms tan familiars com tramontana i levante. I és que, tot i que els vents tenen papers molt diferents en el clima de cada país mediterrani, els seus noms propis van començar a viatjar dalt dels vaixells fenicis.


Text de Mònica López extret del llibre "Si no plou, plourà. El nostre clima a través dels refranys", TV3 i Columna Edicions, 2007.

Il·lustració d'Isabel Hojas, extreta de http://bibliocolors.blogspot.com.es/2013/11/al-vent-trobem-les-7-diferencies-al.html

Reus opta a convertir-se en la Capital de la Cultura Catalana 2017

$
0
0
 


Reus emprèn el segon pas per aconseguir que la ciutat pugui esdevenir Capital de la Cultura Catalana de cara l’any 2017. El consistori ja ha donat el tret de sortida a una campanya ciutadana per aconseguir que tant entitats culturals com lúdiques, festives esportives, socials o veïnals s’adhereixin a la candidatura. Abans però, la ciutat també ha de presentar el projecte de designació que s’ha de presentar a finals del proper mes d’abril.

Tot i que les entitats reusenques desconeixen el plantejament del full de ruta de l’Ajuntament, a priori, estan totalment obertes a formar part d’aquest procés cap a la Capital de la Cultura Catalana. En declaracions al Diari, Xavier Filella, president del Centre de Lectura, ja ha assegurat la participació de l’entitat en aquesta candidatura. «Com és evident, per defensar la cultura, participarem en aquest projecte perquè creiem que és una qüestió que val la pena aprofitar», explica. «Serà un bon moment per donar suport a la ciutat», afegeix.

Amb tot, altres entitats vinculats a la cultura de Reus, com Òmnium Cultural del Baix Camp, puntualitzen que encara no saben quin paper tindran els col·lectius. Per Biel Ferrer, president de l’entitat cultural, «és una bona idea fer que Reus esdevingui Capital de la Cultura Catalana però ens agradaria saber quina mena de joc tindran les entitats en aquest plantejament». És per això que apunta que «caldrà que expliquin el programa per aquesta activitat per adherir-nos-hi».

Des de la Federació d’Associacions de Veïns, el seu president, Valentín Rodríguez, assegura que «Reus té capacitat més que suficient per convertir-se en la Capital de la Cultura perquè és un referent cultural pel país» i afegeix que «hi haurà bona predisposició» i que per tant, no tindran «cap problema a l’hora de signar l’adhesió».

De fet, el president del Centre de Lectura, Xavier Filella, comparteix opinió i està convençut que «si Reus s’hi presenta, serà Capital de la Cultura Catalana perquè fins i tot, ho hauria pogut ser en els darrers anys».

El primer pas per fer realitat aquest projecte el va fer el Ple de la Corporació municipal, el desembre passat, quan va acordar per unanimitat sol·licitar a l’Associació Capital de la Cultura Catalana la designació de Reus.

Les adhesions es podran fer arribar a títol particular o com a entitat i es recolliran a l’Oficina d’Atenció Ciutadana, al Gaudí Centre, als centres cívics, al Pavelló Olímpic Municipal, al casal de Joves i també a l’IMAC.

Imatge extreta de http://scenicumcia.wordpress.com/2013/03/08/possibles-canvis-al-consorci-del-teatre-fortuny/

Informació extreta de http://www.diaridetarragona.com/noticia.php?id=18554

ELS CATARGUES: 'Oh, Oh, FELIP!', l'amor 'prohibit' entre una targarina i un 'paleta' de Cervera

$
0
0






Oh, Oh, Felip!

Jo que sóc més targarina que la brava de la Cava o els
arrugats del Rosal,
jo que tinc una erecció quan pujo a Sant Eloi o faig
running pel Reguer,
jo que sóc soci del Tàrrega i que tinc somnis eròtics amb
el Pujal del PP,
jo que soc membre del CAU i no trago ni en pintura als
venuts del GIC,
jo que penso que Lexu’s sempre han estat traïdors,
al meu cotxe només sona Naraina,
jo que porto l’Eixida com a politò del mobil, i la
Verge de l’Alba al balcó.
Jo que sempre he defensat els productes d’aquí targa,
ara me enamorat d'un 'paleta' de Cervera
Oh Ohhh Felip,em tunnejaré la barca per tu,
Oh Ohh Felip, anirem a l’Aquelarre els dos junts,
i lluitarem pel nostre amor prohibit
uoo uohh Felip....

Jo que sóc més targarina, que els Amics de l’Arbre
o el Fitó de Guixanet,
jo que sóc una gran entesa en Fira Tàrrega i
el mundillu mercader,
jo que sempre m'he enganxat a la Nova Tàrrega i als
matins d'en Puiggené,
jo que sóc més radical que l’Aliga de Tàrrega
a la Nit del Tararot,
jo que sento devoció per les Santes Espines,
i que anar a Blaye és sagrat,
jo vull veure Mama Coma actuant als Pastorets,
i les obres amaters de la BAT.
Jo que sempre he defensat els productes d’aquí targa,
ara me enamorat d'un paleta de Cervera
Oh Ohhh Felip,em tunnejaré la barca per tu,
Ohh Ohh Felip, anirem a l’Aquelarre els dos junts,
i lluitarem pel nostre amor prohibit
uoo uohh Felip.


Lletra extreta de http://carnestoltestarrega.blogspot.com.es/2014/03/la-canco-del-carnaval-2014-oh-oh-felip.html

Vídeo extret de http://www.youtube.com/watch?v=zyHzJlnPqjM


II Festival de DANSA ORIENTAL de Cervera · 8 de març de 2014

$
0
0



L'Associació de Dansa Oriental de la Segarra, encapçalada per la ballarina Èrika Bondia, organitza aquest dissabte 8 de març la segona edició del Festival de Dansa Oriental de Cervera.

Un esdeveniment únic a la comarca, on es podrà gaudir de dansa de qualitat, amb un ampli repertori d’estils. El Festival, a més, comptarà amb la presència de la mestra Samira Stella, que impartirà dos tallers el matí del dissabte.

La gala, que tindrà lloc a partir de les 8 del vespre, reunirà al Paranimf de la Universitat una quarantena de ballarines, vingudes d'indrets com Albacete, Logronyo, Vitòria, i de diferents ciutats de Catalunya: 

La Dansa Oriental

Aquesta és una resumida descripció d'algunes de les propietats de la Dansa Oriental, coneguda popularment com dansa del ventre o belly dance, perquè us ubiqueu una miqueta millor en ella. Es tracta d'un text de Veronica Molina, que es pot trobar a la xarxa, i que diu així:

La dansa del ventre posseeix una dimensió terapèutica i espiritual, que es remunta a un passat llunyà, quan es practicava en els temples sagrats d'Egipte i l'Índia.

El desbloqueig de tensions i emocions i l'aproximació de la dona a la seva pròpia identitat, són alguns dels beneficis que aporta.

La dansa del ventre, amb el veritable nom en àrab de Raks el Chrak (Dansa del Sol o de Ra) sorgeix a l'Egipte predinàstic (anterior als faraons) relacionada amb diversos cultes i rituals de la fertilitat femenina. Aquesta dansa va ser desenvolupada per al cos de la dona, és un ball suggerent que està basat en moviments suaus i ondulats on participa tot el cos encara que el major moviment es localitza en els malucs, els músculs abdominals i la pelvis. És bastant subtil en la seva expressió. Subtil i alegre. Crec que un del seu fi és sentir i transmetre alegria, força intimista en el fet que, per ballar de debò, cal posar-se en profund contacte amb el cos, i en conseqüència, amb una mateixa.

I us dic el perquè del contacte amb el cos. Aquesta dansa conté un control del cos realment impressionant. Treballa des de la punta del peu fins a l'últim pèl, i sense exagerar, ja que el pèl també és un element de ball. Et mous aïllant les diferents parts del cos com el coll els braços, les espatlles, el tors, la cintura, l'abdomen, els malucs ... i després, tot junt.

L'exquisidesa dels moviments, la bellesa de les ones dibuixades amb el cos, la delicadesa dels ritmes i els sons màgics del tambor, llaüt, flauta i acordió, en la dansa del ventre, ajuden a connectar amb un mateix i el seu interior, activant l'energia, espavilant les articulacions, ja que solen ser zones on es bloqueja aquesta, i es facilita un millor flux. Tot això, juntament amb la secreció d'endorfines, fa que gaudim de la dansa i que manifestem la nostra feminitat, ajudant al descobriment del plaer de ser dona. Treballa els glutis, cuixes, ventre, enfortint musculatura i modelant els malucs i la cintura. Funciona també com una teràpia mental, de desbloqueig psicològic, despertant l'autoestima.

Algunes coses que a mi em transmet aquesta dansa són: relaxació, benestar i despreocupació. A més d'això, la pràctica constant ajuda a corregir la postura, augmentar el poder de concentració, millorar la coordinació i a dormir millor. Al contrari del que es pot pensar, les persones que pateixen de l'esquena, si no és alguna malaltia seriosa, ajuda a relaxar els músculs contrets. Mantenint una bona postura no hi ha risc, hi ha benefici.

És una dansa practicada majoritàriament per dones, que en el seu origen es ballava entre elles, això no vol dir que no hi hagi homes que la puguin practicar i descobrir el seu costat femení, de fet hi ha professors que l'ensenyen.

Molt important destacar: pot ballar qualsevol dona, no importa quina sigui la seva edat, coordinació física o talla. Si hi ha alguna cosa en el que és trencadora la dansa del ventre és l'absència en el cànon físic.

Aquí, si estàs grassoneta, mil vegades millor, més bells s'aprecien els moviments. Però sens dubte el que més bellesa desprèn és que estiguis feliç amb tu, això realment irradia, així que tant és el cos que tinguis, l'important és que l'apreciïs, i aquest és un ball que ajuda bastant a que sigui així.

No és requisit fer tombarelles en l'aire, ni equilibrismes sinó deixar-se portar per la música, el voler aprendre i descobrir per tu mateixa la riquesa de sensacions positives i alliberadores que et pot aportar ..., ja que cada persona és un món i viu la dansa d'una manera diferent.


    'El dia a dia de les dones a casa Dalmases'

    $
    0
    0



    'El dia a dia de les dones a casa Dalmases'
    Descoberta de la vida i els espais de les dones a casa Dalmases, a càrrec de la historiadora Teresa Salat.

    La Segarrenca organitza una activitat molt especial que té a veure amb el dia a dia que tenien les dones a casa Dalmases. La visita, gratuïta, esdevindrà una descoberta de la vida i els espais de les dones que habitaven aquesta casa.
    En acabar, es realitzarà un tastet de la cervesa artesana que actualment s’elabora a la casa.

    Dia: dissabte 8 de març, dia internacional de les Dones treballadores
    Hora: 5 de la tarda
    Lloc: Casa Dalmases (c. Major, 87-89)

    Informació facilitada per l'associació La Segarrenca, lasegarrenca@gmail.com

    Guissona organitza una Jornada adreçada a donar respostes i solucions a les problemàtiques de l’organització de FESTES i CONCERTS

    $
    0
    0



    Jornada "Amb la cultura a la mà: respostes i solucions a les problemàtiques de l’organització d’esdeveniments", dirigida a totes aquelles persones que de manera professional o amateur es dediquen a preparar activitats culturals en ajuntaments, consells comarcals, associacions i entitats vàries. 

    La jornada tindrà la presència de dos gestors culturals que explicaran la seva experiència i parlaran de casos pràctics, i que finalitzarà amb una visita al Parc Arqueològic Iesso i Museu de Guissona.

    Dimarts 18 de març, de les 10 del matí a les 2 de la tarda
    Lloc: Sala de plens de l’Ajuntament de Guissona
    Preu: gratuït

    Inscripcions: cal enviar un correu-e a turisme@guissona.cat (abans de 14 de març) indicant nom, cognoms, correu-e, entitat a la que es pertany i càrrec. Aforament limitat.

    Organitza: Ajuntament de Guissona i Qultural

    Activitat molt recomanada a tècnics d'ajuntaments i responsables d'entitats de voluntariat de la Segarra que organitzin qualsevol concert, espectacle o festa al llarg de l'any!!!

    Informació extreta de http://www.guissona.net/jornada-amb-la-cultura-a-la-ma-respostes-i-solucions-a-les-problematiques-de-l2019organitzacio-d2019esdeveniments/?searchterm=None i de https://twitter.com//espitllera

    La Calçotada dels 20 anys!!

    $
    0
    0



    Salut Carranquers i Carranqueres!
     
    Diuen que si almenys un cop has portat el vestit de diable (ja sigui el model Benetton, Matraca, estil lliure (branques d’ametller) amb cabra pintada o, fins i tot, sense cabra pintada, ja no deixes mai de ser Carranquer.

    Enguany la colla celebra 20 anys d’existència, per aquest motiu volem que la calçotada d’aquest any sigui especial i es converteixi en un punt de trobada de tots els qui hem format part de la Colla.

    Et convoquem a la calçotada dels vint anys dels Diables de Cervera “Carranquers” el proper dissabte 15 de marça Cal Satorres de la Sisquella.

    A partir de les 12 ja hi serem, preparant el foc i fent petar la xerrada, i si el foc i la brasa ho permeten, a les dues tenim pensat entaular-nos.

    Això si, per tal de tenir una previsió de calçots i carn, et demanaríem que ens confirmessis la teva assistència abans del dia 10 de març, responent el següent formulari:


    Salut i vint anys no són res!

    PD S’espera algun tipus de sorpresa encara sense concretar.

    Comissió organitzadora dels actes del 20è aniversari

    'LA SARDANA' ('Moments', TVE Catalunya, 27 oct 2013)

    $
    0
    0

    El dia 27 d'octubre de 2013 Moments dedicà el seu programa a parlar de l'origen de la nostra dansa: la sardana.

    L'equip s'ha desplaçat fins al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí. Allà hem visitat una exposició on podem trobar els diferents elements que composen la típica cobla catalana. De la mà del músic Oriol Oller reviurem els concursos i els aplecs de l'època i coneixerem alguns dels autors més destacats de l'àmbit sardanístic.


    La sardana és un reportatge de David Gallach i Arantxa Tormo.

    Informació extreta de http://www.rtve.es/alacarta/videos/moments/moments-sardana/2093347/

    EL BALL DE GITANES DE CERVERA ja està en dansa

    $
    0
    0
     


    Una dotzena de noies cerverines amb ganes d’enriquir la cultura popular de la ciutat han creat una entitat amb un nou ball. La idea va néixer amb l’objectiu de recuperar a Cervera algun dels balls tradicionals catalans que es fan actualment en el marc dels balls escolars de la Festa Major petita.

    La trobada inicial va ser a principis del mes de novembre. En aquesta primera reunió, en la qual es van fer diverses propostes de danses, l’opció més atractiva va ser el ball de gitanes, també conegut com el ball de cintes. 

    Es tracta d’una dansa tradicional que té lloc a diverses poblacions catalanes i valencianes. Es remunta al segle XVII i té el seu origen en les ballades dels gitanos quan celebraven casaments. El ball es fa al voltant d’un pal d’on surten unes cintes que són subjectades per cadascun dels balladors, anomenats gitanos i gitanes, i al ballar es van formant trenes segons el ritme de la música.

    S’espera que l’estrena del nou ball de gitanes de Cervera sigui per la festivitat de Corpus. Actualment l’entitat compta amb un total de 19 membres. Si voleu contactar: balldegitanescervera@gmail.com

    Agrair a l’Associació de veïns Sant Jaume del Barri dels Ametllers la disponibilitat del seu local social, on es realitzen els assajos mensuals. També a la Marina Codina i Vila, estudiant de Disseny de Moda, encarregada del patronatge i el disseny del vestuari.

    Imatge extreta de http://www.hotelcalipolis.com/ca/festa-major-hotel-calipolis-sitges-_515_2463_1035.html

    Informació extreta de la revista 'Paeria' del mes de març, a www.cerverapaeria.cat

    La Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran dedica les seves 5es JORNADES DE MUSEOLOGIA al finançament i al patrocini cultural

    $
    0
    0



    5es JORNADES DE MUSEOLOGIA A LES TERRES DE LLEIDA
    Museus i finançament cultural
    Cervera, 13 i 14 de març de 2014. Sala Francesc Buireu
    Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran

    Els darrers temps, amb la crisi com a escenari de fons, ens han fet repensar estratègies de funcionament per als nostres museus però, també, estratègies financeres que han d’obrir nous marcs de col·laboració. Més enllà dels recursos convencionals, cada cop més escassos, que arriben de les administracions públiques, hi ha tot un camp per explorar i explotar vinculat amb el mecenatge. La gestió de projectes de patrocini, però, no és fàcil, ja que sovint no coneixem els interessos de les parts implicades.

    Durant dos dies, diferents especialistes en la matèria intentaran aproximar voluntats, visions i resultats en la recerca de finançament per a les nostres institucions museístiques, explicaran diverses experiències de patrocini tant des de la perspectiva del mecenes com dels museus, i analitzaran la creació de productes i noves propostes dels museus per a la millora de la seva sostenibilitat i dels serveis que ofereixen.

    Un any més, aquestes jornades de museologia, obertes a tothom, pretenen convertir-se en un punt de trobada dels professionals del món del patrimoni cultural de les terres lleidatanes. Millorar la formació tècnica, donar visibilitat i dotar de noves eines de gestió als museus i equipaments patrimonials del territori són els tres principals objectius que es persegueixen amb la organització d’aquestes jornades anuals.


    Informació extreta de la pàgina web del Museu Comarcal de Cervera: http://www.museudecervera.cat


    'LES QUATRE 4 DONES MÉS + INFLUENTS DE CATALUNYA': Ada Colau, Carme Forcadell, Muriel Casals i Teresa Forcades

    $
    0
    0



    Josep Cuní va moderar aquest dijous al seu programa de 8tv, '8 al dia', i amb la frase 'Les quatre dones més influents de Catalunya' com a reclam, un debat molt interessant amb Ada Colau, portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, Carme Forcadell, presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Teresa Forcades, monja benedictina, i Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural.

    Forcades va defensar que mai ha dit públicament quin partit ha votat, però ha reconegut: “Als diputats de la CUP no se’ls ha de fer fora. No he dit mai públicament quin partit he votat, però és obvi que els postulats de la CUP són els més pròxims als del Procés Constituent, això és una obvietat.”




    Sobre la consulta convocada el 9 de novembre, Carme Forcadell i Muriel Casals van coincidir a destacar la voluntat de les seves plataformes per anar a votar. De fet, Forcadell va apuntar: “El pla A de l’assemblea és votar el 9 de novembre. Tenim pla B i pla C, però s’han de tenir per no utilitzar-los.”Muriel Casals va seguir la mateixa línia que la de la presidenta de l’ANC: “Òmnium treballa per poder votar el 9 de novembre majoritàriament. I votarem Sí.”

    Per la seva banda, la portaveu de la PAH, Ada Colau, va assegurar que cal canviar les estructures des de la societat: “Els drets i la democràcia, perquè siguin reals, han d’estar permanentment vius i en exercici. En delegar, així hem acabat: amb el país ensorrat, amb una crisi pitjor que en qualsevol altre país del nostre costat. Hem d’aprendre la lliçó d’això. No hem d’esperar que la democràcia es faci o passi, allà on sigui. L’hem de fer. A les PAH ho veiem cada dia, estem defensant els nostres drets.”

    Finalment, totes van coincidir a destacar que no es consideren les dones més influents del país, i van assegurar que són representants de moviments socials, que existeixen gràcies a la mobilització dels ciutadans.

    Imatge extreta de http://www.caladona.org/

    Informació extreta de http://www.8tv.cat/8aldia/videos/dema-debat-especial-amb-4-dones-influents/  
     

    La violència sexista castiga una de cada tres dones europees

    $
    0
    0



    Les dades són aquestes. L'Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea (FRA, en les seves sigles en anglès) interpel·la la societat amb l'informe més important sobre la violència contra les dones fet als 28 països membres de la UE, realitzat a partir de 42.000 enquestes i el títol del qual resumeix l'estat de la qüestió: Cada dia i a tot arreu. Primer: el 33% de les europees més grans de 15 anys han patit violència física o sexual en l'últim any, cosa que significa 62 milions de dones. 

    El mateix percentatge s'obté quan s'aborden aquests abusos en la infància, un dels nous i sorprenents apartats de la macroenquesta presentada ahir a Brussel·les. El director de la FRA, Morten Kjaerum, ho adverteix: «Aquestes dades no poden ser ignorades. El sondeig revela que la violència física, sexual i psicològica contra les dones suposa una gran violació dels drets humans a tota la UE». I elles ho saben: el 78% de les enquestades consideren «molt comú o bastant comú» la violència masclista al seu país. A Espanya, el 22% denuncia haver patit violència física o sexual. 

    Clima general

    La falta de xifres era un problema, ja que la taca d'oli de l'agressió contra les dones quedava amagada i paralitzava la presa de decisions dels estats i del conjunt de la UE. La FRA utilitzarà les seves per forçar un canvi inajornable davant l'estès atac als drets de la dona, inclosa la seva dignitat, segons l'agència de la UE. Les declaracions de les 42.000 enquestades serveixen per treure a la superfície l'extensió de la violència a casa, els espais públics i on line. En les preguntes i l'anàlisi de les respostes es revela la necessitat no només de noves lleis, sinó de la creació d'un clima general en què estiguin implicats des de la policia fins als serveis de sanitat per afavorir la denúncia de les agressions, que tot i ser diàries no són reconegudes per la majoria de les persones, incloses moltes vegades les mateixes víctimes. Algunes són noves, com les vinculades a les noves tecnologies (un 11% de ciberassetjament). 

    La macroenquesta també desgrana una àmplia tipologia d'assetjaments, inclòs el vinculat a la falta de llibertat econòmica: no poder prendre decisions financeres domèstiques ni fer compres de forma independent, o no poder decidir treballar fora de casa. O la violació en el matrimoni, per a la qual reclama un canvi legislatiu de manera que s'equipari a la perpetrada fora d'aquest d'àmbit. 

    Canvis necessaris

    Però no són aquests els únics canvis a què porta la investigació de la FRA. Com és possible que, al segle XXI, el 55% de les enquestades (el 50% a Espanya) declarin haver patit assetjament sexual i el 32% d'elles, a mans d'un cap, col·lega o client. En aquestes xifres es pot trobar una de les claus. L'informe és una peça concloent per desmuntar el mite que la violència masclista només es produeix en les parelles i que l'agressió comença i s'acaba amb l'assassinat de les dones. No és així. Tot i que les dades parlen d'una freqüència i extensió de la violència enormes, el sondeig es pot quedar curt. Una de les respostes així ho apunta: el 67% de les enquestades no van informar de l'incident de violència en parella més greu a la policia o a una organització. ¿Per què? Potser perquè, segons assenyalen el 74% de les víctimes d'assetjament, l'episodi més greu que van patir no va merèixer l'atenció policial. 

    Per posar en relleu alguns dels reptes quan s'observen les dades oficials de la justícia penal per intentar estimar la magnitud de la violència contra les dones, l'exemple de les xifres sobre la violació és il·lustratiu. La FRA destaca que les estadístiques judicials reflecteixen més els mecanismes de recollida de dades i la cultura de la denúncia de la violació que l'«extensió real d'aquest delicte». En el període 2005-2007, el European Sourcebook indicava que a Suècia la taxa de violacions era de 47 per cada 100.000 dones, i de 2 per cada 100.000 a Grècia i Hongria. Més pròximes a la realitat, les dades del FRA donen ara una mitjana del 5%. Les variables com la mateixa definició de violació, el reconeixement per part de les dones que és un delicte, l'existència de la cultura de la denúncia i el desenvolupament de les investigacions, detencions i sentències són determinants per als resultats. 

    El contrast

    El cas de Suèciaés paradigmàtic per explicar la diferència de dades entre països. Far de la igualtat a la UE, Suècia mostra uns alts índexs de violència física i sexual (28%), en contrast amb el 13% d'Hongria, Eslovènia i Polònia. No és que Suècia sigui més violenta, sinó que les sueques tenen una consciència superior de què són les agressions i compten amb més protecció de l'Estat i amb la seguretat que l'agressor serà perseguit. 

    L'existència de la violència quotidiana es reflecteix en la por confessada per les dones. Les noies, especialment les menors de 30 anys, mostren una preocupació superior a ser agredides físicament o sexualment en públic que en l'esfera privada. Les més grans de 50, per contra, temen l'àmbit privat. L'edat, doncs, és un factor determinant. La violència impacta en les seves vides i deixa profundes seqüeles en elles. El 21% de les europees encara temen ser víctimes d'un assalt físic o sexual. «És una resposta racional a una amenaça real», conclou l'informe (http://fra.europa.eu/en/theme/gender).

    Informació extreta de http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/violencia-sexista-castiga-una-cada-tres-europees-3157170

    'Folk Major', el nou espai de cultura popular de Ràdio Tàrrega

    $
    0
    0



    Des del passat dimarts 4 de març l'Albert Fitó, president de l'Associació cultural Guixanet, condueix a Ràdio Tàrrega, i dins el programa matinal 'Anem de boca en boca', una secció setmanal anomenada 'Folk Major', dedicada a la cultura popular.

    L'emissora també dedica al món de la sardana els matins i les tardes dels dissabtes i diumenges, amb els programes 'Germanor' i 'Escoltant sardanes', conduïts per Carles Vall i Josep M. Castelló.


    En record de Rossend Condis, impulsor del Museu de Puntes al Coixí de l´Arboç

    $
    0
    0



    El passat 21 de febrer va morir a l’edat de 91 anys l’arbocenc Rossend Condis, que va ser, juntament amb la seva esposa Josefina Ferrer, l'artífex de la creació del Museu de Puntes al Coixí de l’Arboç

    El director del Museu de Puntes al Coixí, Sergi Sedó, comenta “el paper del matrimoni Condis Ferrer va ser clau per a la creació del Museu”, quan al 1972 van continuar amb la tasca de “recollida, classificació, documentació i emmagatzematge de peces de punta al coixí iniciada per mossèn Josep Torres l’any 1970”. Se’n van encarregar fins al 1994, quan es va inaugurar el Museu. 

    Condis també era molt conegut dins el món puntaire per la qualitat dels dissenys dels seus patrons. A més, va destacar en moltes altres facetes, per exemple, va ser el fundador de la històrica publicació periòdica arbocenca“Fe i Vida” (1948-1966), juntament amb Esteve Cruanyes, Josep Maria Jané i Josefina Ferrer. 

    A finals de 2011, Condis va fer donació al futur Museu Casteller de Valls de la seva col·lecció de material gràfic i documental que repassa les actuacions castelleres a l´Arboç durant el segle XX, convertint-se en un dels fons més antics del Museu. La donació incloïa 179 imatges, entre les quals destaquen dues làmines originals de la revista de l´època "Rocío Carmelità" amb una fotografia del quatre de vuit que la Colla Vella de Valls hi va carregar l´any 1932, i també un reportatge fotogràfic de Ramir Guasch Figueras (1900-1984) amb 19 imatges originals de la festa major de l´Arboç de 1931. Una altra de les parts més valuoses de l’antologia documental són quatre fotografies originals de l´època datades a finals del segle XIX i els primers del XX, que es convertiran en unes de les imatges més antigues que tindrà el museu. 

    Imatge extreta de http://www.eixdiari.cat/cultura/doc/46996/mor-rossend-condis-impulsor-del-museu-de-puntes-al-coixi-de-larbo.html

    Notícia extreta de http://lafura.cat/noticies/mor-rossend-condis-fundador-del-museu-puntes-arboc

    S’obre el termini per participar al 40è Concurs de Cartells de La Patum (2014)

    $
    0
    0



    Fins el divendres 4 d’abril a les 2 del migdia ja es poden presentar a l’Oficina de Turisme de Berga les propostes de cartells per La Patum 2014. Així s’anuncia des de l’Ajuntament de Berga i del Patronat Municipal de La Patum, que han fet públiques ja les bases d’aquest 40è Concurs de Cartells de La Patum.

    El guanyador o guanyadora del concurs rebrà 500 € i el seu cartell serà el que anunciarà les Festes del Corpus del 2014. El document que cal adjuntar amb el cartell acceptant les bases del concurs es pot trobar a la web del mateix Patronat de La Patum, a l’apartat documents.

    Els treballs finalistes seleccionats seran exposats entre els dies 13 i 27 d’abril a l’Oficina de Turisme de l’Ajuntament de Berga per tal que tothom qui ho desitgi pugui votar el cartell que més li agradi i escollir així la persona guanyadora. Les votacions es faran presencialment, però cal identificar-se prèviament, ja que només s’acceptarà un vot per persona. El cartell guanyador es donarà a conèixer públicament el dia 1 de juny, just després del Ple Extraordinari de l’Ascensió que es fa cada any per decidir si aquell any es farà o no La Patum.


    Clica aquí per consultar les bases del Concurs

    Il·lustració de Salvador Vinyes, extreta de http://salvadorvinyes.wordpress.com/2012/04/01/el-tabaler-de-la-patum/

    Informació extreta de http://www.lapatum.cat/

    Viewing all 3068 articles
    Browse latest View live