Quantcast
Channel: LO CARRANQUER
Viewing all 3068 articles
Browse latest View live
↧

El Petit de Cal Eril i Blaumut, entre els premiats per votació popular dels 'Enderrock 2014'

February 26, 2014, 11:06 am
$
0
0


 
El trio Els Catarres ha estat el clar vencedor de la votació popular dels Premis Enderrock 2014, amb un total de cinc guardons que recollirà el 13 de març a la nit de la música catalana. A més de millor artista de l'any, el seu àlbum 'Postals'(Música Global) s'ha emportat el Premi Enderrock 2014 al millor disc de pop-rock i a la millor portada, i "Vull estar amb tu" ha estat considerada la millor cançó de pop-rock i també la millor lletra. El grup actuarà a la gala –presentada per Xuriguera i Faixedas– juntament amb Txarango, La Iaia, La Troba Kung-Fú i Gerard Quintana amb Xarim Aresté, a més d'altres sorpreses.

Crítica i votació popular han coincidit:'La figura del buit' (BankRobber, 2013) d'El Petit de Cal Eril ha estat elegit millor disc de cançó d'autor, tant pel públic i com per la crítica. En aquesta mateixa categoria, el duet format per Cesk Freixas i Miquel Abras recollirà el guardó a la millor cançó per "L'Empordà se'ns crema", una peça que ja van interpretar en directe a la festa dels Premis Enderrock de l'any passat, i que forma part del seu disc conjunt.

La gira de comiat dels valencians Obrint Pas–després de dues dècades de trajectòria– ha estat premiada per la votació popular amb el Premi Enderrock al millor directe de l'any. El clip "Bicicletes" dels barcelonins  Blaumut, el DVD musical en directe d'Els Amics de les Arts i la sala Stroika de Manresa també han rebut el reconeixement del públic.

En la categoria de folk, el públic ha valorat la jove proposta dels maresmencs Ebri Knight com a millor disc, pel seu segon treball, La palla va cara (autoeditat, 2013). D'altra banda, l'experiència de vint anys des de les Terres de l'Ebre de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, un dels grups més premiats al llarg de la trajectòria dels Premis Enderrock, ha estat guardonada amb la millor cançó de folk per una peça emblemàtica: "Sóc d'allà baix".

La votació popular del 2014 ha consagrat Oques Grasses com a grup revelació. La banda osonenca de reggae-pop va debutar l'any passat amb'Un dia no sé com' (autoeditat, 2013), i al llarg de la darrera temporada ha realitzat una progressió exponencial, que la va dur a esclatar en un concert a la plaça Major de Vic al Mercat de Música Viva i a omplir l'Apolo de Barcelona. El vot del públic també ha consdierat els tarragonins Bongo Botrako com autors del millor disc català 'en altres llengües', pel seu exitós i popular treball 'Revoltosa' (Kasba Music, 2013).

El jove violoncel·lista barceloní Pau Codina ha estat un dels grans triomfadors en la votació popular dels Premis Enderrock 2014 en la categoria de clàssica, amb els guardons a millor nova proposta i millor directe. El tenor David Alegret ha estat el més votat en l'apartat de millor solista, i la interpretació del Brossa Quartet de Corda dels quartets de corda de Josep Maria Mestres Quadreny ha estat considerat el millor disc editat al llarg del 2013.

En la categoria de jazz, el Premi Enderrock 2014 de votació popular al millor solista ha recaigut en la trompeta omnipresent i eclèctica de David Pastor. Pavana Club (Fresh Sound, 2013), de The Jamboree Big Latin Band, ha estat valorat com el millor disc de l'any, mentre que la Vicens Martín Dream Big Band amb Gemma Abrié s'han endut els guardons de millor nova proposta i millor directe.

Imatge extreta de http://kedin.es/barcelona/que-hacer/directo-de-el-petit-de-cal-eril-en-el-cruilla-2013.html

Informació extreta de http://www.enderrock.cat/edr/numero12
↧
Search

'Llegendes de mar (I): EL PERILL QUE VE DEL MAR',

February 27, 2014, 12:38 am
$
0
0



El marés, per ell mateix, un món desconegut, un medi tan acollidor com inhòspit, que tant pot tenir una bellesa serena com terrible. És el rebost inestable on la gent de costa va a proveir-se fins que, capriciosament, esdevé traïdor, impedint que els pescadors tornin a casa. No és accidental que molts dels pobles costaners homenatgin la gent de mar amb un monument a la dona, la figura solitària que al capvespre mira la línia de l’horitzó esperant el retorn dels de casa. El marés el camí a tot arreu: als bancs de peix, a l’aventura volguda o trobada, a destins propers i a països llunyans; és la porta a territoris inconeguts i a destins imprevisibles. El conegut i, sobretot, el desconegut generen possibilitats infinites que donen peu a llegendes de tota mena, des de les més locals i costaneres fins a les mítiques i popularitzades, entre les quals hi abunden les manllevades de la mitologia grega, amb episodis en què no costa gaire veure que han estat adoptats, per exemple, de l’Odissea, i que segons la tradició popular també van ocórrer a la nostra costa. 

Les llegendes relacionades amb el mar es diversifiquen en dues grans branques: les de terra, encara que relacionades amb el mar, i les que es generen en alta mar. No tenen la mateixa dimensió les llegendes transmeses de mariner a mariner, que aquestes mateixes llegendes explicades a la taverna del port en una taula, a l’entorn d’una conversa regada amb vi o aiguardent, davant d’oients fascinats pel relat. Les creences dels mariners s’alimenten del temor, de la sorpresa i de la superstició; la solitud, en una tripulació jeràrquica i endèmica, accentua les manies i les fixacions. Les mateixes creences i les llegendes d’aquests mariners esdevenen aventures èpiques o fantàstiques quan són explicades a terra ferma. La mateixa llegenda, per tant, varia substancialment en funció de la percepció: la de l’home de mar, en la vivència real o imaginaria, de la de la gent de terra que, àvida de noves sensacions, s’alimenta de les narracions dels mariners. 

D’entrada podríem diferenciar les llegendes relacionades amb el mar, separant-les en funció de la percepció: les de terra com a consum i creença meravellosa absorbida en forma de relat, i la dels mariners, que són situacions viscudes o imaginades, recreades a còpia de recordar- les en la solitud abans esmentada. També de la gent de mar cal diferenciar entre les llegendes dels navegants de llargues travessies i les dels pescadors, movent-se sempre prop de la costa i retornant a terra després de la jornada de pesca.




EL PERILL QUE VE DEL MAR 

Bona part de la costa catalana està clivellada, encara avui, de torres de guaita i de cases fortificades amb talaies o guardioles. Aquestes torres són conegudes popularment com a «torres de moros», perquè tradicionalment són els anomenats genèricament així els qui, arribant per mar, porten el perill: és per això que cal vigilar la presència de veles a l’horitzó. Les incursions de pirates, que acostumaven a ser atacs ràpids amb robatori i segrest, eren més comunes del que pot semblar i han deixat un reguitzell de llegendes al llarg de tota la costa. Al Dietari de la Generalitat, el 13 de juny de 1527, per citar un cas real, consta una incursió de «3 galeres e XIII fustes de moros» que van entrar a la desembocadura del Besòs i van fer cap a Badalona, on «[…] mataren quatre hòmens e se’n portaren passades XXV ànimes […]». 

A tall d’exemple, una d’aquestes incursions de moros a Badalona va solidificar com a llegenda, amb un terrible pirata, real o imaginari, anomenat Catxidiablo. En aquest cas la llegenda acaba bé, perquè si bé els assaltants aconsegueixen robar a les cases dels pescadors, després són repel·lits quan arriben els veïns de dalt la vila. Per tant, en la vida quotidiana, la vigilància permanent a la ratlla de l’horitzó era una constant, de manera que en els punts elevats com el turó de Montgat o la muntanya barcelonina de Montjuïc hi havia guaites. Els pirates significaven un temor permanent, alimentat per les contalles que, explicades vegada rere vegada, redibuixaven pirates terribles, curiosament molt sovint amb noms vinculats amb les barbes: Barbarroja, Barbanegra, Barbasses, Barbamoll, Setbarbes, Barbample, Barbaseca… 

Hi ha també llegendes més o menys romàntiques en què, si bé tenen lloc a terra, un dels protagonistes ha arribat per mar i representen el conflicte de cultures o de religions, en la relació entre una parella formada per un moro i una cristiana o al revés. És el cas de la llegenda de la Torre dels Enamorats, de Caldes d’Estrac, on Fàtima, una princesa mora, arriba de l’altra banda del mar per curar-se amb les aigües termals de la població i en conèixer en Busquets s’enamoren. Per poder veure’s sense ser descoberts, van fer córrer la brama que hi havia fantasmes a la torre i que és el mateix Busquets qui els investiga, així poden mantenir el seu amor en secret, atès que la gent del poble no acceptarien que s’enamorés d’una mora. 

La versió contrària, la trobem per exemple a Sant Pol de Mar, on un moro ric pretén reiteradament la pubilla, però ella sempre el refusa. Finalment, ella deixa clar que no en vol saber res, llençant a terra, en una trencadissa, l’almorratxa d’aigua d’olor que ell li ha regalat. Aquesta llegenda es recrea amb la Dansa de l’Almorratxa i també en el ball de la parella de gegants de la població, que representen els personatges de la llegenda. És una tipologia de llegenda que també la trobem terra endins, i el concepte ‘moro’ l’hem d’interpretar com a genèric, aplicant- li el concepte de foraster vingut de lluny, i ja que l’episodi succeeix a la costa, és evident que el foraster ha vingut per mar. De fet, s’interpreta per defecte que els moros viuen més enllà del mar i sempre arriben navegant.

Text de Jan Grau, extret de l'article 'Llegendes de mar. De mar enfora i de mar endins', revista 'Caramella', núm. 17, any 2007.

Imatges extretes de http://www.picstopin.com/190/dibujos-de-olas-del-mar-dibujo-a-colores/http:||dibujosbonitos*com|dibujos|olas-del-mar-dibujo*2*png/ i de http://johnmanders.wordpress.com/2010/02/21/%E2%80%A6and-more-pirates/

↧
↧

El Vendrell aposta per l'especialització de la seva actual Comissió de festes

February 27, 2014, 8:14 am
$
0
0




La Regidoria de Festes del Vendrell ha decidit apostar per un nou model organitzatiu a l’hora de realitzar les festes del municipi. El principal canvi és l’especialització de les diferents comissions organitzadores de les festes del municipi. D’aquesta manera, es passa d’una única Comissió de Festes, que, fins ara, assumia l’organització de totes les festes populars, a una diversificació en què cada comissió tindrà el seu àmbit concret de funcionament.

La primera d’aquestes noves comissions festives especialitzades ha estat la Comissió de Festa Major. Aquest grup de persones es dedicarà únicament i exclusiva a organitzar la principal festa del municipi. En tot aquest procés, aquesta Comissió comptarà amb el suport de l’Ajuntament del Vendrell.

Protocol de Festa Major

En les properes setmanes es presentarà aquesta nova Comissió, la qual també serà responsable de vehicular la redacció d’un Protocol de Festa Major, amb la implicació i la col·laboració de les entitats que participen en la realització d’actes durant Santa Anna.

L'objectiu d'aquest Protocol de Festa Majorés fixar un text en què es reculli el conjunt dels coneixements i percepcions latents sobre la Festa que al llarg dels anys han esdevingut tradicions i fer-los explícits, així com regular el bon funcionament de la Festa Major.

La Festa Major del Vendrell es celebra en les mateixes dates i bàsicament amb la mateixa estructura des de l’any 1781. Tot i que en determinades etapes de la història ha estat amenaçada de desaparició, gràcies a l’empenta de la societat vendrellenca aquesta no només s’ha mantingut fins als nostres dies, sinó que ha crescut en riquesa i participació, consolidant-se i convertint-se en un referent a la zona gràcies als elements singulars que la conformen.

Precisament com a reconeixement a l’esforç, al treball, al compromís i a la il·lusió de les entitats culturals del municipi, autèntiques protagonistes de la Festa i de l’èxit participatiu d’aquesta, el consistori municipal va acordar al ple ordinari del mes de gener del 2013 iniciar la tramitació per inscriure les manifestacions i els elements culturals festius i tradicionals al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya, així com acollir-se al Decret 389/2006, de 17 d’octubre, del patrimoni festiu de Catalunya, en relació amb les consideracions especials per a determinats elements festius:
  • Consideració de festa patrimonial d’interès nacional pel conjunt de la Festa Major del Vendrell.
  • Consideració d’element festiu patrimonial d’interès nacional per la cercavila de cultura popular en honor a Santa Anna, l’exhibició castellera i la tradicional carretillada del Ball de Diables del Vendrell.
  • Consideració d’element festiu tradicional d’interès nacional per la cercavila de foc i l’encesa del campanar.
La Festa Major del Vendrell, en el seu conjunt, reflecteix els valors de la identitat i la cultura de la societat del municipi i està fortament arrelada a la comunitat, sent el màxim exponent de la cultura popular dels vendrellencs. Tot i que, fins ara, no hi havia un protocol escrit sobre com s’havia de desenvolupar la Festa en el seu conjunt i sobre quin era l’ordre que havien de seguir els grups participants en les diferents cercaviles, la tradició oral que s’ha anat traspassant de generació en generació a les llars i en el si de les entitats i associacions més tradicionals del municipi ha estat suficient per mantenir la tradició i l’esdevenir de la Festa seguint una estructura del que representa cada dia de celebració i cada acte.

Fotografia: Festa Major del Vendrell, Santa Anna 2012, lluriPhoto, extreta de http://lluriphoto.blogspot.com.es/2012/11/festa-major-del-vendrell.html


↧

10 anys de dades meteorològiques a l'Observatori de Pujalt

February 27, 2014, 10:33 am
$
0
0



El dimecres 12 de febrer es van complir 10 anys del primer dia en que es van començar a prendre dades meteorològiques de forma oficial i continuada a l’Observatori de Pujalt. 

L’Ernest Guille, fundador de l’Observatori de Pujalt, va ser qui va començar els registres. Des de llavors aquestes dades s’han utilitzat per fer informes meteorològics en episodis concrets, fer les prediccions meteorològiques per a la comarca de l’Anoia, fer-ne difusió a diferents mitjans de comunicació per tal que altres meteoròlegs en puguin fer ús, compartir-les a la xarxa d’observadors del Servei Meteorològic de Catalunya i també per anar fent un registre històric que serveixi per conèixer una mica més com és el nostre clima. 

Les dades recollides a diari són visibles a la web del Servei Meteorològic de Catalunya a l’apartat d’observadors meteorològics, la XOM. També totes aquelles persones interessades en rebre aquestes dades es poden posar en contacte amb l’observatori a través del correu electrònic info@observatoridepujalt.cat 

Us recordem aquella observació meteorològica del 12 de febrer de 2004 que més endavant es va ampliar amb els registres de temperatures mínimes a diferents alçades, les temperatures del subsòl i altres: El 12 de febrer de 2004 començava amb el cel serè, una petita glaçadeta amb -1,5ºC de temperatura mínima i una humitat del 76%. La visibilitat era de 10km i la màxima del dia anterior havia estat de 4,5ºC. El vent a les 8h del matí bufava del SW a 12km/h... 




En aquests 10 anys de recollida de dades no sols s’ha fet això, si no, que s’ha anat ampliant el conjunt d’activitats que es porten a terme pel públic com són els tallers per a les escoles, visites meteorològiques i observacions astronòmiques pel públic en general i també xerrades. 

Pel futur més proper es preveu tenir enllestida l’ampliació de l’observatori actual amb l’observatori astronòmic, que permetrà ampliar al màxim, amb el suport de l’Agrupació Astronòmica de l’Anoia, AstroAnoia, la vessant astronòmica.


Text extret de http://www.observatoridepujalt.cat/cat/Actualitat/Noticies/10-anys-de-dades-meteorologiques-a-l-Observatori-de-Pujalt

↧

La Calçotada dels Vint

February 27, 2014, 11:23 am
$
0
0



Enguany la Colla celebra 20 anys d’existència, per aquest motiu la calçotada d’aquest any serà especial, doncs esperem convertir-la en un punt de trobada de tots els qui hem format part de la Colla.

Perquè diuen que si almenys un cop has portat el vestit de diable (ja sigui el model Benetton, Matraca, estil lliure (branques d’ametller) amb cabra pintada o, fins i tot, sense cabra pintada, ja no deixes mai de ser Carranquer.

El dia serà el proper 15 de març a baix el Grau, al local del Fabià. A partir de les 12 ja hi haurà gent, preparant el foc i fent petar la xerrada, i si el foc i la brasa ho permeten, a les dues ens entaularem.

Si t'animes a venir, per tal de tenir una previsió de calçots i carn, confirma la teva assistència abans del dia 10 de març, enviant un correu a carranquers@gmail.com indicant el teu nom i número de persones que baixareu

Salut, i vint anys no són res!

↧
↧

'Llegendes de mar (II): ELS VAIXELLS FANTASMES'

February 28, 2014, 12:15 am
$
0
0



ELS VAIXELLS FANTASMES

Dins el llegendari de la gent de mar trobem, com a tema recorrent, els vaixells erràtics que naveguen eternament sense rumb, en els quals o bé no hi ha ni rastre del passatge o bé són plens d’esquelets, uns i altres sempre amb un significat sinistre. Potser l’exemple més popular i estès arreu del món és el «vaixell dels esquelets»: gairebé sempre es tracta d’una nau negra, que es pot reconèixer fàcilment per la gran calavera que llueix com a mascaró de proa i altres elements de la nau que llueixen ossos. S’acostuma a explicar que els esquelets o bé són morts en vida, fent de tripulació fantasma i fent navegar el vaixell, o bé estan immòbils en les seves tasques marineres, com si s’hagués aturat el temps en sec dalt del vaixell. No costa gaire imaginar l’impacte que produeix el fet de trobar en alta mar un vaixell a la deriva, ple de cadàvers sovint per culpa d’una epidèmia. La impressió que produeix en els mariners que aborden la nau és determinant per alimentar la superstició i perquè aquest episodi sigui material de primer ordre per explicar un cop arribats a terra, excitant la imaginació dels oients, que, en fer l’efecte boca orella, multiplicaran de ben segur els detalls macabres. 

En la mateixa línia de vaixells sense rumb, per citar-ne alguns molt generalitzats i que tenen tradició en el llegendari català, un d’ells és el «vaixell de les ànimes», tripulat per les ànimes de la gent de mar que va morir ofegada i que continua navegant. També hi ha el «vaixell negre», fosc tant de casc com de veles i, per tant, d’aspecte molt fúnebre, que navega sense tripulació aparent, lliscant les ones sense ni tan sols inclinar- se; sembla que va carregat d’ànimes en pena condemnades a vagar eternament. Un altre és el «vaixell del Diable», que apareix just abans dels temporals, quan els núvols ennegreixen el cel, com si fos ell el qui portés el mal temps, i quan la tempesta és al seu punt més furiós, s’acosta als vaixells a punt de naufragar com propiciant el naufragi. D’entre tots aquests vaixells erràtics, el més conegut universalment és el «vaixell de l’Holandès Errant», probablement el més popular literàriament i que, segons les diferents versions, beu dels altres vaixells esmentats, de manera que tant el trobem amb ànimes amb pena o amb cadàvers com sense cap mena de tripulació. 

Pel que fa a les barques de mal averany, encara hi ha la «barca de sant Pere», tripulada per jueus contemporanis del sant que, en estar en contra del cristianisme, van ser maleïts per l’apòstol i des de llavors són condemnats a vagar sense rumb i sense mai poder tocar terra. Per acabar-ho d’adobar, la barca és envoltada de flames i només se la pot veure a punt d’alba del dia 29 de juny, diada del sant. 

Dins la mateixa categoria de naus fantàstiques, hi ha variants més del costumari i del refranyer que de la llegenda, com la barca d’en Guillem, «que navega sense timó, vela ni rem», sempre considerada una barca tronada però que és capaç de fer trajectes llarguíssims en poca estona. És més aviat una frase feta amb rodolí que vol expressar el fet d’aconseguir allò es pretenia malgrat no disposar de les condicions necessàries. 

Trobem exemples també d’embarcacions estranyes que poden navegar, sobretot en rondalles, com cossis, bocois, taules… Una barca que no ho és i que també va a la deriva és la capa de Sant Raimon de Penyafort: quan aquest, després de discutir amb Jaume I, va decidir tornar a Barcelona i el rei va impedir que cap barca l’acollís, el sant va posar la capa damunt les ones, hi va plantar el bordó com a pal i va embarcar-hi, fent la travessia de Mallorca a Barcelona en mig dia. Va arribar a la platja on hi ha l’actual plaça del Palau, va deixar la capa a la riba per anar a resar i les ones la van tornar mar endins, on encara navega. Tot aquest episodi, amb la pèrdua de la capa-barca inclosa, estava representat en un relleu a la capella que hi havia dedicada al sant al Pla de Palau i que va ser destruïda al segle XIX, amb la desamortització de Mendizábal. La capa de Sant Raimon de Penyafort és invocada per la seva fragilitat i, alhora, per la seva velocitat. 

Finalment, cal esmentar una altra tipologia quant a vaixells llegendaris. A tot el Mediterrani es troben conjunts d’illes que són considerats estols de vaixells que, com a càstig o per art de màgia, van ser encantats, restant convertits en pedra, com és el cas de la formació de les illes Formigues, prop de Palamós. Com que justament allí va ser on els vaixells comandats per Roger de Llúria van vèncer l’esquadra francesa, les illes Formigues tant són considerades les naus d’uns pirates que van ser encantats abans d’arribar a costa per obra d’un sant, com les dels francesos que van ser derrotats per Llúria, que enrabiats per la derrota van restar petrificats.

Text de Jan Grau, extret de l'article 'Llegendes de mar. De mar enfora i de mar endins', revista 'Caramella', núm. 17, any 2007.

Imatge extreta de http://www.taringa.net/posts/imagenes/14693548/Un-poco-de-mis-dibujos.html

↧

3a Matinal d’INTERCANVI DE LLAVORS de la Catalunya interior · Argençola, 1 i 2 de març

February 28, 2014, 1:53 am
$
0
0



El Trill, Associació cultural del terme d’Argençola organitza per aquest diumenge 2 de març, la Matinal d’intercanvi de llavors que ja arriba a la seva tercera edició. Aquest any per necessitats d’espai les activitats es faran a Argençola.

La matinal vol ser un lloc de trobada per aquelles persones que encara es fan el seu planter i que conserven i cultiven varietats locals o antigues, que per desgràcia es van perdent amb la comercialització de les llavors.

La conservació d’aquestes llavors és molt important perquè afavoreixen la diversitat i varietat dels cultius, a més d’estar completament adaptades a les condicions del lloc on creixen. La millor manera de conservar i mantenir aquest patrimoni genètic és procurant que es difongui, es cultivi i es consumeixi.

Amb caràcter previ, el dissabte dia 1 de març, a les 6 de la tarda, a la Sala d’actes de l’Ajuntament d’Argençola, és farà el passi del documental “La veu del vent – Llavors en transició” de Jean-Luc Danneyrolles i Carlos Pons. Un viatge de la Provença a Granada per conèixer un munt de projectes i persones que volen canviar el món i les seves maneres de viure i de relacionar-se amb els altres i amb la terra.

Després del passi i haurà un col·loqui i un berenar sopar. L’acte és farà amb el sistema de taquilla inversa.

Les activitats de diumenge dia 2 de març començaran a les 10 del matí amb un esmorzar de pa amb tomàquet i cansalada o bé entrepà vegetal, regats amb vi ecològic, per 4 euros.

De les 10 a les 2 del migdia s’obrirà el Mercat d’intercanvi i compravenda. Si tens llavors, porta-les i podràs intercanviar-les per d’altres i plantar nous productes.

A ¾ d’ 11 del matí es farà una Taula Rodona amb entitats locals i projectes vinculats a “varietats locals”, amb la participació de les següents entitats i persones: Les Refardes (que formen part de la Xarxa Catalana de Graners), Ecoplanter, L’Hortet de la Salut, Mesclum.coop, Agrobotiga/Centre d’Interpretació de la Segarra Sikarra Nostra, Josep Mestre, Salvador Biosca (Cal Prim), Angel Rey, Xavier Antonin i La Quadrilla de l’Hort. També hi col·laborarà aportant els seus coneixements en Josep Govern de Cal Magre.

A les 12 del migdia es farà una Xerrada a càrrec de Marc Estévez Casabosch amb el títol “Les hortícoles i el seu cultiu, així com la importància de les llavors”. En Marc és pagès, expert en boscos i bolets i autor de llibres divulgatius d’èxit com “El secret més ben guardat”, “Un hort per ser feliç” o el més recent “Deliciosa natura”.

La matinal es tancarà a les 3 de la tarda amb un dinar a base de paella de verdures de temporada, amanida i postres per a un màxim de 100 persones. El preu serà de 10 euros per persona i cal inscripció prèvia al mail associacioeltrill@gmail.com.

El Trill us vol convidar a tots a descobrir el món de les llavors i el seu intercanvi.

Informació extreta de http://eltrill.org/2014/02/24/comunicat-de-premsa-de-la-3a-matinal-dintercanvi-de-llavors-de-la-catalunya-interior-dargencola/

↧

Beques, ajuts i concursos de Cultura Popular

February 28, 2014, 4:31 am
$
0
0



Actualització del recull de beques, ajuts i concursos relatius a Cultura Popular que han publicat estaments internacionals, estatals, nacionals i entitats:
  • Consulteu aquí un recull de Premis i beques locals a la recerca 2014 que tenen en les seves bases l’àmbit de l’etnologia, l’antropologia, les humanitats o les ciències socials en general.
  • L'IRMU-Institut Ramon Muntaner informa de les convocatòries de premis a la recerca i a la protecció del patrimoni convocats pels centres d'estudis. La informació de les convocatòries més recents les trobareu aquí.
  • Beca de recerca històrica “Terra d’Ateneus”, dotada amb 3.000 € i la publicació del treball. Les bases de la Beca estan disponibles a la web de l’IRMU  i de la FAC  i el termini per a presentar les propostes s’acaba el dia 23 de març.
  • La Fundació Jaume Casademont convoca les beques Innovació en Cultura Popular . El termini de presentació de projectes finalitza el dia 15 d'abril de 2014. Les dues beques estan destinades a contribuir al finançament de la producció d’espectacles:
  • Una beca de 5.000 € per a produccions amb un pressupost igual o superior a 10.000€
  • Una beca de 2.500 € per a produccions de petit format amb un pressupost inferior a 10.000€
  • El 15 de juny clou el termini per inscriure's al concurs Altres Pessebres . Altres pessebres és un concurs alternatiu de pessebres, dotat amb dos premis de 3.000 € i 1.000 €, dirigit a arquitectes, artistes, dissenyadors i creadors en general per reinterpretar i expandir la idea del pessebre. Les obres seleccionades s’exposaran el Nadal del 2014 al Col·legi d’Arquitectes de Barcelona.


Imatge extreta de http://www.iescastellar.cat/mod/forum/discuss.php?d=2064

Informació extreta de cultura.gencat.cat/cpt/‎ 
↧
Search

29 DE FEBRER: 'El febrer, avergonyit, es tapa la cara i surt de nit'

February 28, 2014, 8:14 am
$
0
0



El dia 29 de febrer només apareix al calendari els anys de traspàs. Aquest afegitó té l'objectiu de corregir un defecte que tenen els anys: no duren exactament 365 dies, la Terra triga a fer una volta al voltant del sol 365 dies i unes 6 hores. Per això, cada 4 anys s'acumulen aquestes 6 hores i afegim un dia al febrer. No obstant això, com que no són exactament 6 hores, sinó uns 12 minuts menys, afegint un dia cada 4 anys ens anem passant de la ratlla.

Per fer-ho el més exacte possible, la regla és la següent: són anysbissextils els que es poden dividir per 4, menys els que es poden dividir per 100. D'aquests, si es poden dividir per 400 sí que ho seran...

Un exemple per aclarir-nos: l'any 2000. Es pot dividir per 4, ergo, li toca de traspàs; però també és divisible per 100, o sigui, que no li toca; però també ho pot ser per 400, per tant, el 2000 és bixest. Si ho proveu amb el 2010 us sortirà que no: el seu febrer tindrà només 28 dies.

Text extret del llibre de Mònica López "Si no plou, plourà. El nostre clima a través dels refranys", TV3 i Columna Edicions, 2007.


↧
↧

MARÇ 2014 · Els gremis que van defensar la ciutat de Barcelona el 1714: ELS FUSTERS

February 28, 2014, 3:00 pm
$
0
0





Dates assenyalades del mes de març:
  • 02. Carnaval. Rues, disbauxa i disfresses.
  • 04. Dimarts de Carnaval. Ranxos, escudelles, olles i sopes.
  • 05. Dimecres de Cendra. Inici de la Quaresma. Enterrament de la Sardina. Bunyols (cada dimecres i divendres fins Setmana Santa).
  • 19. Sant Josep."Cremà", ninots i falles. D'ençà el segle XVIII la festivitat de Sant Josep és el dia en què es fa la crema de Sant Josep o crema catalana, ja que després de la cria, la llet de vaques i ovelles comença a ésser abundant.

Gremi de fusters


La candela de cera era més valorada que la candela feta amb sèu animal. S'utilitzava a cerimònies religioses i a les cases benestants. La cera groguenca provinent d'abelles es blanquejava seguint un procés laboriós: es fonia al foc, es feia caure en un corrent d'aigua freda fins que es formaven grumolls i després aquests s'estenien als terrats. El sol s'encarregava d'assecar i d'emblanquinar la cera. El carrer de la Cera li deu el seu nom als terrats dels edificis on hi blanquejaven la cera els agremiats.

L'11 de setembre del 1714 van defensar el baluard de Llevant.
VI Batalló: Mare de Déu de la Mercè de la Coronela
2a Companyia: Fusters
Caserna: Convent de Santa Mònica


Imatge extreta de http://www.omnium.cat/calendari-2014-de-tradicions-i-costums

↧

'Llegendes de mar (III): ILLES IGNOTES'

February 28, 2014, 11:46 pm
$
0
0
  



ILLES IGNOTES

Un dels aspectes més curiosos del llegendari del mar és la seva dimensió de geografia fantàstica. El coneixement –poc, molt o gens– de la gent que s’embarca sobre els indrets als quals es dirigeix contrasta amb la concepció desdibuixada completament per la gent de terra, per a qui el mar és el mar i prou, de manera que, lluny, hi ha la terra dels turcs i, perquè no, al costat de la dels indis, si més no, més o menys. En la ignorància tant se val i tot s’hi val, així que existeix el convenciment que mar enllà hi ha terres fabuloses, territoris amb estranys habitants, però sobretot illes amagades enmig de la immensitat del mar, és a dir, al mig del no-res, que són caus de gent estranya, presons a l’aire lliure i llocs de fortuna. 

Així trobem illes de fortuna com l’illa Bonica, perduda al mig de l’oceà i on hi ha la font de l’eterna joventut. L’illa de l’Or és al límit de l’horitzó, just al punt divisori entre el cel i el mar. Es tracta d’una illa tota ella d’or massís, al centre de la qual hi ha el secret de la immortalitat; això sí, per arribar-hi cal superar un gran nombre d’esculls i remolins. L’illa de la Fortuna n’és una altra, sense especificar si la fortuna és una dona o un benefici, protegida per un estol de gossos negres. D’una llegenda similar surten les illes Afortunades, i de les Canàries es diu que el nom deriva del fet que les habitaven molts gossos. A l’illa de la Fortuna hom no es mor mai i només hi admeten un foraster i una forastera cada cent anys, i un cop passada la centúria amb ells, els fan fora. Però la més popular de totes és l’illa de Xauxa, on treballar és prohibit i la vagància, obligatòria. No els falta res, perquè els arbres produeixen tota mena de menjar i del cel cauen mobles, roba i tot el que faci falta. 

D’illes presó, n’hi ha de reals, com la de la Guyana on els francesos ja hi enviaven delinqüents i opositors al segle XVIII, coneguda pels reclusos com l’illa del Diable. A l’illa de Juan Fernández –el nom oficial de Robinson Crusoe–, també hi van instal·lar una colònia penal al segle XVII, i encara el 1944 els xilens van portar reus de poca perillositat a l’illa de Santa Maria; el penal va durar fins el 1989. Les illes presó o illes exili que nodreixen el llegendari són illes desertes on hi ha confinat algú que l’ha feta molt grossa i que, com a ànima en pena, ha de purgar durant tota l’eternitat. Una d’elles, per exemple, és l’illa de Judes, que navega com un vaixell i, per tant, només es pot trobar per casualitat. Allí Judes purga la soledat com un animal i explica la seva història als mariners que hi van a raure. D’altres personatges confinats en illes fantàstiques com aquesta són en general personatges bíblics com Malcus, Herodes i Barrabàs. Una altra tipologia d’aquestes illes exili, però en positiu, seria la mítica illa d’Avalon, on descansa el cos del rei Artur mentre no arribi el moment de despertar per tornar i salvar Bretanya. 

D’altres illes són habitades per éssers estranys com la gent sense nas, gent que camina de cap per avall, gent d’un sol ull al front… L’illa de les Dones, on els homes que hi van a parar són fets presoners o executats. L’illa dels Hipòpodes, on hi ha éssers amb cap i cos humà però amb potes de cavall ferrades. I així aniríem anomenant ètnies fantàstiques que configuren aquesta geografia fabulosa. Fins i tot n’hi ha de documentades seriosament, com l’illa de l’Arbre dels Ànecs, una illa on els ànecs creixen als arbres com si fossin fruïts i que l’abat del monestir de Fuentelapeña, prop de Salamanca, així ho va escriure el 1676 en el seu tractat d’història natural Trípode phisico-mathematico. Una altra illa amb un sol habitant és l’illa del Diable, on hi ha l’entrada més directa a l’Infern, i naturalment res té a veure aquesta illa amb la de la Guyana francesa sinó el nom i les condicions infernals que hi vivien els presoners.

Text de Jan Grau, extret de l'article 'Llegendes de mar. De mar enfora i de mar endins', revista 'Caramella', núm. 17, any 2007.

Imatge extreta de http://www.ahiva.info/Colorear/Naturaleza/Islas.php?crnt=6&type=0

↧

Almacelles enceta el 40è Campionat de Colles Sardanistes de la Terra Ferma

March 1, 2014, 3:12 am
$
0
0



Les colles sardanistes de la Terra Ferma ja estan a punt per començar a competir. El Campionat de la demarcació arriba a la 40a edició i ho fa amb l'estrena, com ja és tradició, aquest diumenge a Almacelles, dins els actes de la Festa de l'Aigua. 

A les 12 del migdia, tant les colles participants com la cobla Jovenívola d'Agramunt estaran a punt per poder donar aquest tret de sortida a nou mesos (sense comptar les aturades) de concursos arreu de la província. Almacelles serà també escenari de la presentació d'una nova colla infantil, que compleix les expectatives de l'Agrupació de Colles Sardanistes de les Terres Lleidatanes (ACSTELL) de potenciar el sardanisme de base per assegurar la continuïtat de les colles en un futur. 




Homenatge a Josep Capell 

El primer concurs de la temporada però, tindrà un alicient important. Almacelles inaugurarà el Centre Cívic Casa Clara, un edifici del segle XVIII que s'ha restaurat com a seu d'associacions i ens culturals de la vila. 

Dins d'aquest edifici, hi haurà un espai dedicat al mestre Josep Capell i Hernàndez, músic i compositor, i autor de diverses sardanes que va néixer a Almacelles fa cent anys. L'espai servirà per donar a conèixer la vida i l'obra de Josep Capell, trobar instruments del músic, alguns objectes personals i visionar un àudiovisual on s'explica la seva trajectòria. D'aquesta manera, Almacelles ha volgut homenatjar Capell l'any de celebració del centenari del seu naixement. 

Els tres fills del músic (Josep, Joan i Rosa Maria Capell), el delegat del Govern Ramon Farré, l'alcalde de la vila, Josep Ibarz i el president de l'Associació d'Amics de la Sardana d'Almacelles, Josep M. Roset, seran presents a l'acte, el qual precedirà una petita exhibició de sardanes per part de les colles infantils. 

Imatge extreta de http://amartorell.com/html2/public/entitats?id=96&showContent=NOTICIES&content=70152

Informació extreta de http://www.sardalleida.org/

↧

'Llegendes de mar (IV): ÉSSERS MARINS'

March 1, 2014, 11:52 pm
$
0
0



ÉSSERS MARINS

Cal diferenciar els animals pròpiament dits dels éssers hominoides que habiten les profunditats marines. Dels primers, en tenim mostres en els calamars gegants que de tant en tant apareixen als mitjans de comunicació i són la base llegendària del Kraken escandinau, una mena de pop o calamar de grans dimensions, posat de moda darrerament en la trilogia cinematogràfica Pirates del Carib. A Catalunya, però, aquests animals marins no tenen nom propi i s’identifiquen amb serpents marines de grans dimensions o s’emparenten amb els dracs marins. Als cocodrils, identificats com a dracs o llangardaixos gegants, molt sovint se’ls atribueix un origen marí i han estat objecte d’exvots a les esglésies, generalment amb una llegenda darrere relacionada amb mariners. Actualment encara se’n pot veure un a la catedral de Sant Bertran de Comenges (Gascunya, França), a l’ermita de Sonsoles (Àvila)…, o el que hi havia a Ripoll, documentat el 1787, o els que hi havia a l’antic claustre de Montserrat, per citar-ne alguns dels molts documentats. Els caimans del claustre montserratí eren una veritable atracció per als visitants: estaven penjats del sostre del claustre, al costat de cadenes i objectes diversos. Van ser tan populars que la dependència del monestir era anomenada popularment«el claustre dels llangardaixos». El seu origen llegendari els atribuïa a uns mariners que van ser atacats per aquests animals que sortien del mar; després d’enfrontar-s’hi i matar-los, els van dur a Montserrat com a exvot. Dels molts testimonis d’agraïment a la Moreneta que hi havia al peristil, destaca el que hi havia penjat al sostre, i molt especialment els cocodrils i el fanal de la nau d’Alí Paixà que hi va portar Joan d’Àustria de la batalla de Lepant. 

Els altres éssers populars que habiten el mar són els que tenen un aspecte més o menys humà, coneguts com a sirenes. Els masculins, coneguts en la mitologia mediterrània com a tritons i a casa nostra com a sirens, en sabem poca cosa, llevat que són com homes amb cua de peix, verdosos i amb faccions de batraci. Són molt escassos en el llegendari marí i més aviat el seu medi són els gorgs i els llacs profunds; es poden emparentar millor amb els batracis que amb els peixos. Les sirenes, en canvi, són marines i, a diferència de les goges i dones d’aigua que viuen als rius i llacs, tenen cua de peix però tant el cos com la cara són perfectament humans i de gran bellesa. A la imatgeria impresa són representades sovint tocant la guitarra, fent al·lusió als seus cants seductors, immortalitzats a l’Odissea d’Homer. Acostumen a sortir les nits de bonança però mantenint la cua dins de l’aigua i canten per atreure els homes, que, embadocats, les segueixen i no tornen mai més. Si algú les defuig s’enfaden i desencadenen furioses tempestes. De sirenes, n’hi ha amb una cua i amb dues: amb les primeres només et pots enamorar, mentre que amb les segones hi pots tenir relacions sexuals, encara que els que han marxat amb ells no han tornat per explicar com els ha anat. Aquell abat de Fuentelapeña de què parlàvem abans explica en el seu llibre que l’any 1503 en van capturar una a les costes d’Holanda. La van portar a Arlem, on va viure molts anys, i els holandesos la van ensenyar a filar i a cosir, fins i tot s’agenollava devotament davant d’un crucifix, malgrat la cua de peix. 

La sirenaés el paradigma de la feminitat, i el mariner de llargues travessies està mancat de companyia femenina. Per altra banda, llevat de la de dues cues, la sirena destaca conceptualment la impossibilitat de tenir relacions sexuals i, en canvi, amb la seva actitud sedueix els navegants, accentuant aquella sensació de solitud, fins i la tot de mancança que evidentment ha de sentir el mariner quan porta molts dies en alta mar, sense tocar port.

Text de Jan Grau, extret de l'article 'Llegendes de mar. De mar enfora i de mar endins', revista 'Caramella', núm. 17, any 2007.

Imatge extreta de http://es.imagixs.com/juegos-de-colorear-sirenas/
↧
↧

'Març, marçot, mata l'ovella i l'ovellot, i a la vella prop del foc, i a la jove, si la hi trob'

March 2, 2014, 12:11 am
$
0
0



És el refrany més famós i té el seu origen en una llegenda. S'explica que un pastor va reptar el mes de març quan estava a punt d'acabar dient-li "Març, marçot, no m'has pogut matar cap ovella ni cap anyellot". El mes va contestar: "Calla, que amb dos que me'n queden i dos que manllevaré a l'abril, encara te'n mataré més de mil". I aleshores, entre els dos dies que li faltaven al març i els dos primers d'abril va fer tant de fred que van morir moltes ovelles.

Març és un mes de temps molt variable i se'l titlla sovint de traïdor. Moltes de les dites d'aquest mes parlen d'aquesta característica. També en trobareu força que fan referència a la gran dependència que té l'agricultura de la meteorologia en aquesta època d'arbres florits i conreus que inicien el seu cicle d'activitat.

Text de Mònica López extret del llibre "Si no plou, plourà. El nostre clima a través dels refranys", TV3 i Columna Edicions, 2007.

Imatge extreta de http://casaruralosona.wordpress.com/2010/10/21/castanyes/

↧

El Carnaval de Solsona digitalitza les seves pel·lícules de 1972 a 1986

March 2, 2014, 8:14 am
$
0
0



El Consell Comarcal del Solsonès, l'Associació de Festes del Carnaval i l'Arxiu Comarcal del Solsonès van presentar, el divendres 24 de febrer, el treball de digitalització de les pel·lícules del Carnaval de Solsona del 1972 al 1986. El públic delerós per redescobrir la història del carnaval solsoní va poder visualitzar la pel·lícula del 1972, que és la més antiga que s'ha restaurat. Entre les persones que es trobaven a la sala s'hi podia distingir els autèntics protagonistes encarregats d'enregistrar i posar veu als films. També, membres antics i actuals de la junta de l'Associacióde Festes del Carnaval i diversos curiosos es van reunir a la seu del Consell.

El president del Consell Comarcal del Solsonès, Joan Solà, va obrir l'acte remarcant la importància daquesta actuació i analitzant la transcendència que té la festa del Carnaval de Solsona per tota la comarca. En aquest sentit apuntà que "és un material que no es podia deixar perdre perquè mostra el caràcter més propi del carnaval: la sàtira, la ironia, l'humor i la caricatura". A més, va afegir "des del Consell creiem que cal invertir en el Carnaval perquè el Carnaval reinverteix en tots nosaltres. D'una banda, ens dóna un ventall cultural i d'oci totalment genuí, i per l'altra, significa un impuls econòmic important enmig d'una època de l'any sempre difícil."  

Per la seva banda, el president de l'Associació de Festes delCarnaval, Pere Obiols, va voler agrair a "Manel Viladrich, el Miquel Flotats, el Perdigot, El Ramon Gualdo, el Jaume Ester o el Joan Caelles, entre altres, la confecció, d'una manera desinteressada, d'aquest arxiu videogràfic únic al país".

En últim lloc va intervenir el director de l'Arxiu Comarcal delSolsonès, Jordi Torner, que va aprofitar per explicar els detalls dels treballs de restauració. Així mateix va expressar que "el manteniment que s'ha fet és una cosa normal en el dia a dia de la vida d'un arxiu, tanmateix, aquestes pel·lícules tenen un valor especial donades les característiques del moment històric i tenint en compte els mitjans tècnics disponibles en aquells anys."

Després dels parlaments de les tres entitats participants en el projecte es va projectar la pel·lícula del 1972. Aquesta pel·lícula té una duració de dotze minuts i és la més antiga que s'ha pogut restaurar. El Carnaval del 1972 no tenia ni de bon tros els seixanta actes programats pel Carnaval d'aquest any -que començarà d'aquí tres dies- però sí que ja disposava de l'esquelet central de la festa.

Altres articles interessants

Imatge extreta de http://gruparxiverslleida.wordpress.com/2014/02/

Informació extreta de http://solsones.ddl.net/index.php

↧
Search

Els víkings conquereixen la capital de Sikarra!

March 2, 2014, 1:31 pm
$
0
0
Aquí teniu algunes imatges de la tarda-vespre d'ahir! Amb motiu dels 20è aniversari de la Colla, els Carranquers, després d'uns quants anys de no disfressar-nos, ens vam tornar a animar a participar a la rua de Carnestoltes amb aquest vaixell víking i tot un exèrcit damunt! El resultat va ser excel·lent! Ja us diem ara que l'any que ve...tornarem!









Autors de les fotos: Ramon Prats i Jordi Vilaltella.

↧

'Llegendes de mar (V): MALS AVERANYS'

March 3, 2014, 12:54 am
$
0
0



MALS AVERANYS

Un seguit d’avisos de mals averanys configura una altra part del llegendari. Deixant al marge els vaixells fantasma esmentats anteriorment, un mal senyal era l’aparició de balenes. El primer de juny de 1458, diada de Corpus, es va anotar al Dietari de la Generalitat l’aparició d’una a la desembocadura del Llobregat, amb una llargària corresponent a «una galiota de XXII banchs». La presència del cetaci va ser considerada en el Dietari com una premonició de la mort del rei Alfons el Magnànim, i, de fet, va morir el 27 d’aquell mateix mes. La presència de balenes a les nostres costes era un fet comú. En el mateix Dietari consta, el 29 de juliol de 1466, que en va aparèixer una de morta davant del puig de les Falsies, un turó arenós que hi havia a la platja de Barcelona, on ara és situada la plaça de Palau.

Per als pescadors el pitjor que els pot passar és que a les xarxes els sortís un cap de mort, senyal inequívoc de desgràcia i anunci segur de naufragi. Si el pescaven, calia deixar de pescar immediatament i portar-lo a una illa o a una costa llunyana a la de casa seva, on l’havien d’enterrar embolicat amb la mateixa xarxa amb què l’havien pescat i després havien de tornar a casa a fer penitència. Evidentment, la broma els sortia cara perquè, a més de no pescar res, es quedaven sense xarxa.

Un altre mal senyal, en aquest cas per als mariners de llarga travessia, eren els peixos voladors, que segons la superstició anunciaven la proximitat d’una tempesta. I, per descomptat, els focs o llums de Sant Elm, també anomenats segons l’indret de Sant Marçal o de Sant Antoni, que ballaven al capdamunt dels pals de la nau i significaven el preludi d’una tempesta amb possibilitat de naufragi.

Text de Jan Grau, extret de l'article 'Llegendes de mar. De mar enfora i de mar endins', revista 'Caramella', núm. 17, any 2007.

Imatge extreta de http://www.disegnidacolorare.com/disegni/pinocchio/slides/balena.html

↧
↧

"Una edil del PP reclama 6.000 euros a los diables de L'Arboç por llamarle bruja"

March 3, 2014, 2:41 am
$
0
0



Los versos de «espero no trobar-me allí a la bruixa del PP», después de que la Colla de Diables de L'Arboç hablase de un local de prostitución de la localidad, no han sentado bien a la concejal popular Laura Aragón, en el gobierno local junto al PSC.

Tampoco le han gustado los versos de«i amb la paia pepera ja m’inflan els collons, fem que nedi mar endins i si pot ser entre els taurons». Por ello Aragón ha denunciado a los Diables y pide 6.000 euros de indemnización por"injurias graves". Los Diables califican la situación de esperpéntica.

La edil se sintió ofendida por los versos que le dedicaron los diables durante la fiesta mayor del pasado año. Uno de los actos más destacados de las fiestas de L’Arboç es la carretillada de los diables y sus tradicionales‘versots’, unas rimas satíricas que son un repaso de la actualidad local con un tono mordaz y ácido que suele tener a los políticos en su punto de mira. Pero a la concejal del PP no le sentaron nada bien los que le tocó recibir.

La denuncia ha sido acogida con sorpresa por parte del Ball de Diables de L’Arboç, una colla centenaria. Su presidente Carles Ribé, tilda la situación de «esperpéntica» y recuerda que la tradición de los versots tiene más de un siglo: «En todo ese tiempo nunca nadie había denunciado nada. Ni incluso durante la dictadura pasó un caso similar y eso que entonces los versos eran mucho más críticos».

Informació extreta de http://www.diaridetarragona.com/noticia.php?id=19581

↧

'Targa' celebra amb un cérvol 'molt aquelarrenc' el seu Carnestoltes 'modernet'

March 3, 2014, 4:55 am
$
0
0



Tàrrega, amb l'Associació Agrat al capdavant, va celebrar dissabte una nova edició del Carnestoltes, festa que aquest any ha girat al voltant dels “Modernets de Targa”. La principal novetat ha estat la presentació de la figura de la Reina Carnestoltes, la qual ha desfilat per la rua acompanyada d'un curiós cérvol i d'una setantena de comparses. 


Informació extreta de http://www.tarrega.cat/noticies.html?id=1105

↧

40 anys de l'assassinat de Salvador Puig Antich

March 3, 2014, 8:14 am
$
0
0



Salvador Puig Antich va ser detingut la tarda del 25 de setembre del 1973. Sotmès a un consell de guerra sumaríssim a les nou del matí del 8 de gener del 1974. Executat quan faltaven cinc minuts per a tres quarts de deu del matí del 2 de març del 1974. El van acusar d'haver matat a trets el policia Francisco Anguas. 

Ahir va fer 40 anys que Puig Antich va morir amb un mètode medieval: el garrot vil. L'autòpsia va ser falsejada i es van ocultar proves. El jove militant del Moviment Ibèric d'Alliberament (MIL) no podia parlar, però va fer una declaració de vuit folis. Va ser un procés ple d'irregularitats, però la sala cinquena del militar del Tribunal Suprem, en democràcia, s'ha negat sempre a revisar-lo. No és excepcional: ningú ha aconseguit que fos anul·lat cap consell de guerra. 

'Estimat germà Quim, ...' 

"Estimat germà Quim, la nova és 'escueta': condemnat a mort". Així comença la carta que Salvador Puig Antich va escriure al seu germà quan va saber que estava condemnat a morir al garrot. I així comença el vídeo que ha llançat Lluís Danés per reivindicar la figura del jove executat pel franquisme ara fa 40 anys, en què Pep Guardiola posa la veu –i la imatge–. El vídeo mostra les zones de la presó Model on va passar els últims dies Puig Antich. 

Dues germanes de Puig Antich també hi participen, i mostren una foto del jove. Elles tanquen el vídeo amb un breu al·legat contra la pena de mort.






Text extret de http://www.ara.cat/politica/Guardiola-comiat-Puig-Antich-germa_0_1094890625.html i de http://www.ara.cat/premium/tema_del_dia/Titol-linies-del-colm-jdhrfgadj_0_1093690664.html 

Imatge extreta de http://www.revleft.com/vb/remember-salvador-puig-t187325/index.html?s=c0b2efe686fd05bb50276fa819d3ff63&
↧
Viewing all 3068 articles
Browse latest View live
Search