Quantcast
Channel: LO CARRANQUER
Viewing all 3068 articles
Browse latest View live

Dipositat a El Talladell l'arxiu bibliogràfic personal de l'escriptor Josep Maria Madern

$
0
0



L’arxiu bibliogràfic personal de l’escriptor Josep Maria Madern i Sostres (Cervera 1926 – Barcelona 2012) quedarà dipositat a El Talladell per a la seva custòdia. La vídua, Pilar Minguell, va formalitzar ahir dimarts 18 de febrer la cessió signant el document amb l’alcaldessa de Tàrrega, Rosa Maria Perelló, i el president de l’Entitat Municipal Descentralitzada del Talladell, Miquel Albareda.

El fons de Madern consta de més d’un miler de llibres de diversos autors i gèneres, sumant 30 metres lineals de prestatgeria. Són obres escrites en català, castellà i francès. També s’hi inclouen alguns originals mecanografiats de l’autor. 

Per desig exprés de Madern 

Pilar Minguell ha cedit l’arxiu al Talladell per voluntat del seu difunt espòs, el qual tenia un profund lligam amb aquest poble, segona residència del matrimoni des de l’any 1972. Es dóna la circumstància que la família de Minguell és originària del Talladell, on conserven la casa pairal. 

La Biblioteca de Tàrrega farà la catalogació 

Els volums cedits es custodiaran a l’Espai Molí, el local polivalent del Talladell i la Biblioteca Central Comarcal de Tàrrega col·laborarà en les tasques d’inventari. Tot aquest patrimoni bibliogràfic es farà accessible a usuaris i investigadors a la vegada que l’EMD El Talladell treballarà per difondre el llegat literari de l’escriptor segarrenc. L’alcaldessa va lloar el gest “de posar a disposició de tothom una col·lecció d’interès públic col·lectiu”. 

Valor documental 

Per la seva part, Miquel Albareda va expressar l’agraïment del Talladell per “incorporar aquest patrimoni de valor històric, cultural i documental”. El fons dipositat, a més, esdevindrà molt útil per determinar les preferències i les influències literàries de Madern. L'escriptor publicà una vintena de llibres en català a partir dels anys 80, que abasten el conte, la novel·la, l’aforisme i el teatre. 


Text i fotografia extrets de http://www.tarrega.cat/noticies.html?id=1426

Estrella Damm - #entrenaelalma - Mediterráneamente

$
0
0



#entrenaelalma
@EstrellaDammCat y www.facebook.com/EstrellaDamm

En tu pueblo y en tu ciudad, 
En tu barrio, en estos momentos, 
Ahora mismo, están pasando cosas... maravillosas. 
Alucinantes. Interesantes. Seguro. 
Experiencias únicas, brutales, de las que te hacen vibrar y poner de pie. 
Cosas que te hacen reír. Llorar. Sentir. 
Que te cambian por dentro 
Lo siento, ¡qué lástima! 
Tú te lo vas a perder y no lo vas a poder vivir. 
¿Por qué? Porque en vez de estar allí, 
En el cine, en el teatro, en el auditorio, estás mirando esto. 
Tito, ¿no ha llegado el momento? 
Levanta del sofá. 
#entrenaelalma 
Apoyamos la cultura y el espectáculo porque forman parte de nuestra manera de vivir. 
#Mediterráneamente

Extret de http://www.youtube.com/watch?v=DcNZ-8sdNuo

'PERSEGUITS I SALVATS', les rutes dels 20.000 jueus que van fugir de l'horror nazi pel Pirineu català

$
0
0



El projecte 'Perseguits i salvats' que impulsa la Diputació de Lleida explicarà a traves de quatre rutes com uns 20.000 jueus van fugir de l'horror nazi via el Pirineu català. Les rutes donaran a conèixer els llocs de pas i d'acollida, les presons i els espais de concentració.

La iniciativa vol fer una aportació a la memòria històrica i alhora consolidar el creixent protagonisme del turisme hebreu a les comarques lleidatanes.

Creuar el Pirineu direcció al sud

Durant el conflicte, molts jueus van creuar el Pirineu lleidatà en direcció sud per fugir de la persecució per part del nazisme, utilitzant diferents rutes que quedaran senyalitzades amb l'objectiu de recuperar la memòria històrica d'uns fets que acostumen a ser poc coneguts pels catalans.

La iniciativa es desenvoluparà en dues fases. La primera consistirà en la senyalització de vies de fugida de refugiats jueus pel Pirineu lleidatà durant la Segona Guerra Mundial i es complementarà amb la segona, que marcarà punts de referència com passos, llocs d'acollida, presons i espais de concentració, que eren utilitzats per a les deportacions del fugitius capturats.

La identificació inclourà senyals direccionals, cartelleres explicatives en diferents mides i la incorporació de codis QR que permetran emmagatzemar informació de tot tipus per després descarregar les dades al mateix lloc. La senyalització es complementarà amb explicacions històriques sobre aquestes rutes que unes 80.000 persones van creuar a través de 200 passos, en molts casos per fugir de la mort i assolir la llibertat. 

Des de l'any 2000, l'Ajuntament de Sort ha dut a terme una important tasca per recuperar aquest episodi i donar-lo a conèixer a través de la museïtzació de la seva antiga presó, lloc pel qual passaren al voltant de 3000 evadits, uns 800 de jueus.

La senyalització d'aquests itineraris, a través de les comarques del Pallars Sobirà, la Vall d'Aran, l'Alt Urgell i la Cerdanya, coincideix aquest any amb el 20è aniversari de la recuperació del Chemin de la Liberté (Camí de La Llibertat), un itinerari transfronterer que durant els anys de la Segona Guerra Mundial va esdevenir una de les rutes principals de pas des del departament francès d'Arieja fins al Pallars Sobirà per a centenars de refugiats de l'Europa ocupada pels nazis.





Entre els anys 1939 i 1944, prop de 40.000 jueus van travessar els Pirineus 
empesos per la pressió implacable d'Adolf Hitler.

Perseguint la seva llibertat, milers de famílies senceres 

van creuar les terres de Lleida per uns paratges d'una bellesa sublim.


Informació extreta de http://www.lavanguardia.com/local/pirineos/20131002/54388301250/el-projecte-perseguits-i-salvats-explicara-com-uns-20-000-jueus-van-fugir-de-l-horror-nazi-pel.html

#entrenalànima Mediterràniament

$
0
0




En el teu poble i a la ciutat,
Al teu barri, en aquest moment,
Ara mateix estan passant coses meravelloses.
Interessants. Increïbles. Segur.
Experiències úniques, brutals, de les que et fan vibrar i posar dempeus.
Coses que et fan riure. Plorar. Sentir.
Coses que et canvien per dins.
Ho sento, quina llàstima…
Tu no ho podràs viure i tu t’ho perdràs.
Per què? Perquè enlloc de ser allà, al cinema, al teatre, a l’auditori… estàs mirant això.
Tito, no ha arribat el moment d’aixecar-te del sofà?
#entrenalànima
Fem costat a la cultura i a l’espectacle perquè formen part de la nostra manera de viure.
#Mediterràniament

Tarragona té un paper central en el nou anunci d'Estrella Damm, l'última entrega de la cèlebre saga Mediterràniament que en aquesta ocasió va dedicada a la creació cultural. Els protagonistes són en general cares conegudes com l'actor Julio Manrique o l'actriu Clara Segura, el cuiner Albert Adrià, el ballarí Israel Galván, el cantautor Joan Colomo, el showman José Corbacho, el grup teatral La Fura dels Baus, la coneguda banda musical Love of Lesbian... Entre molts altres. 

El vídeo encadena la producció artística i cultural dels diferents protagonistes per acabar amb el lema "Entrena l'ànima", al que segueix, impressionada en pantalla, la frase: "Donem suport a la cultura i l'espectacle perquè formen part de la nostra manera de viure".Finalment, l'espot conclou amb el logotip de la cervesa i el irrenunciable Mediterràniament en pantalla, tot això amb l'espectacular fons del Amfiteatre de Tarragona en ple capvespre. Una estampa aclaparadora que no és, però, l'única presència de la ciutat en l'anunci.

I és que , intercalat entre les diferents mostres culturals i artístiques que van succeint, fa aparició també el Ball de Diables de Tarragona. En concret, es pot veure al seu Llucifer en ple èxtasi pirotècnic. Una aparició tan breu com intensa fruit d'una tarda de rodatge a finals del passat mes de gener. El Ball al complet va actuar aquell dia en el mateix Amfiteatre, encara que finalment els publicistes han optat per incloure un únic pla tancat d'un dels seus personatges, i han decidit també que el monument i l'entitat apareguin per separat. 

L'anunci serveix a l'empresa cervesera per la seva aposta pel patrocini cultural : "L'anunci vol motivar la gent perquè gaudeixi de la cultura i l'espectacle. La Mediterrània és el bressol de la cultura i la creativitat és el que ens fa diferents, i és un convenciment que es manifesta des de fa anys en el compromís d'Estrella Damm amb el patrocini i mecenatge cultural", afirmava ahir la companyia en una nota de premsa.


Informació extreta de http://www.diaridetarragona.com/noticia.php?id=19033

Vídeo i text del vídeo extrets de http://www.aligual.cat/entrenalanima-mediterraniament/

'EL FUTUR EXISTEIX', concert 25 anys Fundació d'oncologia infantil Enriqueta Villavecchia

$
0
0



Amb motiu del 25è aniversari de la Fundació d'Oncologia Infantil Enriqueta Villavecchia, s'ha volgut fer un homenatge amb un concert benèfic a totes les persones que n'han format part. L'acte tindrà lloc diumenge 23 de febrer a les 20 h a l'Auditori de Barcelona. "El futur existeix"és el lema que els ha acompanyat durant tots aquests anys. 

La Fundació Enriqueta Villavecchiaés una entitat sense ànim de lucre que treballa per integrar, millorar la qualitat de vida i cobrir les necessitats humanes dels nens i joves amb càncer. També té com a objectiu oferir suport a les seves famílies i aconseguir la seva plena integració psicosocial. La Fundació està present en tots els hospitals catalans on es duen a terme tractaments d'oncologia pediàtrica. 

El concert serà una vetllada emotiva en la qual es podrà gaudir d'un bon ambient amb la música jazz a càrrec de la Sant Andreu Jazz Band amb la direcció de Joan Chamorro, del polifacètic artista barceloní Manu Guix, del pop-folk d'Els Catarres i del pop-rock d'Els Pets

Els beneficis aniran destinats íntegrament als projectes de suport a nens i joves malalts. Les entrades ja es poden aconseguir al web de l'Auditori o directament a la taquilla. 

Informació extreta de http://www.enderrock.cat/noticia/8952/concert/solidari/nens/joves/amb/cancer

'UNIVERS PATXOT'· 50è aniversari de la mort de Rafael Patxot, creador de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya

$
0
0



Enguany es commemora a través del projecte 'Univers Patxot' el 50è aniversari de la mort de Rafael Patxot. Vinculat a l'excursionisme, als moviments culturals de l’època i destacat mecenes, des de la Fundació Concepció Rabell, Rafael Patxot posà en marxa dues extraordinàries iniciatives en l'àmbit de la cultura popular: l'Obra del Cançoner Popular i l'Estudi de la Masia Catalana.

Rafael Patxot i Jubert
(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà , 8 de maig de 1872 — Ginebra , 8 de gener de 1964)

Meteoròleg, mecenes, bibliòfil i escriptor. Home de gran temperament s’abocà al mecenatge per a la cultura catalana, sobretot durant la Dictadura de Primo de Rivera, que cristal·litzà en la Institució Patxot. 

Fill d’una família d’industrials surers, fou educat a Anglaterra. El 1926 construí a la localitat nadiua un observatori astronòmic i, amb un refractor equatorial doble, inicià a la Península treballs micromètrics d’estrelles múltiples. Aviat la secció meteorològica de l’observatori sobrepujà l’astronòmica i, el 1900, publicà Meteorologia catalana. Observacions de Sant Feliu de Guíxols, amb un apèndix de pluviometria entre el 1896 i el 1905. El 1912 publicà el segon volum, Pluviometria Catalana. Resultats del quinquenni 1906-1910. En traslladar-se a Barcelona, distribuí els aparells del seu observatori entre Montserrat i la Societat Astronòmica i, en dissoldre's la darrera, l’equatorial restà dipositat a la Universitat.




Vinculat al grup deL’Avenç, col·laborà a la “Col·lecció Popular l’Avenç” amb traduccions de Flammarion, X. de Maistre, lord Avebury i una antologia de prosadors nord-americans. Fou marmessor de la seva cunyada, Concepció Rabell, i creà la fundació d’aquest nom, dins la qual foren instituïts l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya i el premi musical de composició Concepció Rabell. El 1919, a la memòria del seu pare, el pianista Eusebi Patxot i Llagustera (Sant Feliu de Guíxols 1846 — 1893), creà el concurs musical del seu nom per a compositors, que fou confiat a l’Orfeó Català

El 1923 havia instituït la Fundació d’Estudi de la Masia Catalana i la medalla d’or del Centre Excursionista de Catalunya i, el 1925, les beques d’estudi per a noies que encarregà d’atorgar a l’Institut de Cultura de la Dona, institució afavorida també amb altres importants dotacions. Es féu càrrec de l’edició de l’Atles Internacional de Núvols, codi que havia de regir les observacions de tot el món, el qual aparegué en francès, anglès, alemany i català.




El 1936, perseguit, hagué d’exiliar-se a Suïssa i publicà a Friburg Lettre aux Membres de l’Organisation Météorologique Internationale et aux Météorologues en général (1948) i, a Ginebra Adéu a Catalunya. Guaitant enrera. Fulls de la vida d’un octogenari (1952). Mantingué una irreductible actitud d’oposició al règim franquista. El seu arxiu meteorològic fou destruït el 1939 i l'Estudi de la Masia Catalana fou interromput. Es relacionà a Suïssa especialment amb Francesc Vidal i Barraquer, Carles Cardó, Ramon Sugranyes de Franch i Ventura Gassol

L’arxiu fotogràfic de la masia catalana consta de 7.705 imatges d'unes 1.500 masies de Catalunya i les Illes Balears i fou cedit l'any 1975 al Centre Excursionista de Catalunya per Núria Delétra-Carreras Patxot. 



EUROSATORY, 'Welcome to the real world'

$
0
0




Aquest curt documental és un retrat de l'edició 2012 d'Eurosatory, una de les fires d'armament més important del món, on tot tipus de professionals del sector s'informen, compren i venen material per a la guerra.

Una mirada de Lalo García i Txell Sabartés que vol transmetre les sensacions, reflexions i contradiccions que genera aquesta indústria al visitant aliè.


Informació extreta de la Fundació per la Pau, http://fundipau.org/

Vídeo i text extret de http://www.youtube.com/watch?v=bzLWxzKzVDQ#t=14

Sitges, Sentiments de Festa

$
0
0




L'Agrupació de Balls Populars de Sitges (el Garraf) va presentar el tràiler del documental que està preparant sobre la festa major en honor a Sant Bartomeu, "Sitges, sentiments de festa", elaborat a partir d'imatges enregistrades des de punts de vista poc habituals i no mostrats fins ara de la festa, i amb un llenguatge viu i proper.

El documental, que reflexiona sobre una visió actual d'aquesta cultura festiva i popular d'una manera atractiva, impactant i dinàmica, s'estrenarà el 26 d'abril. Nens i nenes, joves, adults i avis, participants de balls o no, alimentaran la història del documental amb els seus comentaris i testimonis, a partir de les vivències i emocions viscudes durant una festa major. En el documental no s'obvia res i per tal d'enriquir-lo, s'han enregistrat moments viscuts a peu de carrer que li donaran un toc humà al conjunt final, que va més enllà de les cercaviles i actes religiosos. Des d'ara i fins la data de l'estrena, l'Agrupació publicarà, a través de les xarxes socials, diferents cartells on s'hi veuran reflectits tots els balls i entremesos de la festa

Font: Agrupació de Balls Populars de Sitges i Festes.org

Agramunt, 23 de febrer · 21è Congrés de BOMBERS VOLUNTARIS DE CATALUNYA

$
0
0



El Servei de Bombers de Catalunya, regulada per llei, es basa en un model mixt on coexisteixen bombers de professió (contractats per la Generalitat de Catalunya) i bombers voluntaris. Aquest és el model català de bombers que és singular en l’Estat espanyol. Actualment n’hi ha al voltant de 2.500 de cada col·lectiu que col·laboren en els serveis de prevenció, extinció d’incendis i salvaments. 

L’Associació de Bombers de Voluntaris de Catalunya (ASBOVOCA) treballa des de la seva creació el 1992, per donar a conèixer entre els ciutadans la tasca d’aquests bombers voluntaris, per donar-los suport i contribuir a la comunicació entre els propis bombers. 

Actualment l'ASBOVOCA agrupa gairebé 500 associats, la majoria bombers voluntaris de la Generalitat, però també voluntaris de les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF), bombers professionals i persones que, tot i no ser bombers, també donen suport a l’entitat. Entre els socis, hi ha representants al 70% dels parcs de bombers de Catalunya i en més de la meitat d’aquests hi tenen un pes significatiu, com és el cas d’Agramunt (Urgell). 

Un Congrés per avançar en temes clau 

L’ASBOVOCA organitza el que continua sent l’únic congrés sectorial de tot l’Estat Espanyol, és a dir, dedicat als que fan de bombers de forma voluntària. Organitzat des del 1996 i durant dues dècades ininterrompudament, el congrés ha anat recorrent diferents punts de la geografia catalana, fins arribar aquest any a Agramunt (Urgell), el proper 23 de febrer. 

La 21a edició del Congrés posa de relleu tres temes que són especialment significatius per aquest col·lectiu. D'una banda, proposa fer una revisió del model actual i planteja avançar cap a “un model de bombers voluntaris de Catalunya per al segle XXI”. Es presentaran altres models organitzatius i es posarà a debat la situació actual del cos de bombers a Catalunya, proposant algunes millores a aplicar per donar una bona resposta a les necessitats del país. 

D'altra banda, també se centrarà en dos altres temes més pràctics i indissociables del voluntariat i que alhora han estat reinvindicacions històriques d'aquest col·lectiu al govern de la Generalitat. 

En el Congrés, s'abordarà el tema de l’assegurança i les cobertures assistencials dels bombers voluntaris. S’exposarà l'estat actual de les cobertures, es repassarà la tipologia dels riscos associats a l'activitat de bomber i les fórmules de cobertura. També es faran propostes noves per un model mixt de bombers professionals i voluntaris, com és el català. 

Per últim i com a tercer tema, el Congrés se centrarà en les necessitats formatives dels bombers voluntaris, un tema molt reiterat també en els darrers anys. 

El Congrés és una oportunitat per conèixer millor aquest col·lectiu 

El cos de bombers voluntaris, com la resta de bombers, estan sota l'organització de la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments del Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya. Tenen un reglament propi que actualment està en revisió, que regula el funcionament del cos, així com també la seva representació en el Consell de Bombers Voluntaris de Catalunya. 

Els bombers voluntaris tenen la seva pròpia professió 

Els bombers voluntaris, tot i que també formen el cos de bombers de la Generalitat de Catalunya, només es mobilitzen en casos de sinistre (a part de les tasques de manteniment, formació i permanències als parcs). Però són igual de prioritaris a l’hora de respondre a una emergència, ja que el primer parc a actuar és el més proper sigui de professionals o de voluntaris. 

Per tant, la seva dedicació voluntària ha de ser compatible amb el treball remunerat. Com que en la major part dels parcs de bombers voluntaris es troben en municipis petits, la majoria són professionals autònoms, a més d’un nombre important d’estudiants i de treballadors públics. 

Tot i que en altres països aquest encaix està regulat, a Catalunya no ho està i no totes les empreses ofereixen flexibilitat per a què el bomber voluntari abandoni temporalment el lloc de treball per assistir a una emergència. Aquest és un dels temes pendents que té a resoldre aquest model. 

Els bombers reben unes compensacions regulades tant per a les despeses que comporta aquesta dedicació i com pel que se'ls pot arribar a descomptar de la feina o deixen de percebre els autònoms. També cal esmentar que molts bombers voluntaris cedeixen aquests diners a les associacions de cada parc dipositant-los al fons comú. 

La meitat dels parcs de bombers són com els d’Agramunt 

El Congrés de Bombers Voluntaris d'aquest any tindrà lloc a Agramunt, un municipi de l’Urgell que té una realitat semblant a molts altres pobles catalans. 

Els bombers de la Generalitat estan distribuïts en 150 parcs per tot el territori català, la meitat dels quals són voluntaris i l’altre professionals. I, en el cas d’Agramunt, el Parc de Bombers està format exclusivament per personal voluntari, integrat per un total de 29 bombers, d'edats dels 18 fins els 65 anys. 

Donen servei especialment al municipi però també a la comarca, i més enllà si l’emergència ho demana. Els seus principals serveis són sortides a causa d’incendis forestals, incendis d'habitatge o d'indústries, però també rescats de muntanya, recerca de desapareguts o rescat urbans de persones i d’animals. 

Altres tasques també passen per la intervenció en accidents de trànsit i alliberament de víctimes atrapades, fuites d’aigua, gasos i líquids inflamables, esfondraments d’edificis o inundacions. També poden treballar en la prevenció en actes públics i festius d’assistència 
multitudinària. 

Aquest cos de bombers va començar l'any 1968, quan la Diputació de Lleida va entregar un vehicle a l'Ajuntament d’Agramunt, per tal de donar resposta a possibles incendis en el municipi i rodalies sobretot en la campanya d'estiu per protegir les collites de cereals. Els primers bombers d'Agramunt van ser 5 o 6 veïns elegits segons la disponibilitat de les seves feines. 

A partir del 1981, a través d'un conveni amb el servei d'extinció d’incendis de Catalunya, els bombers voluntaris d'Agramunt, com la resta a inicis dels anys 80, passen a dependre de la Generalitat de Catalunya. 

Per a més informació: http://bombersvoluntaris.org/

Imatge extreta de http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/evolucio-tasques-extincio-incendi-baix-emporda-2834029

Informació extreta de http://xarxanet.org/ambiental/noticies/21e-congres-de-bombers-voluntaris-de-catalunya

'RUTA 1714'· Itineraris turístics i culturals pels escenaris de la guerra de Successió

$
0
0
 


La Ruta 1714és una proposta d'itinerari turístic i cultural pels indrets, monuments, viles o espais més destacats de la guerra de Successió a Catalunya. Els escenaris del conflicte, des de Barcelona a la Seu d’Urgell.

En el marc de la commemoració del Tricentenari del desenllaç de la Guerra de Successió (1714-2014), la Generalitat de Catalunya ha decidit posar en valor de més d’una cinquantena de monuments i espais històrics destacats de la guerra de Successió estructurats en deu nodes centrals, vint Viles Cremades, municipis que van ser creats i saquejats durant la guerra, i una vintena més agrupats sota el concepte d’Espais 1714, indrets destacables per les batalles, pels personatges, pels setges o pels conjunts emmurallats que s’hi conserven. Cada un d’aquests indrets es senyalitza amb panells d’informació històrica i turística.

Nodes centrals:La Ruta 1714és un recorregut pels deu escenaris on van succeir els episodis històrics més destacables de la guerra de Successió a Catalunya (1702-1714). Es tracta de llocs emblemàtics carregats de gran simbolisme, que tenen un excepcional interès patrimonial i/o paisatgístic i que ofereixen una variada oferta cultural i d’oci al seu voltant.
L’únic testimoni que queda de la Batalla de Prats de Reiés aquesta torre de guaita del segle XII. Formava part d’un castell de frontera del qual només en resten una estança i parts del basament de les muralles. Els 21 metres d’alçada de la torre van convertir-la en un privilegiat observatori per a les tropes autriacistes del mariscal Starhemberg. Per la seva banda, l’exèrcit borbònic del duc de Vendôme −procedent de Lleida− establiria el campament entre Calaf i Prats de Rei. La batalla va tenir lloc entre els mesos de setembre i octubre del 1711

La torre, de set metres de diàmetre, s’estructura en tres nivells i està construïda amb carreus de pedra harmònics units amb morter. A mitja alçada hi ha l’única porta que permet accedir-hi al seu interior. Durant la Guerra de Successió es feia a través d’una escala llevadissa. El mariscal Starhemberg va coordinar la batalla des de la veïna masia de Can Roca, habitatge situat a tocar de la torre i malauradament desaparegut. En l’actualitat, el monument està gestionat pel Museu d’Història de Catalunya.
El coneixement també va ser objecte de repressió per part dels vencedors borbònics. Aquesta espectacular construcció civil del segle XVIII n’és un bon exemple. De fet, va ser l’única universitat en actiu a tot Catalunya durant poc més d’un segle. Felip V donava el vistiplau a la posada en marxa d’una institució d’aquestes característiques mitjançant un decret signat el 1717, tot i que no rebria els primers estudiants fins l’any 1740. Les obres, iniciades pels enginyers militars François de Montaigu i Alexandre de Rex, estarien totalment enllestides el 1804

Totes les capitals de província −més Solsona, Tortosa i Vic− ja disposaven d’estudis superiors. Felip V acabaria amb elles i en deixaria només la de Cervera, activa fins el 1837. De la construcció cal destacar el retaule d’alabastre del paranimf, obra barroca de Jaume Padró. La façana interior del recinte, flanquejada per dos campanars rematats amb àligues, està coronada per un frontó on s’hi pot veure simbolitzada la Saviesa. En el moment de màxim esplendor la universitat comptava amb 2.000 alumnes, alguns d’ells tan coneguts com Narcís Monturiol, Joan Prim o Jaume Balmes.




Viles Cremades:Són una vintena de poblacions catalanes que durant la guerra van patir pràctiques de terrorisme militar per part de les tropes borbòniques. El saqueig i la crema de viles i la mort indiscriminada de civils per atemorir la població i estendre la pedagogia del terror van ser pràctiques habituals.
Espais 1714: Interessants llocs històrics per les seves fortaleses, pels setges que van patir, pels conjunts emmurallats que conserven, per les batalles que s’hi disputaren o pels personatges que hi van fer història.

Per a més informació: http://www.ruta1714.cat/

Text extret de http://tricentenari.gencat.cat/ca/agenda/activitatcontent/Ruta-1714/

En PAU PI, un personatge singular del Carnaval de Lleida

$
0
0



Continua el cicle Diàlegs culturals, i aquest cop “enceta” de manera oficiosa el Carnaval lleidatà, amb un col·loqui entre l’Associació de Cultura Popular i Tradicional Aurembiaix i la Germandat Pau Pi.

En Pau Piés la personificació del Carnestoltes a Lleida. Un personatge singular, exclusiu, del Carnaval lleidatà. Però, quin és el seu origen? Quan apareix aquest personatge i en quines circumstàncies? I alhora, quin és el seu paper avui dia al Carnaval de Lleida? Com i quan es recupera aquest personatge després de la
prohibició franquista del Carnaval? Com encarna en Pau Pi l’essència del Carnaval? En quins actes i amb quines sàtires?

La Germandat Pau Piés l’entitat que avui dia té cura que en Pau Pi reneixi cada any pel Carnaval a Lleida, a l’ensems que és un dels puntals del Carnestoltes lleidatà. L’Associació Aurembiaix porta molts anys dedicant-se a la investigació i la divulgació de les festes a Lleida. Ambdues entitats entren en diàleg mitjançant aquest col·loqui, per difondre encara més en Pau Pi (si cal) i aproximar-nos, des d’una òptica un xic més reflexiva i assossegada que la de les disbauxes carnavalesques, a aquest personatge, al qual val la pena conèixer no només per la seva desenfadada i burlesca presència, sinó també per la seva genuïna identitat lleidatana. Un personatge propi, singular i exclusiu del Carnaval a Lleida. Aquest col·loqui permetrà que ens endinsem en una part molt interessant de la història del Carnaval lleidatà.

Totes les persones interessades en aquest petit bocí de la història i la personalitat lleidatana del Carnaval estan convidades a participar en aquest diàleg cultural.


Col·loqui : En Pau Pi, un personatge singular del Carnaval de Lleida, a càrrec de l’Associació de Cultura Popular i Tradicional Aurembiaix i de la Germandat Pau Pi de Lleida.
Dimarts, 25 de febrer de 2014, a les 19:30 al Centre de Cultura Popular i Tradicional de Lleida, C/St. Martí s/n (baixos de l’església de St. Martí).


Informació facilitada per actpaurembiaix@gmail.com

Personatges mariners: 'WICKIE, el víking'

$
0
0
 


Wickie, el víkingés una sèrie d'animació germano-japonesa realitzada l'any 1974 coproduïda pel canal de televisió alemany ZDF i l'austríac ORF. Fou adaptada per l'estudi d'animació japonès Zuiyo Enterprise Company, rebatejat més tard com a Nippon Animation. Originalment, fou estrenada al Japó pel canal de televisió Fuji TV el 3 d'abril de 1974 fins al 24 de setembre de 1975. Està composta per 78 episodis de mitja hora de duració cadascun.

La sèrie mostra la vida quotidina dels víkings, de manera superficial, però el suficient per saber la seva cultura), els seus vaixells, pobles, i sobretot, destaca la importància d'utilitzar abans la intel·ligència que no pas la força bruta per solucionar problemes. El personatge principal de la sèrie, en Wickie, està basada lleugerament en el personatge fictici creat per l'escriptor suec Runer Jonsson.

Argument

La majoria de les aventures de Wickie es desenvolupen en un petit poble víking anomenat Flake. Allà hi conviuen el jove Wickie, fill d'Halvar (el cap del poble), Ylvie, l'amiga íntima de Wickie, Ilva, la mare del protagonista, i altres personatges del poble. La resta de les aventures succeeixen durant els viatges que en Wickie fa amb el seu pare i la resta d'homes del poblat, on es troba amb diferents enemics com el Terrible Sven, l'enemic declarat de Halvar. Cada capítol explica una història del més heterogeni, sobretot de conquestes, ficant-se els adults sempre en problemes i sortint-ne sempre amb l'ajuda del petit Wickie que amb les seves genials idees (evidenciant-se amb el seu particular rasca rasca del nas, que és senyal que havía sorgit una idea).



Personatges
  • Halvar, porta un pegat en un ull, és el cap dels víkings del poble de Flake, és el pare d'en Wickie i és el marit d'Ylva
  • Ylva, és la mare d'en Wickie i la dona d'Halvar.
  • Wickieés el fill de l'Halvar i la Ylva.
  • Ylvie, és la millor amiga d'en Wicky.
  • Gilby, és un noi d'edat aproximada a la d'en Wickie.
  • Tjure, és alt i sempre està enfadat i es baralla constantment amb l'Snorre.
  • Monika, és l'esposa de Tjure.
  • Snorre, és baixet d'estatura i sempre es baralla amb Tjure.
  • Urobe, és el més vell del poble.
  • Gorm, és conegut pel seu peculiar "estic entusias-mat".
  • Ulme, és el poeta i sempre va amb la seva arpa.
  • Faxe, és el golafre, és molt alt i casi sempre s'encarrega de la vigilància des del vaixell.
  • Sven, "Sven, el Terrible"és el ferotge enemic dels víkings de Flake.
  • Baltac, és el cap del poble veí de Schlack.
Les pel·lícules

L'any 2009 s'estrenà la primera versió cinematogràfica amb personatges reals, "Vicky el víking", dirigida per l'actor, director i productor alemany Michael Herbig. El rodatge va durar del 5 d'agost al 13 de novembre de 2008.

L'any 2011, i dirigida per Christian Ditter, s'estrenà "Vicky el víking i el martell de Thor", interpretada entre d'altres per Jonas Hämmerle, Waldemar Kobus, i Valeria Eisenbart.




 
Imatges extretes de http://www.fotolog.com/bequick74/44099443/ i de http://www.llinarsdelvalles.info/2012/11/teatre-vickie-el-viking/

Estampa i anècdota dels Gegants Vells de Cervera (i V): el cost econòmic

$
0
0




Text extret del llibre'Els Gegants de Cervera. Estampa i anècdota d'una vella tradició', de Josep i Ramon Armengol, editat per Virgili & Pagès, Biblioteca de Cervera i la Segarra, 1988.

El conjunt de les despeses produïdes en la construcció global de les estructures, vestits i diversos elements que inclouen l'actual realitat dels gegants i nans poden aixoplugar-se i fer-ne llistat d'acord amb les següents xifres:
  • El preu del xassís i imatges de la parella de gegants fou de 3.400 pessetes i el de les faccions dels sis nans fou de 900 pessetes.
  • La roba dels gegants, comprada als magatzems "Jorba" de Barcelona, en venda al detall i pagada al comptat segons rebut, es desglossa en preus de la següent manera: disset metres de tapissar a 60,75 pessetes el metre, dóna un total de 710,75 pessetes. Deu metres de damasc a 64,75 pessetes el metre, costà un total de 625 pessetes; i quatre metres de tapisseria a 53,85 pessetes, pujà una xifra de 215 pessetes. Al capdavall, el conjunt de tota aquesta roba va suposar un preu de 1.970,15 pessetes.
  • El rebut de "Les Modes" corresponent a la compra d'organdí brodat pel coll de la geganta costà 55,50 pessetes.
  • Despeses fetes a la merceria "Marcelino Miarnau" de Lleida: els galons del vestuari del gegant costaren 22 pessetes amb 20 cèntims; dos collarets comprats com a joies de la geganta costaren 25 i 20 pessetes respectivament.
  • Els vestits dels nans fets amb roba comprada al magatzem "San Pedro" de Lleida costaren 293,50 pessetes.
  • La factura rebuda d'en Joan Martorell d'haver pintat el medalló del gegant, el seu ceptre i l'alfange del nan Negre pujà 40 pessetes.
Tot plegat, el resultant d'aquests costos esbrinats a grans trets es concretaria en una xifra no superior a les 8.000 pessetes, a les quals s'hi hauria d'afegir posteriorment les quantitats referents als sis nans més i els dos cavallets que s'estrenarien el mes de setembre del mateix 1948.


'Targa' ja prepara el seu Carnaval més cerverí

$
0
0



Amb clares referències a la veïna ciutat de Cervera en el seu cartell, Tàrrega ja prepara una nova edició del Carnaval, que tindrà lloc des del dijous 27 de febrer fins al diumenge 2 de març, i que aquest any girarà al voltant de la temàtica dels “Modernets de Targa”

Per tercer any consecutiu, l’Associació Agrat serà l’organitzadora de l’esdeveniment que promet trencar tots els tòpics i que tindrà com a principal novetat la figura de la Moderníssima Reina Carnestoltes i un sorteig d’un creuer de 7 dies per la Mediterrània

Seguint les últimes tendències, l’organització aposta per un Carnaval 2.0 on els hashtags, les ulleres de pasta i els cupcakes seran protagonistes durant els quatre dies de festival, i on es buscarà interactuar amb la gent a través de Facebook, Twitter i Instagram


Informació extreta de http://www.comarquesdeponent.com/urgell/tarrega/item/9171-el-carnestoltes-de-t%C3%A0rrega-retr%C3%A0-un-homenatge-als-modernetsdetarga
 

ELS PESCADORS DE L'ESCALA - 'Vull ser el teu port'

$
0
0
 


Els Pescadors de l'Escala
Cançó: Vull ser el teu port
Disc: 45 (Picap, 2010)





Junts i abraçats mirant l'horitzó,
esperant que l'aire ens porti
la flaire suau de la ginesta,
sentint com ens omple el cor.


Submergim-nos dins d'una àmfora
plena de nostres nostàlgies.
Records que mai oblidarem,
paraules d'amor tan sinceres.


Tornada

Vull ser el teu port de mar,
deixem-nos bressolar,
abracem-nos ben fortament.


Vull ser el teu port de cel,
i deixem que els estels
il·luminin nostre camí.

Vull ser el teu port de mar,
vull ser el teu port de cel,
i regar-me dels teus perfums...
que amb dolcesa han deixat
els teus llavis humits
i els teus ulls clars com l'horitzó.



Lletra extreta de http://habacompo.blogspot.com.es/2010/12/lletra-i-video-de-lhavanera-vull-ser-el.html


'EL MANUSCRIT DE CERVERA', un document essencial per a la història de la dansa catalana

$
0
0
 


Aquest passat dijous 20 de febrer va tenir lloc a la sala Tritó de Barcelona la presentació d'una de les més recents publicacions de Tritó Edicions: un llibre dedicat a la recuperació de fonts relacionades amb la dansa catalana antiga, El manuscrit de Cervera. Música i dansa palau catalana del segle XV, de Cecilia Nocilli, dins la col·lecció Amalgama Textos.

El llibre resumeix de manera pràctica les principals línees de la tesi doctoral de l’autora que llancen llum sobre un document essencial per a la història de la dansa catalana.

El Manuscrit de Cervera

El Manuscrit de Cerveraés fins al moment la font més antiga trobada que utilitza una notació específica per representar dansa. Data aproximadament de l'any 1496 i es conserva a Cervera, a l'Arxiu Comarcal de la Segarra.
 

Consisteix només en dos folis reutilitzats posteriorment com sobrecoberta d'un llibre la temàtica poc tenia a veure amb música o dansa. Alguns indicis fan pensar que aquest document va ser realitzat amb l'única pretensió de recordar un curt termini la successió de passos. Aparentment va poder tractar-se d' apunts personals que van ser descartats o eliminats per creure de poc valor .




El sistema de notació utilitzat és altament abstracte ja que el repertori de símbols es redueix a molt escassos símbols (cinc) acompanyats, en alguns casos, amb aclariments verbals. Aquests símbols semblen representar els moviments bàsics de la baixa dansa (basse danse) .
 

El manuscrit no inclou música però amb ajuda dels títols i l'anàlisi cdicológico corresponent es poden inferir algunes conclusions. Les investigacions la professora Cecilia Nocili suggereixen una clara correspondència amb algunes basses danses del repertori francoborgoñón .
 

Les onze peces que han estat transcrites, comentades i analitzades per especialistes com la ja esmentada Cecília Nocilli, Carles Mas, o Joan Amades en el seu Obra del cançoner popular de Catalunya, són les següents :
  •     Baixa de Castella
  •     Joiós
  •     Egipciana
  •     Fagarda
  •     La baixa morisqua
  •     Joiós
  •     La baixa duriens
  •     La terrible
  •     Filles estimaria
  •     Anglaterra
  •     Gepciana
En la majoria dels estudis, aquesta font és relacionada amb el Manuscrit d'Hospital, una altra font coreológica rellevant que va mantenir el sistema de notació del Manuscrit de Cervera i per la qual cosa es pensa en el progressiu desenvolupament d'un sistema de notació corresponent a la regió catalana la tradició transcendir pormás d'un segle .
 

Disponibilitat i accessibilitat
 

Algunes publicacions que tracten el tema del manuscrit de Cervera inclouen facsímils dels dos folis :
  • AMADES, JOAN (1936) Obra del cançoner popular de Catalunya.Vol I Dansa. Veu Cervera, Manuscrit
  • MAS i GARCÍA, Carles (2009) "L'Expansió de la dansa d'escola" en AV Dansa i música. Barcelona 1700 .
També és recomanable un breu vídeo (en català) del programa "La Sonora". La copanyia Xuriach (Carles Mas, Anna Romaní i Marc Riera) comenten amb exemples la tractadística espanyola i s'esmenta el manuscrit de Cervera. El documental es pot veure en aquest enllaç.

Esperem que ben aviat puguem gaudir de la seva presentació a Cervera!


Informació sobre el llibre extreta de:
http://bibliografiadanzaespanyola.wordpress.com/2014/02/07/elmanuscrito-de-cervera-musica-y-danza-palaciega-catalana-del-siglo-xv/

Informació sobre l'acte de presentació:
http://blog.trito.es/2014/02/tess-knighton-y-cecilia-nocilli-presentaron-el-libro-el-manuscrito-de-cervera-musica-y-danza-palaciega-catalana-del-siglo-xv/


Notícia facilitada pel F. Xavier Rivera, frivera@xtec.cat

NEPTÚ, el déu dels mars i els oceans

$
0
0



Neptú, divinitat romana associada als mars i als terratrèmols, era el fill gran de Saturn, germà de Júpiter i Plutó. A la mitologia grega se'l coneix com a Posidó. Tots els habitants de les aigües havien d'obeir-lo.

Quan Júpiter el va alliberar, Neptú va escollir el mar com a llar i a les profunditats tenia un regne. Era inseparable dels seus cavalls i solia cavalcar sobre les aigües amb cavalls blancs. Per tot això, el símbol del déu és un cavall. A part dels seus cavalls, també solia muntar sempre sobre dofins. Neptú no vestia amb grans robes, perquè el seu aspecte físic era prou imposant.

Aquest déu era molt perillós i inestable. Amb les seves emocions canviants podien provocar des de terribles tempestes fins a onades tranquil·les i pacífiques, motiu pel qual mai ningú s'atrevia a provocar-lo sense motiu.

Era el déu que sostenia la Terra, perquè l'oceà voltejava el planeta i era evident que Ell sostenia el planeta des dels mars, suportant el seu pes. Neptú havia donat forma a les costes, arrancant trossos de muntanyes per a formar els penya-segats o passant la mà pel litoral per a crear platges. Per aquest motiu, a part de tenir al seu costat sirenes traïdores, a les nereides, a les belles oceànides i als poderosos tritons. Neptú era el senyor de les nimfes, ondines i nàiades dels llacs, dels rius, de les fonts, totes elles part de la cort que li devien obediència.

Evolució del mite

Originalment, Neptú era el déu romà dels núvols i de la pluja, i així es va mantenir fins a l'any 399 a.C, quan es va decidir la importació del culte de Posidó des de les colònies gregues de Sicília i llavors és quan la seva divinitat es traslladà des de les aigües aèries a totes les aigües, però amb predomini de les marines al voltant de les quals va créixer l'imperi Romà.

Segons OvidiNeptú i Apol·ló ajudaren a Laomedont a construir les murades de Troia.

Amants

La seva esposa principal fou Anfitrite, una nereida que li va donar com a fills els tritons. Altres amants van ser:

Text extret de http://ca.wikipedia.org/wiki/Nept%C3%BA_%28mitologia%29

Imatge extreta de http://cat.bloctum.com/suresh/2007/04/14/neptu/

'TERRA DE CARBÓ', nova caminada popular 'amb història' per l'Alta Segarra

$
0
0



El diumenge 2 de març de 2014 tindrà lloc la caminada titulada “Terra de carbó”, en el marc del cicle de Caminades populars amb històries, l’Alta Anoia sorprenent, organitzades pel Consorci per a la Promoció Turística de l’Alta Anoia

Aquesta caminada està dedicada al treball a les mines de carbó de Calaf, Calonge de Segarra i Sant Pere Sallavinera. La caminada, de recorregut circular de 14 km i nivell de dificultat fàcil, resseguirà la història d’aquestes mines i es veuran les boques de les antigues galeries, es cremarà carbó i s’il·luminarà una mina amb llums de carbur. 

Se sortirà a les 8:30 hores des de la plaça dels arbres de Calaf i cal portar esmorzar i beguda. 

La inscripció, obligatòria, és gratuïta i cal formalitzar-la al Consorci per a la Promoció Turística de l’Alta Anoia, al telèfon: 93 868 03 66, o bé mitjançant l’adreça de correu electrònic: montsef@altaanoia.info.

Informació extreta de http://calongesegarra.cat/caminada-popular-terra-de-carbo/

Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya: EL CARNAVAL DE VILANOVA I LA GELTRÚ

$
0
0



El Carnaval de Vilanova i la Geltrú està documentat l’any 1790 i se’n disposa de documentació i informació detallada des de l’aparició del “Diario de Villanueva y Geltrú”, que el 1851 ja en publica el programa complet. Prohibit per les autoritats franquistes, va ser recuperat al carrer l’any 1955, recuperació que es completà entre els anys 1976 i 1981, mantenint el mateix esquema dels carnavals de la segona meitat del segle XIX.

El Carnaval de Vilanova comença el dissabte abans de dijous gras amb els anomenats “Balls de Mantons”, que celebren les diverses entitats que participen en l’organització del Carnaval. Es tracta de balls de gala als quals assisteixen, els homes, amb americana i les dones, amb el tradicional mantó de Manila. L’endemà, tenen lloc les Competències Musicals, una confrontació artística entre dues formacions musicals.

El dijous següent (dijous gras) es celebra l’àpat ritual de la festa, la Xatonada i té lloc, pel centre de la ciutat, una “guerra” de merengues anomenada “La Merengada”, a càrrec dels més petits, la qual té una continuació, havent sopat, en una concentració de diverses societats a la plaça de les Cols, on té lloc una nova guerra de merengues protagonitzada pel jovent.

El divendres es celebra l’Arrivo, una cercavila encapçalada pel Ball de Diables de Vilanova i algun dels dracs de la ciutat i constituïda per centenars de màscares agrupades per societats, que representa la rebuda al rei Carnestoltes, el qual, a la Plaça de la Vila, pronuncia el “Sermó”, que és un repàs, en clau crítica i d’humor, als aconteixements més destacats dels darrers mesos. A la nit, algunes societats celebren els “Balls de l’Arrivo”, el primer dels balls de màscares del Carnaval.

El dissabte al matí tenen lloc, organitzats per diverses societats i escampats per tot el centre de la ciutat, actes “carnavalers” de tota mena com a preludi del que a la tarda serà la concentració infantil de “L’Arribada del Caramel”, acte central del “carnaval infantil”. També durant el matí de dissabte s’inicien les representacions del “Ball de Malcasats”, format per una comitiva de màscares que parodien diverses parelles de casats amb problemes i les autoritats que els jutgen. Les representacions itinerants d’aquest ball pels carrers del centre continuen a la tarda, en què coincideixen amb el seguici del “Moixó Foguer”, un simulacre de passeig i exhibició d’una bèstia emplomada de blanc, que apareix i desapareix de dins d’una caixa. Les màscares d’aquesta comitiva, duen la cara completament tapada i vesteixen roba de dormir de color blanc i s’acompanyen d’una cobla de flabiols i sacs de gemecs. La nit de dissabte és la “Nit de Mascarots”. Aquests mascarots, normalment individuals o, en tot cas, lliures de qualsevol organització lligada a les societats del Carnaval, passegen per la ciutat o acudeixen als balls que organitzen diferents societats i la pròpia organització del Carnaval.

El dia central de la festa és el diumenge de Carnaval, amb Les Comparses, acte emblemàtic de participació massiva. Es tracta de la desfilada d’un gran nombre de parelles al darrera de la bandera de la seva societat saltant al ritme d’una marxa molt popular anomenada “El Turuta”. Al mateix temps que salten, es llancen, entre les diferents comparses i al públic que les contempla, una gran quantitat de caramels. Els homes duen barretina i vesteixen l’uniforme propi de cada societat i les dones vesteixen amb faldilla, un o dos clavells al cap i mantó de Manila. Les Comparses van acompanyades per una secció d’una banda de música o per una xaranga o similar i conflueixen en diferents torns a la Plaça de la Vila, on tenen lloc, si l’espai ho permet, les passades de lluïment i les tradicionals “guerres” de caramels. El mateix diumenge al vespre, tenen lloc “Les Danses” a la plaça de les Cols, ballades per grups de tres -un home amb dues dones-.

Dilluns a la tarda té lloc la Comparsa del Vidalet, integrada per parelles de nens i nenes disfressats i acompanyada per diverses xarangues, la qual recorre la ciutat per acabar a la Plaça de la Vila amb el Ball del Paperet. Al vespre surten els “Cors de Carnestoltes”, grups que canten lletres iròniques i humorístiques pels carrers del centre i finalment conflueixen al Teatre Principal on cada Cor ofereix una mostra del seu repertori.

Dimarts a la nit té lloc el sopar, la ruta i el “Ball del Vidalot”, l’últim gran ball de màscares del Carnaval, el qual es tanca el Dimecres de Cendra, amb “l’Enterro de la Sardina” i la lectura del “Testament” del rei Carnestoltes, en el qual es repassen, en clau crítica i irònica, els fets més destacats del Carnaval que s’acaba. L’acte es clou amb una àpat popular a base d’arengades a la brasa.

Les Comparses

Són l’acte més emblemàtic i característic del carnaval vilanoví, i ja les esmenta Francesc de Papiol en les seves respostes al Qüestionari Zamora l’any 1790, esmentant també les guerres de “confites” que les caracteritzen. Han estat sempre presents en els carnavals vilanovins, i van ser el primer acte de carrer en ser recuperat -1955-després de la interrupció provocada per la guerra civil i la dictadura. Les Comparses són un ritual rigorós i al mateix temps disbauxat que s’inicia a primera hora del matí del diumenge de Carnaval, quan els comparsers es reuneixen a les seves societats, normalment després d’un intercanvi de regals i d’haver recollit el comparser a la comparsera a casa seva, en el cas – molt habitual-de parelles no casades. A les 9 en punt del matí, des de tots els punts de la ciutat s’inicia la desfilada de milers de parelles, entre infantils, juvenils i “grans” arrenglerades darrera de la bandera de la seva societat o “comparsa”–unes 90 en total saltant amb una determinada tècnica i intensitat, al ritme, entre d’altres, d’una marxa -El Turuta- que, escrita inicialment l’any 1926 com a pasdoble, va ser utilitzada durant molts anys com a marxa militar i es va incorporar com a música d’acompanyament a Les Comparses a finals de la dècada de 1950. La tonada es va popularitzar ràpidament i en l’actualitat és pràcticament l’himne de tot el Carnaval.

Al mateix temps que salten, les diferents comparses es llancen a grapats, entre elles i al públic que les contempla des dels carrers i els balcons, una quantitat de caramels que cal mesurar en tones. A més, cada vegada que en un carrer o plaça coincideixen dues o més Comparses es produeix, espontàniament, una “guerra” de caramels, de major o menor intensitat segons els casos. A tal efecte van proveïts, els homes, amb un mocador carregat de caramels i un uniforme basat en pantalons i sabates negres, americana, armilla, camisa, brusa o samarreta de diferent color segons la societat a què es pertany i barretina, també de diferent color segons la societat. Les dones, vesteixen obligatòriament vestit o faldilla, un o dos clavells fixats al cabell i mantó de Manila a les espatlles. Les fileres, formades normalment per entre 25 i 100 parelles, van acompanyades per una secció d’una banda de música o per una xaranga o similar. Les Comparses solen aturar-se en diferents moments durant el matí, normalment a les places, per tal que la música que les acompanya interpreti algun ball de parella o bé per fer passades i altres figures de lluïment.

A mig matí es fa una pausa per esmorzar i seguidament es reprèn el mateix ritual fins que a una hora convinguda i en diferents torns, Les Comparses conflueixen a la Plaça de la Vila, on, en un marc excitat i extraordinàriament atapeït tenen lloc, si l’espai ho permet, les passades de lluïment i, a continuació les tradicionals “guerres” de caramels, adaptades a l’actual realitat de gran diversificació de comparses i de manca d’espai degut al gran nombre de participants. Malgrat l’aparença disbauxada aquestes batalles mantenen un cert ordre que tothom coneix i compleix i que consisteix en un conjunt d’alternances d’atac i retirada entre els membres de les diferents comparses, els quals, en un moment donat dirigeixen “l’atac” també cap al públic i cap als balcons de la plaça, en particular cap al balcó de l’Ajuntament. Finalitzada la batalla, les banderes de les diferents comparses pugen al balcó de l’Ajuntament on se’ls imposa una llaçada i són onejades, mentre la banda de música interpreta alguna peça ballable per als comparsers que omplen la plaça, el terra de la qual, com el de molts carrers i places de la ciutat està ja ple de caramels que són trets, a palades, després de cada concentració.

Per a més informació: www.carnavaldevilanova.cat/‎

Visita aquí el Museu Virtual del Carnaval de Vilanova i la Geltrú

Text extret de http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cicles-festius/Carnaval/Carnaval-de-Vilanova-i-la-Geltru

Els DRAKARS, els 'vaixells drac'

$
0
0



Un drakar o långskipés una embarcació que data del període comprès entre els anys 700 i 1000. Va ser utilitzada pels escandinaus, saxons i víkings en les seves incursions tant costaneres com de l'interior. Van ser el major exponent del poder militar dels escandinaus, que els consideraven com el seu més valuosa possessió. A les Illes Lofoten (Noruega), alguns vaixells de pesca encara segueixen fabricant-se seguint les mateixes tècniques.

Cal diferenciar-lo del knarr, vaixell que els víkings empraven per al transport de mercaderies i que tenia major calat i era més ample per acomodar la càrrega.


Origen del nom

La paraula drakar, o 'drakkar', és una transformació d'un antic terme islandès usat per designar els dracs. L'embarcació coneguda com a drakar és anomenada així a causa que, sovint, el mascaró de proa de les embarcacions víkings consistia en la representació del cap d'una d'aquestes bèsties fabuloses. L'autèntic nom pels drakars seria en realitat knörr o snekkar.

"Drac" en singular era drek; en plural, drekkar, de manera que drakarés una deformació del mot que significava dracs, i va passar a significar mascarons, o bé vaixells.

Descripció

Els drakars eren embarcacions llargues, estretes, lleugeres i amb poc calat, amb rems en gairebé tota la longitud del casc. Versions posteriors incloïen un únic masteler amb una vela rectangular que facilitaven el treball dels remers, especialment durant les llargues travessies. En combat, la variabilitat del vent i la rudimentària vela convertien als remers en el principal mitjà de propulsió de la nau.

Gairebé tots els drakars eren construïts sense utilitzar quadernes, superposant planxes de fusta; per tapar les juntes d'unió entre les planxes s'utilitzava molsa impregnada amb brea. El reduït pes del drakkar i el seu poc calat feien possible que navegués per aigües de només un metre de profunditat, la qual cosa possibilitava un ràpid desembarcament i fins i tot el transportar l'embarcació per terra.

Construcció

Les millors pistes sobre les tècniques de construcció dels drakkars provenen dels vaixells fúnebres. En la societat víking era comuna que els reis anessin incinerats juntament amb el seu drakkar i els seus més valuoses possessions. El vaixell funerari d'Oseberg a Noruega i el drakkar anglosaxó de Sutton Hoo a Anglaterra són bons exemples.

Els drakars eren extraordinàriament estrets en relació a la seva longitud, sobretot si els comparem amb els estàndards actuals. El major drakkar descobert (en el port de Roskilde) té 35 m d'eslora, i l'oposat en el port d'Hedeby té la major relació longitud/amplària: 11,4 a 1. No obstant això, embarcacions més recents, optimitzades per a la navegació, tenien ràtios més baixos, sovint d'1 a 7 o fins i tot d'1 a 5.

En contrast, els vaixells escandinaus dedicats al comerç, anomenats knarrs, tenien major calat i eren més amples per acomodar la càrrega; per navegar depenien molt més de les veles. És possible establir una relació similar entre les galeres mediterrànies i els vaixells mercants, més arrodonits.

Més tard es van començar a utilitzar vés-les rectangulars fetes de llana i reforçades amb cuir. Els drakars eren molt ràpids, aconseguint velocitats de 14 nusos. Eren naus amb una excel·lent navegabilitat, però, en ser essencialment embarcacions obertes, no eren molt habitables. Tanmateix, això no va impedir als primers exploradors escandinaus descobrir i assentar-se a Islàndia, Grenlàndia i fins i tot arribar fins a Terranova (Vinland).




Tipus de vaixells

Els drakars poden classificar-se en diversos tipus en funció de la grandària, dels detalls constructius i del seu prestigi/categoria.

Snekke

El snekke (snekkja) era el vaixell més petit que podia considerar-se un drakar. Un snekke típic podia tenir uns 17 m d'eslora, una màniga de 2,5 m i un calat de només 0,5 m. La seva tripulació es compondria d'uns 25 homes.

Els snekkes van ser un dels vaixells més freqüents. Segons les cròniques antigues, en 1028 Canut el Gran va usar 1400 snekkes a Noruega, i Guillem el Conqueridor en va utilitzar al voltant de 600 per envair Bretanya en 1066.

Els snekkes noruecs, dissenyats per al seu ús en profunds fiords i les condicions atmosfèriques típiques de l'Atlàntic Nord, solien tenir major calat que els snekkes danesos, concebuts per a costes poc profundes i platges. Els snekkes eren tan lleugers que no necessitaven usar ports, podien ser trets a terra i fins i tot ser transportats terra endins.

El snekke va continuar evolucionant després de la fi de l'època víking. Els últims snekkes noruecs eren més grans i pesats que els vaixells de l'època víking.

Vaixells drac

Eren vaixells de prestigi, tan grans com els permetia la seva quilla. Les seves dimensions eren variades i no va ser un tipus de vaixell massa freqüent. El museu Vikingeskibsmuseet té un vaixell drac de 30 m d'eslora, 3,9 m de màniga i 0,9 m de puntal. Portaria entre 61 i 121 homes, segons si n'utilitzava un o dos per cada rem.

Drakars famosos
  • L'Ormen hin Lange (la Gran Serp) era el drakar més famós del rei víking Olaf Tryggvason (Olaf I de Noruega), que morí a la batalla de Svolder.
  • El Mora va ser el vaixell que Guillem el Conqueridor va rebre com a regal de la seva esposa Matilde de Flandes. Va ser el vaixell almirall durant la conquesta d'Anglaterra.
  • Vaixell de Tune, exhibit en el Museu de vaixells víkings de Bygdi, Oslo, és un vaixell víking de tipus karv trobat a la granja"Haugen" de Østfold (Noruega). Construït aproximadament en el 900, està fet de planxes de roure i va ser trobat en un monticle funerari.

Enllaços externs

Imatges extretes de http://www.masteringthenet.com/chuck-lyda/Artwork_in_the_Family.htm i de http://leksotiger.deviantart.com/art/Drakkar-368590575

Text extret de http://ca.wikipedia.org/wiki/Drakkar

Viewing all 3068 articles
Browse latest View live