![]()
![]()
![]()
Un manifest signat entre una vintena d’ateneus reclama la devolució dels béns mobles i altres béns espoliats a les entitats durant la Guerra Civil i la posterior dictadura franquista.
El manifest es presentarà a l’Ateneu Barcelonès el proper divendres 17 d’abril a les 11.30h. A l’acte hi assistiran Josep Cruanyes, membre de
la Comissió de la Dignitat, Pere-Joan Pujol, president de XarxAteneu, juntament amb Jordi Cassasas i Ymbert, president de l’Ateneu Barcelonès. La iniciativa neix de la trobada que es va celebrar al mateix emplaçament el 27 de setembre, sota el títol Taula d’entitats afectades pel règim franquista. Organitzada per XarxAteneu, a la trobada es va palesar la importància de la redacció d’un manifest unitari que reclami una situació de desemparament dels ateneus i entitats cíviques respecte les legislacions tant catalanes com de l’Estat espanyol.
Amb l’esclat del Cop d’Estat, que va desembocar en la Guerra Civil i posterior dictadura franquista molts ateneus i centres van ser espoliats pel règim que es va apropiar dels edificis, seus socials, instal·lacions, així com documents o d’altres béns. Els signants al manifest denuncien que des d’aleshores han estat pocs i tímids els gestos que des del Govern de la Generalitat i de l’Administració central s’han donat, i quan s’ha legislat la devolució del patrimoni material i immaterial espoliat, cap llei ha fet referència directa als ateneus. Després de la promulgació de la Constitució de 1978, primer els sindicats (Llei 4/1986 de 8 de gener) i després els partits polítics (Llei 43/1998 de 15 de desembre) s’han pogut acollir a unes lleis que procuraven la devolució del patrimoni espoliat. Amb
la Llei de la Memòria Històrica (Llei 52/2007 de 26 de desembre), si bé s’han ampliat els drets i les mesures a favor dels qui van patir la persecució o violència durant la guerra civil i la dictadura, aquestes mesures han afectat només a les persones físiques, sense que se’n pogut acollir les entitats i associacions que també van patir les conseqüències de l’aixecament militar.
Amb l’objectiu de posar fi a aquesta situació, el manifest reclama mesures tant del Govern de la Generalitat com de l’Estat espanyol per posar fi a una situació que s’ha mantingut en el temps i que, a banda del malestar evident en tots els socis i col·laboradors de les entitats implicades, perpetua un estat d’oblit inimaginable davant les greus conseqüències del règim franquista.
La presentació del manifest unitari dels ateneus del divendres 17 d’abril a les 11.30h a l’Ateneu Barcelonès (C. De la Canuda 6) és gratuïta i per confirmar assistència cal contactar amb
fundacio@ferrerguardia.orgLlista d'Ateneus signantsSi bé es preveu que s’hi afegeixin més ateneus, actualment han signat el manifest:
Ateneu de Cultura Popular de l'Hospitalet, ESPLAC, Gran Orient Català, Associació Catalana d'Esperanto, Centre, Ateneu Democràtic i Progressista de Caldes de Montbui; Moviment Laic i Progressista, ARMHC (Associació Recuperació Memòria Història de Catalunya), Centro Asturiano de Barcelona, Ateneu Enciclopèdic Popular, CADCI, Joventut Republicana de Lleida, Societat la Concòrdia de Cabrils, Centre Obrer Instructiu d'Unió Republicana de Cervera, Casino Menestral de Figueres, Fundació Ferrer i Guàrdia, Ateneu Barcelonès, Ateneu Obrer de la Sènia, Ateneu Igualadí de la Classe Obrera, Federació d'Ateneus de Catalunya (FAC).
El Centre Obrer Instructiu d'Unió Republicana de Cervera
Situat a l’actual passeig de l’Estació (originàriament era el raval dels Caputxins), cal cercar els orígens d’aquest centre a l’any 1901, tot i que ja feia temps que funcionava, tenint la voluntat de coordinar al seu voltant gent progressista i republicana.
A banda de l’activitat política també s’hi desenvolupaven activitats lúdiques i culturals, com representacions corals i teatrals, celebracions de carnaval, trobades literàries i musicals per bé que l’edifici comprenia una sala d’actes, un teatre, la biblioteca, un cafè i fins i tot una escola. Això el feia rivalitzar amb el Casal Català, vinculat a posicions conservadores i actualment vigent a la plaça Santa Anna. Un dels exponents del Centre Obrer fou el periòdic República, la primera època del qual es situa entre 1903 i 1906, escrit en castellà i íntegrament polític i la segona època, que coincideix amb la Segona República, de 1931 a1933, redactat en català i més elaborat ja que comprenia informació de caràcter general.
La Guerra Civil en paralitzà la totalitat de l’activitat i l’edifici fou bombardejat a finals de 1938 i afectat de forma parcial. Incautat l'edifici després de la Guerra Civil per la seva vinculació a ERC (l’alcalde de Cervera durant la Segona República,
Domènec Puigredon i el diputat al Parlament de Catalunya
Jaume Magre n’eren membres), durant aquesta també desaparegué la totalitat de la seva documentació, tant per efectes de la guerra com per la voluntat de no comprometre-hi els seus socis.
A partir de l’any 1942 el règim franquista decidí instal·lar-hi en una nova construcció la Confederación NacionalSindicalista. Des de l’any 1984 l’entitat té el dret d’ús de l’immoble, fruit d’una gestió iniciada amb vuit anys d’anterioritat, però no n’ha pogut recuperar la propietat, fet que li impedeix iniciar el procés de recuperació del patrimoni de l’entitat. La idea de recuperar el Centre Obrer comptà amb la col·laboració de la nova junta directiva provisional que s’elegí, encapçalada per Salvador Casamitjana i que aconseguí que a partir de 1988 el Centre tornès a funcionar. Avui dia només es manté l’espai situat al davant de l’edifici actual però el Centre continua acollint una pluralitat d’activitats culturals i socials d’arrel popular, com concerts de música, esport, sessions de cinema i teatre, conferències, reunions.
Imatges extretes de https://twitter.com/CentreObrerText sobre el Centre Obrer de Cervera extret de http://www.espaisdememoria.udl.cat/?q=node/55Informació extreta de http://www.tornaveu.cat/article/10552/un-manifest-unitari-dels-ateneus-reclama-la-devolucio-del-patrimoni-espoliat
