Reproduïm sota aquestes línies el text de Pere Verdés i Pijoan, doctor en Història Medieval, titulat 'La Guerra de Successió', extret del llibre 'Guia Històrica de Cervera. Dels orígens als nostres dies', publicació dirigida per Teresa Salat i Blanca Cuñé i editada l'any 1993 pel Centre Municipal de Cultura de Cervera.
La Guerra de Successió
A Catalunya, tot i haver-hi diverses opinions sobre el rei nouvingut, el conflicte no esclatà immediatament. Felip, coneixedor de l'actitud inquieta de molts sectors catalans, visitarà el Principat jurant privilegis a diverses ciutats i convocant corts.
Pel que fa a Cervera, durant
el segle XVII, la població havia anat creixent, i tot i l'endeutament municipal o les desgràcies de la dissetena centúria (pestes, guerres, llagostes...), la vila prenia activitat convertint-se en el centre de les terres que l'envoltaven.
Però aquesta posició central ho era també pel que fa a les tensions i els conflictes de la zona. La presència de nobles i cavallers procedents dels castells del veïnatge convertia a la vila que els acollia en blanc susceptible de les ires dels pagesos malcontents. D'altra banda, la vila accentua els privilegis aconseguits en la lluita contra els senyors de la terra, practicant una estratègia d'aliança amb el rei.
Dins aquesta dinàmica de posicions cal situar la visita del
rei Felip l'any 1701 en què jura privilegis i afavoreix els principals de la vila. En un signe d'hostilitat dels senyors del voltant contra la nova dinastia, aquests, tot i ser convocats a la rebuda, no hi assisteixen.
L'any
1702, el monarca borbó concedia el títol de Ciutat a Cervera.
El maig de
1704 les tropes aliades del pretendent Carles fan el primer intent per desembarcar a Barcelona, trobant una resistència expectant de la ciutat i de la majoria de Catalunya. Però les negociacions dels austriacistes amb els aliats, la popularitat de l'ex-virrei Jordi Darmstad, partidari de l'Arxiduc, i l'acció dels agents agitadors fan que la posició d'aquest guanyi adeptes.
Segons J. Corts, únic cronista cerverí de l'època i destacat filipista, Cervera també rep instigadors de l'Arxiduc i una carta de Darmstad, que tindran ressò en alguns sectors de la població i del Consell.
La ciutat, tot i una breu resistència inicial, es rendirà a les tropes del pretendent. Així doncs, a partir del 10 de setembre de
1705 es dóna obediència a
Carles III. Aquesta etapa és força fosca. Corts, dins un esforç mitificador, dramatitza la situació de la ciutat, que presenta vexada, com a centre de conspiracions filipistes i blanc de les venjances de la rodalia que demana l'anul·lació dels seus privilegis. Duran i Sanpere, per la seva part, ens diu que hi havia males relacions amb els veïns, però una bona avinença amb l'exèrcit austríac present a la ciutat.
L'únic que sembla clar és la pressió veïnal contra Cervera, fruit de les tensions socials pre-bèl·liques i de la política austriacista de guerra que sap aglutinar interessos totalment divergents. Les esperances de molts pagesos malcontents i les aspiracions de molts senyors de la rodalia, juntament amb enveges, cobdícies, antics conflictes i interessos diversos se situen darrera el bàndol de l'Arxiduc. Aquest decantament es manifestarà molts cops en oposició a una Cervera la posició de la qual no és gens clara.
El 26 de maig de
1706, després de rebre la notícia que
Felip s'apropa i constatar que les forces austriacistes s'organitzen, hi ha una galvanització sobtada de la fidelitat. Tot i la precaució municipal es produiran aldarulls filipistes i, posteriorment, es retrà obediència al Borbó quan s'hostatgi a Cervera.
Però l'exèrcit haurà d'anar-se'n i els paers hauran de recórrer a les peticions de perdó. El mes d'abril de
1706 s'inicien les represàlies dels partidaris de
Carles III i en el saqueig de la ciutat es faran clarament patents les diferències amb els pobles veïns.
S'inicia una època de repressió, por i "conspiracions ocultes" que determinarà en gran part la futura posició de Cervera en el conflicte. El Consell, que fins ara havia funcionat amb relativa normalitat, comença a donar símptomes de desgavell en les seves funcions a causa de les "ocurrències de la guerra" i reflecteix l'estat"misteriós i cansat dels comuns i particulars".
A tot això s'ha d'afegir, segons Corts, les accions de col·laboració i sabotatge en les incursions que l'exèrcit filipista realitza cap a Cervera. La resposta serà més repressió, per part de les tropes de Carles, sobretot sobre la població menys privilegiada.
A aquesta situació, ja de per si prou precària, s'hi afegeix l'establiment de quarters d'hivern a la ciutat. La població cerverina tenia l'obligació de mantenir aquests quarters i les tropes extrangeres (
Dragons) que, segons Corts, cometien crueltats i malifetes arreu.
Al final de
1709 un nou decantament prematur cap al Borbó, també es veurà correspost amb noves represàlies austriacistes.
A partir d'aquí el caos imperarà arreu. Durant la visita del 13 de desembre de
1710 de
Carles III, trobem l'Ajuntament queixant-se de la falta de càrrecs i parlant per primera vegada de desercions.
El dia 1 de març de
1711, amb l'entrada de les tropes de
Felip V a Cervera, es produeix el decantament definitiu de posicions que precipitaran els esdeveniments. Per aquest motiu, davant un replegament estratègic de les tropes cap a Lleida, segons Corts, més de sis-cents habitants i l'Ajuntament les segueixen.
El 2 de juliol de
1713 la ciutat és reconquerida i l'ambient d'eufòria que s'havia iniciat
el 1711 ara continua i creix. Tothom puja al carro del vencedor i comença l'hora de la revenja. Cal notar que les famílies nobles havien jugat amb membres als dos bàndols i que el nou règim, la voluntat del qual serà atraure's les classes altes, no els ho tindrà gaire en compte. No ens estranyem, doncs, si trobem personatges acusats d'haver fet costat a l'Arxiduc i que uns quants anys després de la guerra ocupin càrrecs a l'Ajuntament.
La situació ja és definitiva i comença el període de mitificació de la "fidelitat cerverina"amb obres com les de J. Corts. Però cal no enganyar-se, de fet és molt més complexa del que aquí s'ha narrat i cal molta més investigació.
Pere Verdés i Pijoan Enllaços interessantsIl·lustració extreta de http://www.guerradesuccessio.cat/01conflicte.html
