LO CARRANQUER

La Casa de la Festa de Tarragonaés l’equipament de referència a la ciutat de la Festa Major i els seus principals elements que la fan tan característica i única. Per aquest motiu, l’any 2008 es va inaugurar i va acollir, des d’aleshores, les prinicpals bèsties, gegants i nanos i referents dels altres elements del seguici com són els balls o les colles castelleres.

Avui en dia cal fer un replantejament i per això el dijous passat es va presentar un pla de millores integral, que amb el suport de Repsol i la implicació de les entitats de la ciutat, l’àrea de Festes impulsa i engega per tal de resoldre de forma definitiva algunes mancances i problemes que presenta aquest espai i el seu contingut.

De forma imminent es resoldran els problemes de seguretat per accedir a la teulada per tal de poder dur a terme una neteja periòdica d’aquesta part de l’edifici per tal que no presenti de nou cap tipus de filtració i també l’arranjament de les canonades de desguàs dels lavabos de la planta baixa, que generen problemes d’humitats. A la teulada cal una intervenció complexa, ja que s’instal·laran escales per tal de poder accedir a les diferents parts de la coberta, tanques de protecció i una “línia de vida” per la màxima seguretat del personal que realitzi les tasques.

D’altra banda, el llistat de millores que es va presentar també comporten la vinculació de Repsol, vinculació que arrenca l’any 2009, quan va finançar la segona fase d’aquesta Casa de la Festa, consistent en la millora i modernització del discurs expositiu de la instal·lació, tot possibilitant que el públic gaudís de les sensacions que cada setembre inunden la Festa Major. En les darreres temporades, la companyia també ha assumit el cost del personal que s’encarrega d’obrir i fer la visita a aquest equipament cultural i ara, seguint amb el seu compromís, presenta un conjunt de millores pel que fa als següents aspectes de caràcter museístic:

arranjament de les vitrines que contenen elements dels diferents balls
equipament de la sala audiovisual amb un equip de so complert i mobles (taules i cadires per a facilitar la realització d’actes i esdeveniments de les entitats i de la ciutat)
retolació dels perpetuadors de la festa que manquen (2011-2014)
senyalització del text per a la musealització del Griu
revisar i actualitzar textos (exemple: colles castelleres)

Així com també aspectes de caràcter visual, de petits arranjaments d’obra:

Reparació i pintura de les parets malmeses
Revisió, reparació i rectificació de textos murals
Agençament i instal·lacions a les vitrines
Col·locació dels elements a les vitrines, fabricació de suports adients - Construcció de suport per al magatzem de cadires i taules
Coordinació amb entitats i proveïdors
Petits materials de fusteria i ferreteria

I en aquest sentit, també es va anunciar, des de l’empresa Imaginautes Serveis Culturals, que és qui gestiona el monitoratge i els horaris del museu, l’obertura d’un dia més a la setmana, concretament els dijous al matí. I és que les dades parlen per sí soles, ja que el nombre total de visitants aquest 2014 va ser de 19.205, 8.000 més que el 2013.

Tal com s’exposa en el seu balanç, el nombre de visitants ha estat molt elevat i s’ha mantingut durant tot l’any, no només en els mesos més propers a la festa major i les visites guiades concertades per a escolars i gent gran ha estat també un gran reclam, així mateix un 15% del total han estat visitants de fora la ciutat.

Per tot plegat es proposa l’obertura d’un dia més, a dijous al matí; fins ara s’obria de divendres a diumenge, per tal de possibilitar la visita de més grups en horari escolar i se seguirà treballant per a la difusió del museu amb la informació i consergeria a l’entrada; visites guiades, consergeria específica durant les festes i actes a la pròpia Casa i tallers relacionats amb les visites escolars.

Imatges extretes de http://travelphotobox.blogspot.com.es/2013/10/seguici-popular-casa-de-la-festa.html

Informació extreta de https://www.tarragona.cat/cultura/festes-i-cultura-popular/santa-tecla/noticies/la-casa-de-la-festa-presenta-un-pla-de-millora-integral

La Paeria de Cervera va convocar ahir un acte públic, a l’Auditori Municipal, durant el qual l'equip de govern va retre comptes a la ciutadania de les actuacions de l’Equip de Govern Municipal dels anys 2011 a 2015.

A la sessió de balanç, el govern local va destacar la reducció del 30% del deute de la Paeria (de 4,9 milions l’any 2011 a 3,4 milions el 2015); una inversió a la ciutat de més de 4 milions d’euros –dels quals més del 80% provenen de subvencions-; la realització del 80% de les 308 accions planificades al Pla de Govern de Cervera 2014-2015; la reducció del termini dels pagaments a proveïdors de 95 dies (l’any 2011) a 28 dies (el 2015); i la reducció de l’IBI un 1% dos anys seguits (2014 i 2015).

També es van repassar les actuacions que ha portat a terme el Govern de la Paeria els darrers quatre anys: accions destacades, inversions, gestió municipal, feina als barris i nuclis agregats...

L’acte va anar a càrrec del paer en cap, Ramon Royes; la regidora de Promoció Econòmica, Rosa Santana; i la regidora de Festes, Turisme i Joventut, Elvira Costa.

Per finalitzar, ens agradaria fer una ullada al document de seguiment de les accions planificades al Pla de Govern 2014-2015 en l'àrea de Cultura (Cultura i Patrimoni; Festes i Aquelarre), l'àmbit que ens és més propi:

Realitzades

Organitzarem, amb els Geganters de Cervera, els actes de “Cervera, ciutat gegantera de Catalunya 2014”.
Organitzarem diversos actes en motiu del Tricentenari de 1714.
Col·laborarem en la publicació del llibre amb documents notarials del període 1705-1714 estudiats per l’historiador Josep M. Llobet.
Editarem, des del Centre Municipal de Cultura, el “Còmic sobre la Universitat”.
Crearem i convocarem el grup de treball de la “Ciutat de la Música” per potenciar en l’àmbit del país el paper de Cervera com a referent musical nacional.
Habilitarem un espai interior a la Biblioteca per als grups de lectura.
Sol·licitarem la continuïtat de la iniciativa “El Maria Canals porta cua”, que treu pianos als carrers de la ciutat.
Establirem un conveni amb la Fundació Casa Dalmases per ampliar els usos de l’edifici per a actes especialment culturals.
Crearem el monument commemoratiu de l’Hotel Ciment de la Guerra Civil, a l’edifici de La Cros.
Celebrarem esdeveniments culturals als pobles agregats.
Programarem cada any una o dos actuacions de jazz de qualitat amb el nom de “Jazz discontinu”.
Presentarem la proposta al Ple de sol·licitud de Cervera com a “capital de la cultura catalana” per a l’any 2017.
Realitzarem un estudi sobre el cost de la recuperació de la Font de Sant Miquel.
Obrirem al públic nous espais patrimonials per a utilitzar-los en esdeveniments culturals com es va fer en l’anterior edició del Festival de Pasqua.
Instal·larem nova il·luminació al retaule del Paranimf de la Universitat.
Col·locarem un nou escenari i nou faldó al Paranimf de la Universitat.
Ubicarem un espai museïtzat al Paranimf de la Universitat.
Crearem espais expositius del bestiari de cultura popular al nucli antic.
Iniciarem la recerca del poblat ibèric de Cervera.
Potenciarem l’oferta de música per a totes les franges d’edat per la Festa Major.
Redactarem i presentarem al Ple el nou reglament de l’Aquelarre.
Crearem una nova Comissió Organitzadora de la festa de l'Aquelarre.
A l'Aquelarre, reobrirem l'espai Portalet.
A l'Aquelarre, potenciarem el correfoc de la sortida de la Universitat amb més foc.

En execució

Editarem el catàleg del bestiari cerverí.
Editarem el catàleg del Museu Comarcal de Cervera.
Presentarem un projecte d’exposició i museïtzació sobre l’art barroc català de referència en l’àmbit del país.
Realitzarem l’Exposició Permanent del Museu.
Organitzarem activitats en motiu de l’Any de les Biblioteques Públiques.
Condicionarem un espai per guardar els vestits i el material d’atrezzo de les festes populars i també com a exposició de bestiari i elements festius de la ciutat.

No realitzades

Iniciarem el buidatge del Dipòsit d’arxius de la Generalitat que es troba a l’edifici de la Universitat per deixar lliure aquell espai per a futurs projectes.
Ampliarem l’horari de la biblioteca als dijous a la tarda.
Millorarem els senyals informatius del patrimoni cultural.
Rehabilitarem les escales d’accés al Paranimf de la Universitat i el vestíbul del Paranimf.
Obrirem el Museu del Blat i la Pagesia.
Redactarem una proposta d’usos de l’antiga església de Sant Domènec.
Intervindrem per millorar l’entorn de Sant Pere el Gros.
Traslladarem l'exposició de Marc Márquez a un nou espai de manera definitiva.
Definirem per escrit el protocol de la festa de l'Aquelarre.

Imatge extreta de http://elblogdeecommerce.com/2011/05/12/test-de-usabilidad-como-hacerlo-por-nuestra-cuenta/

Informació extreta de www.cerverapaeria.cat

A partir de la consulta de la pàgina web dels Margeners de Guissona, hem elaborat el calendari de diades on participarà la colla al llarg d'aquest any 2015.

Març

Diumenge 22: Guissona, Festa del local - Sant Josep, amb Moixiganguers d'Igualada i Castellers de l'Alt Maresme *
Diumenge 29: Castelló d'Empúries, Diada del Bateig dels Vailets de l'Empordà, amb Vailets de l'Empordà i Minyons de Terrassa *

Abril

Dissabte 11: Cornellà de Llobregat, Diada de Primavera, amb Castellers de Cornellà i Castellers d'Esplugues
Diumenge 19: Vilanova i la Geltrú, amb Bordegassos de Vilanova i Castellers de Badalona
Diumenge 26: Guissona, 8è aniversari de la Colla, amb Castellers d'Esparraguera i Castellers de Berga

Maig

Diumenge 10: Tarragona, Diada del local de la Colla Jove, amb Colla Jove Xiquets de Tarragona i Castellers de Cornellà
Dissabte 16: Tàrrega, Nit del Tararot, amb Castellers de Solsona
Diumenge 17: Mollerussa, Festa Major, amb Castellers de Lleida i Castellers de Solsona
Dissabte 23: Sant Climenç de Pinell, amb Castellers de Solsona

Juny

Diumenge 14: Barcelona, Festa Major de Sant Gervasi, amb Jove de Barcelona i Castellers de Cornellà
Diumenge 21: Igualada, Diada de Cal Tabola, amb Moixiganguers d'Igualada i Marrecs de Salt
Dissabte 27: Esparraguera, amb Castellers d'Esparraguera
Diumenge 28: Barcelona, Festes de Sant Pere, amb Castellers de la Sagrada Família i Castellers del Poble Sec

Juliol

Dissabte 11: Súria, Festa Major, amb Salats de Súria i Castellers d'Andorra

Agost

Dissabte 8: Vilafranca del Penedès, Cal Figarot, amb Castellers de Vilafranca i Castellers de la Vila de Gràcia
Diumenge 23: Borredà, Festa Major, amb Castellers de Berga i Castellers de Sabadell
Dissabte 29: Pineda de Mar, Festa Major, amb Castellers de l'Alt Maresme

Setembre

Dissabte 5: Guissona, Festa Major, amb Bordegassos de Vilanova i Castellers de Cornellà
Diumenge 20: Vilafranca del Penedès, Aniversari Xicots de Vilafranca, amb Xicots de Vilafranca, Castellers d'Altafulla i Jove de Sitges
Diumenge 27: Cervera, Festa Major, amb Castellers de Poble Sec i Xicots de Vilafranca

Octubre

Dissabte 3: Balaguer, amb Salats de Súria
Dissabte 17: Sabadell, Vigílies dels Castellers de Sabadell, amb Castellers de Sabadell
Dissabte 24: Berga, Diada dels Castellers de Berga, amb Castellers de Berga i Castellers del Riberal
Dissabte 31: Guissona, 9a Diada de la Colla, amb Castellers de Cerdanyola i Vailets de l'Empordà

* Ja realitzades

Per a més informació: http://margeners.cat/

Torà i Biosca. Perquè no reivindicar la vegueria que us pertany?
21 març, 2015
Suplement Urgell Segarra diari Segre
Xavier Santesmasses

Torà i Biosca pregunten aquests dies als seus veïns si volen quedar-se a la Segarra o segregar-se a la veïna comarca del Solsonès. La decisió no és fàcil. D’una banda, tant Torà com Biosca són històricament municipis de la Segarra. Tot i així, hi ha motivacions que inviten a passar al Solsonès. Així, per exemple, Solsona és el mercat de referència d’aquests municipis. També, des de l’any 1990, hi tenen els serveis de justícia. Tot i així, la raó que possiblement pesa més és el fet que ja va prioritzar l’anterior alcalde, Domènec Oliva, i que és passar a dependre de la Catalunya Central el dia que s’aprovi la Llei de Vegueries. Certament, Torà i Biosca, igual que la pràctica totalitat de la Segarra, a excepció potser del municipi de Plans de Sió, senten més propera la Catalunya Central que no pas Lleida. A banda de les qüestions burocràtiques, la gent té més tirada a Manresa, Igualada o Barcelona que no pas al Segrià. Pel mateix motiu s’entén que altres municipis com Sant Guim o Sanaüja també hagin fet aquest plantejament més d’una vegada. De fet, històricament la cosa era molt més clara. La Segarra no depenia ni de Lleida ni de Manresa, ja que tenia vegueria pròpia presidida per les poblacions de Cervera i Tàrrega. De fet, és la única vegueria que la Generalitat no vol recuperar. És trist que els polítics no hagin defensat mai aquesta tercera via, i és lamentable que els polítics locals tampoc hagin defensat aquesta opció, ni tan sols l’han plantejat mai públicament, ni els ha interessat obrir un debat a nivell de territori.

Els territoris de la Segarra i l’Urgell tenen un seguit de trets comuns i diferenciats dels territoris veïns: una història comuna, una orografia i climatologia particular, una parla comuna, uns costums i usos propis. Potser els polítics haurien de valorar aquest fet i plantejar-se aquesta opció territorial.

Imatge extret de http://www.lavanguardia.com/local/solsones/20150128/54424070280/tora-biosca-consulta-no-vinculante-integracion-solsones.html

Extret de http://urgellsegarra.cat/2015/03/21/tora-i-biosca-perque-no-reivindicar-la-vegueria-que-us-pertany/

Patacons

Material: Patacons. Es poden fer amb cromos, cartes o cartró. Es tallen dos bocins de cartolina de carta de joc, es dobleguen i s’encaixen un dins l’altre

Nombre de jugadors: Mínim 2

Objectiu: Llançar patacons i fer girar la peça per guanyar els patacons del jugador contrari

Desenvolupament del joc:

Es posa a terra un patacó que s’anomena “la peça”. Els jugadors van tirant successivament els seus patacons des d’una certa distància i intenten tocar la peça i fer-la girar. Si ho aconsegueixen, guanyen tots els patacons d’aquella tirada, menys la peça, que sempre és del seu propietari.

Existeixen altres versions. Una d’elles s’anomena “La picada”. Consisteix a que cadascun dels jugadors deixa un patacó a terra cap amunt, per reconèixer-los i saber de qui és cadascun. Per torns, cada jugador pica amb un dels seus patacons sobre el que ha deixat. Si no el gira, passa el torn. Però si aconsegueix girar-lo, es queda tots els patacons que hi hagi a terra.

Una altra versió consisteix a fer una pila amb els patacons. Es deixen cap per avall i, qui pica, es queda tots els patacons que aconsegueixi girar.

Extret de https://www.omnium.cat/contingut-programa/patacons

Reportatge emès el 2011 sobre l'Arnau Farré, un nen de llavors 7 anys de les Borges Blanques (les Garrigues) que es preparava per ser mestre en l'art de tocar campanes.

Extret de https://ca-es.facebook.com/pages/Confraria-de-Campaners-de-Catalunya/240248182748650

Unes 200 persones van omplir divendres passat el teatre Foment de Sant Martí de Riucorb per escoltar el projecte de la nova residència que l'Associació Alba té previst projectar a la població aprofitant un edifici a mig construir de l'Ajuntament.

Els responsables de l'entitat, conjuntament amb l'Ajuntament, van explicar als veïns de la població la voluntat que sigui un projecte obert a la ciutadania i que ofereixi, en una primera fase, un servei de centre de dia per a les persones grans de la població. La residència està planificada per a 24 places per a persones amb discapacitat amb la vountat de construir un altre mòdul per a gent gran.

A la pregunta que va exposar públicament l'alcalde de la població, Jaume Pallars, de donar suport a la cessió de l'edifici a favor de l'Associació Alba tots els assitents van respondre afirmativament. Tothom es va mostrar content que s'aprofiti un edifici que fa 14 anys que està abandonat per a fer-ne un ús social i que repercutirà positivament a les persones del poble i a la seva dinamització. En el torn de preguntes també es va comentar que Alba és una entitat de referència al territori i que és tota una garantia que el projecte es portarà a terme amb una visió de futur i amb el màxim rigor.

Finalment es va animar a tothom a col·laborar en les diverses campanyes de captació de fons que es portaran a terme a través de la Fundació Alba Futur per aconseguir el finançament per a construir la nova residència. També es va informar de la possibilitat de realitzar donacions a nivell particular que aniran destinades directament al projecte. Aviat Alba i la seva fundació estrenarà una nova web on s'anirà informant de les novetats del projecte de la residència, perquè tothom en pugui fer seguiment.

Informació i fotografia extretes de http://www.lamanyana.es/article/sant-mart%C3%AD-de-riucorb-aprova-la-cessi%C3%B3-de-la-resid%C3%A8ncia-lassociaci%C3%B3-alba

Demà dijous 2 d’abril es reprèn la cinquena edició del Festival de Pasqua de Cervera de manera ben intensa i plena d’activitats amb la nova edició del Concurs de Videoclàssics, el documental sobre Joan Manén i la xerrada amb Jordi Cervelló en motiu del seu 80 aniversari.

També demà dijous a les 21 hores al Paranimf de la Universitat de Cervera, tindrà lloc el concert del 5è aniversari del Festival. La primera part, el director artístic, el cerverí Xavier Puig, dirigirà al capdavant de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida, la Fanfarra de Jordi Cervelló i diverses obres de Joan Manén. La segona part hi haurà canvi de director agafant la batuta Joan Albert Amargós amb una obra pròpia, Mil·lenàrium, obertura per a una celebració i dirigint els arranjaments de Serrat Simfònic, que en aquesta ocasió estaran interpretats pel solsoní, Roger Mas. En les diverses parts del concert comptarà, també, amb la presència de Cor de Cambra de l’Auditori Enric Granados de Lleida, Coral Ginesta de Cervera, Coral Infantil “Nova Cervera”, Daniel Blanch, piano i Sandra Roset, soprano.

Us adjuntem la informació detallada del programa en aquest enllaç: http://www.festivaldepasqua.cat/?p=1743

El Divendres Sant, 3 d'abril, pel matí es podran sentir en els Concerts de proximitat l'obra per a quartet de corda Remembrances de Jordi Cervelló pel Dalia Quartet i un concert de l'arpista Magdalena Barrera amb obres de Brotons i Montsalvatge. I a les set del vespre, els cantants Marta Matheu, Marta Infante, Toni Marsol, l'organista i director David Malet i al clave i en la direcció Dani Espasa seran els protagonistes, a l'Església de Sant Agustí, de les Lliçons de tenebres de François Couperin i de la Passió Jesu Christi de Josep Soler, que també és homenatjat en aquest festival.

Trobareu el programa en aquest enllaç: http://www.festivaldepasqua.cat/?p=1756

Dissabte 4 d'abril, serà el torn de dues noves propostes de música actual als Concerts de proximitat: el Quartet Brossa, amb l'estrena d'una obra de Joan Manén i els quartets de Xavier Pagès i Carlota Baldrís; i la música dels tres compositors i intèrprets joves, Jordi Cornudella al clarinet, Francesc Guzman Bonet al violí i Carles Marigó al piano, que interpretaran obres compostes per ells mateixos.

El festival tancarà aquesta cinquena edició per la tarda amb un espectacle infantil titulat El Petit Manén i fet pels alumnes de l'Escola Oriol Martorell de Barcelona i amb la participació de l'actor Enric Arquimbau.

I al vespre es podrà sentir l'obra coral de Joan Manén interpretada pel Cor Lieder Càmera i amb la participació de la cantant Lídia Pujol que interpretarà cançons populars catalanes.

Trobareu el programa en aquest enllaç: http://www.festivaldepasqua.cat/?p=1769

Informació facilitada per Núria Llorach, nllorach@culturae.cat

TEIXINT AMB MINORIES

Cervera · CiU governa amb minoria i espera consolidar l'alcaldia en una ciutat on s'albiren vuit candidatures. El grup socialista se'n va a MES i el PSC negocia presentar-se amb el regidor de SiF. La CUP entra en escena i treballa la llista

El Punt Avui, 22/03/15 - Eva Pomares

El 2011, Ramon Royes (CiU) va ser investit alcalde de Cervera amb el suport dels dos regidors independents de Solucions i Futur (SiF), el quart partit en vots. Aleshores, CiU va rebutjar el pacte ofert per l'alcalde sortint, Joan Valldaura (PSC), que havia aconseguit doblar els propis vots. Valldaura sortia d'un govern multipartit, pactat amb l'objectiu de posar fi a la fragmentació partidista cerverina. El govern del PSC, però, s'havia quedat en minoria el 2010, després del cessament dels mateixos dos regidors del SiF, que acabarien pactant amb el seu successor.

La política cerverina és complexa i, sovint, dura. Una constant font d'esculls i sorpreses. Així, ja el 2012, CiU era a la vora de la fi del govern pel desacord del regidor Raimond Fusté (SiF), un propietari local important, a causa de la tramitació del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM). A sols un regidor del PSC, Royes va optar per l'estabilitat, tot tancant el 2012 un acord amb l'únic regidor d'Esquerra per tirar endavant els assumptes primordials del mandat. L'acord s'ha mantingut. La trencadissa també va deixar sol Jaume Carcasona, l'altre regidor de SiF, donant suport a l'alcalde. Ara, Carcasona assegura que es presentarà a les pròximes eleccions amb les sigles SiF. És probable que aconsegueixi ser escollit regidor i, si és el cas, podria tornar a prestar suport a qui ho hagi de menester. De la seva banda, l'any passat Fusté va ser condemnat a una multa de 30.000 euros per haver injuriat el secretari municipal. De fet, els atacs al secretari, pel POUM, havien precipitat l'expulsió de SiF del govern de Valldaura. Aquesta setmana, Fusté ha assegurat que té intenció de concórrer amb les sigles del PSC el 24 de maig.

De la seva banda, el PSC s'ha quedat sense els candidats naturals i ha confirmat a aquest diari que les converses amb Fusté estan molt avançades. Joan Valldaura i els altres tres regidors socialistes opten per presentar-se sota les sigles de MES, el partit dels socialistes sobiranistes d'Ernest Maragall. Aquesta legislatura, el PSC ha escollit abstenir-se en totes les iniciatives destacades del govern de Royes. Quan no, hi ha votat en contra. La fins ara agrupació socialista de Cervera busca, amb MES, configurar una llista d'esquerres àmplia. Aquests dies, negocia amb ICV i Esquerra. Els ecosocialistes no tenen representació a la Paeria de Cervera, però sí persones afins a la ciutat.

Esquerra ha fet la renovació de bona part de la candidatura. Juli Lago, durant tres mandats regidor republicà, ha deixat pas a Ramon Armengol. En els comicis del 2011, l'aliança comarcal d'ERC i els Independents de la Segarra no va convèncer l'electorat cerverí, i ERC va quedar amb la meitat de representació, un sol regidor. Ara, aspira, com a mínim, a doblar resultats. Però la intenció és fer-ho amb marca pròpia. Igual que MES. Les converses entre les tres forces d'esquerres estan encara en dansa. Així, els pròxims dies es coneixerà, també, si Valldaura encapçala la de MES. Aquest cop, la CUP ha confirmat que està decidida a presentar-se a les eleccions cerverines. A hores d'ara està en ple procés de muntatge de la llista.

CiU aspira a millorar els resultats anteriors, tot renovant la llista amb gent jove. Royes ha intentat desencallar temes històrics, com ara el POUM, buscant el consens amb tots els grups. El seu govern ha fet una forta aposta per la comunicació i la creació de la “marca” Cervera, tant fora com dins de la ciutat. És la recepta de CiU per atraure turisme, sobretot cultural, i crear llocs de treball en una ciutat monumental, on la implantació d'indústries és tan complicada com arreu. No obstant, una majoria absoluta de CiU seria quasi impossible en una ciutat de 9.200 veïns on es presentaran vuit candidatures. El PP estrena cap de llista i aspira a poder entrar a la Paeria. També s'ha de veure si Mateu Figuerola (PxC) aconseguirà renovar l'acta de regidor. Després del 24 de maig, a Cervera s'albiren pactes i sorpreses. O les dues coses.

Extret de http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/834895-teixint-amb-minories.html?tmpl=component&print=1&page=

L’associació Botafocs Ball de Dimonis de Castelló celebra aquest any els seus 25 anys d’existència.

Entre d'altres activitats, des del 25 de març al 19 d'abril presenta al Museu d'Etnologia de Castelló, l'exposició ”Botafocs. 25 anys. Cultura popular am cares i ulls”.

Els elements que la integren estan relacionats amb la indumentària dels dimonis, els estris de foc, el bestiari (dracs, haca...), els elements d’intendència i seguretat, els cabuts...així com cartells dels actes organitzats, notícies de premsa dels diferents mitjans de comunicació, panells fotogràfics amb les persones participants, detalls dels intercanvis, publicacions, DVD de les trobades i exposicions dels darrers anys, esborranys de les tasques d’organització, llibres de signatures... i panells síntesi de les dades globals d'aquests 25 anys: 520 persones participants, 94 localitats visitades de les comarques de Girona, Barcelona, Lleida, Tarragona, Castelló, València, Alacant, Palma de Mallorca, la Franja de Ponent... així com un 496 activitats realitzades al llarg de tots aquest anys.

Així mateix el passat 25 de març, després de la presentació de l’exposició, va tenir lloc la realització d’una trobada de totes les persones que han participat en Botafocs, Dimonis del Grau, des del seus orígens fins avui en dia, on es van compartir experiències i que va permetre conèixer a altres persones que han participat en els diferents moments de creixença de l'entitat.

Per a més informació: https://ca-es.facebook.com/botafocs.balldedimonis

Informació extreta de http://www.vilaweb.cat/noticia/4236236/20150317/grup-castellonenc-botafocs-inaugura-25-exposicio-museu-detnologia-sota-titol-botafocs-25-anys-cultura-popular-cares-ulls.html

Joan Amades i la cultura popular de Sant Quintí de Mediona from Punt TV Comunicació Audiovisual on Vimeo.

En motiu dels 125è aniversari del naixement del folklorista Joan Amades l'Ajuntament de Sant Quintí de Mediona ha produït el documental'Joan Amades i la cultura popular de Sant Quintí de Mediona', on s'explica la vida del mestre i la seva vinculació amb la vila i la seva cultura popular.

Aquest projecte forma part dels continguts de l'Espai Amades i des de l'Ajuntament s'espera que serveixi per divulgar la vida i obra de Joan Amades al mateix temps que el vincula nítidament amb Sant Quintí.

Informació extreta de http://www.santquintimediona.cat/story/454/Nou-documental-de-lEspai-Amades-Joan-Amades-i-la-cultura-popular-de-Sant-Quinti-de-Mediona.html

El Jurat Qualificador del 41è Concurs de Cartells de La Patum ja ha seleccionat els cinc cartells finalistes, que es poden veure en aquesta notícia i que s’han presentat sota els lemes Patum de lluïment; Patumaires de balcó; Guita Xica primitiva; Apa, anem-hi i La mà del Gegant.

Els cinc cartells s’exposaran a partir del dia 29 de març a l’Oficina de Turisme de l’Ajuntament de Berga, on es podran fer les votacions fins el dia 12 d’abril. Les votacions s’hauran de fer presencialment i amb identificació prèvia ja que només s’acceptarà un vot per persona present i acreditada amb DNI.

El cartell guanyador es donarà a conèixer públicament el dia 17 de maig, just després del Ple Extraordinari de l’Ascensió que es farà per aprovar la celebració de La Patum. El guanyador del concurs rebrà 500€ i el seu cartell serà el que anunciarà les Festes del Corpus del 2015.

El Jurat Qualificador ha estat format pel regidor de La Patum, Àngel Guiu i Venturós; el guanyador del Concurs de Cartells de l’any 2014, Albert Escánez i Manubens; el dissenyador industrial Daniel Massana i Flores; el vestidor de Plens Antolí Barra i González; l’arquitecte i fotògraf Josep Xoy i Soler; la pintora Teresa Orriols i Soler, i Climent Vilella i Capallera, qui fou membre de la Col·lecció Testimoni de La Caixa i guanyador del concurs de Cartells de La Patum els anys 1975 i 1988.

Informació extreta de http://www.regio7.cat/bergueda/2015/03/28/cartells-patum-votacio/307769.html

El passat 5 de març de 2015, en el marc de la 28a edició del Festival Tradicionàrius va tenir lloc l'inèdit concertFolk Laietà, Lo poder del cant, a la sala Oriol Martorell de l'Auditori de Barcelona. El concert va ser enregistrat per TV3 i el proper diumenge 5 d'abril a les 23.15 h en podrem veure el resultat al Canal 33.

Us animem a tots a veure'l i comentar-lo a les xarxes socials al compte @tradicionarius i amb el hashtag#folklaieta

Llegir més sobre l'espectacle Folk Laietà

Veure més fotogràfies
La premsa de Folk Laietà

Lo poder del cant

El disc Lo poder del cant (1980) és un d’aquells experiments irrepetibles de la música catalana. Jordi Fàbregas, Xavier Batllés i Pep Cabré van trobar un espai de confluència per a la música antiga, la tradicional i la laietana. I amb ells hi havia l’Harmònica Brava, una vintena de músics vinculats a formacions com Música Urbana, l’Orquestra Mirasol i Sonora Catalana. És a dir, gent com Joan Albert Amargós, Carles Benavent, Feliu Gasull i Marcel Casellas, entre d’altres.

35 anys després, Eduard Iniesta va reviure el passat 5 de març el repertori de Lo poder del cant a L’Auditori, en un concert que formava part del festival Tradicionàrius.

Iniesta, que va quedar “atrapat” pel folk laietà del disc quan era petit, va acceptar amb “il·lusió i respecte” la proposta que li fa ver Jordi Fàbregas, el director del Tradicionàrius. “Volíem retre homenatge a un disc que va ser molt atrevit i que va jugar amb la bellesa que ens ha deixat la música popular”, diu Iniesta, que compara Lo poder del cant amb l’àlbum Smile de Brian Wilson, per la condició de “treball d’investigació” que tenia. Un dels reptes d’aquest homenatge ha sigut passar d’una formació de vint músics a una de set. Un altre, la decisió de respectar l’original. “No era un disc d’autor, sinó de melodies populars, així que vaig tenir la idea de preservar-ne els arranjaments”, explica Iniesta. Tanmateix, s’ha permès “algun atreviment” per relacionar aquelles peces amb el present.

En el concert de L’Auditori també hi van participar, com a músics convidats, alguns dels que van donar a llum aquell enregistrament insòlit: Joan Albert Amargós, Xavier Batllés, Carles Benavent, Pep Cabré, Marcel Casellas, Jordi Fàbregas i Saki Guillem. “També serà un homenatge a Joan Saura -mort el 2012- i a tota una generació de músics amb molt de talent”, assegurava Iniesta.

Text extret de http://www.ara.cat/cultura/Eduard-Iniesta-homenatja-laieta-LAuditori_0_1313868631.html

Informació facilitada per tramcat@tradicionarius.cat

Les Caramelles de Cervera, organitzades per la Coral Infantil Nova Cervera, ompliran amb els seus cants, aquest diumenge, els carrers i places del centre històric de la ciutat, amb aquest horari:

10.00h. – Pl. Santa Anna
10.45h. – Pl. Universitat
11.15h. – Església del Carme (c. Hospital)
11.45h. – C. Combat / Av. Catalunya
12.15h. – Rambla Lluís Sampere / C. Santa Anna
12.30h. – Carrer Major
13.15h. – Plaça Major

Els i les cantaires, que comptaran amb l'acompanyament dels Grallers dels Geganters de Cervera al llarg del recorregut, oferiran un variat repertori, que inclourà els temes següents:

'El vent del vespre', de David Julien, adaptada per Maria Martorell
'Els ballaires dins un sac', tradicional catalana
'En el Vallespir', fragment de la sarsuela'Cançó d'amor i de guerra', de Rafael Martínez Valls
'Ja és aquí', de Gregori Martínez i Maria Feced
'Ja ve la primavera', de Joan Vallcorba
'Makumaná', de Jesús Debón
'Pasqua', adaptació cerverina de la sardana 'El jovent de Sant Mateu', de Josep Font Parera
'Quan cantem fem un món millor', d'Antoni Miralpeix

Diumenge, la música és al carrer...

Bona Pasqua a tothom!

A més de la versió habitual per a cobla, a partir d’ara, les melodies que acompanyen els elements de la faràndula olotina a la plaça Major d’Olot per Corpus i per les Festes del Tura, tindran una composició per orquestra simfònica. L’Institut de Cultura de la Ciutat d’Olot va fer fa uns mesos l’encàrrec de crear una composició lliure basada en les melodies dels gegants, els cabeçuts i els cavallets d’Olot a Albert Guinovart, un dels músics compositors catalans més reconeguts del moment.

El resultat serà una partitura pensada per a ser interpretada per a la quarantena de músics que formen una orquestra simfònica. La personal visió del prestigiós Albert Guinovart amb la força d’una orquestra simfònica.

La voluntat d’aquest projecte és prendre un dels patrimonis musicals de la ciutat d’Olot més estimats per tots els seus ciutadans i dotar-los encara de més valor convertint-lo en una obra d’elevat prestigi musical que, a part de la versió per a cobla que es tenia fins ara, tindrà una versió per ser interpretada per a orquestra simfònica en entorns on, fins ara, no hi tenia cabuda: en el marc de concerts en teatres i auditoris i a través de músics i directors de primer nivell.

Això no vol dir restar importància a la composició i interpretació per a cobla sinó al contrari sumar possibilitats a les melodies de la faràndula olotina que tenen la qualitat musical suficient per a ser adaptades per a orquestra simfònica i, així també, per poder ser interpretades més enllà d’Olot.

Divendres 1 de maig, concert d'estrena de les peces

El resultat del treball de Guinovart es podrà escoltar el proper 1 de maig, en una doble sessió al Teatre Principal d’Olot: a les 17.30 i a les 21.30 h. El concert estarà interpretat pel mateix Albert Guinovart juntament amb la GIOrquestra, sota la direcció del garrotxí Marcel Sabaté.

L’Institut de Cultura de la Ciutat d’Olot ha volgut tancar l’encàrrec amb la producció d’aquest concert per mostrar al públic olotí -el més entregat però també el més exigent- el resultat d’aquest encàrrec.

Albert Guinovart

Per aquest encàrrec es va escollir Albert Guinovart per ser considerat un dels músics i compositors més actius de la seva generació i perquè ja tenia una experiència prèvia de gran èxit amb un encàrrec similar, amb les peces de la Patum de Berga, del que en va resultar la composició per a piano i orquestra Rapsòdia de la Patum (2012)

Guinovart és especialment conegut per haver composat espectacles com Flor de nit i Mar i cel i ha rebut reconeixement tant aquí com a l’estranger. Destaca l’Òscar a la millor banda sonora de la pel·lícula The Artist, de la qual ell en va ser un dels compositors.

Informació, i fotografia feta per la Leila Cherifi, extretes de http://www.olotcultura.cat/albert-guinovart-orquestrara-la-musica-de-la-farandula-olotina/

Extret de la pàgina web d'Ivò Jordà, autor del llibre

La gralla és un instrument molt arrelat a la tradició catalana i protagonista de nombroses manifestacions folklòriques del nostre país. Durant dècades, el seu so ha voltat per places, carrers i escenaris d’arreu, i ho continua fent: “la gralla està de moda”. Per això, cada vegada són més les obres adreçades a ella i els projectes en què participa. Però, tothom sap què és una gralla? Saben tots els compositors i arranjadors les seves possibilitats? Es coneixen bé els diferents models, la seva tessitura, els recursos musicals, les articulacions possibles, etc.? Per tal d’aconseguir una resposta afirmativa a aquestes preguntes, aquest llibre aprofundeix en el món de la gralla, contextualitzant-la dins l’entorn musical i el seu context històric, i sobretot explicant tot el que cal saber per conèixer i entendre l’instrument. Després de llegir aquest llibre, ningú podrà preguntar-se: què és una gralla?

Motivacions i objectius

Aquest llibre pretén contribuir a l’evolució positiva que durant els últims anys està tenint la gralla i el seu entorn. Són molts els fets que estan ajudant a aquesta tendència, i és que la gralla “està de moda”. Tothom coneix algú que toca la gralla o, si més no, sap què és una gralla, cosa que unes dècades enrere no passava. Però això és bo?

Des del meu punt de vista, és positiu si s’opta per entendre la gralla des de l’excel·lència musical. S’ha de buscar la millora tècnica de l’instrument, el perfeccionament de la interpretació, la qualitat en la composició, etc. No n’hi ha prou en tocar afinat i alhora –tot i que moltes vegades no trobem ni això–. La gralla hauria de ser considerada i tractada com qualsevol altre instrument.

Un instrument tradicional com aquest també pot assolir un nivell artístic i popular important, fins i tot en àmbits internacionals. Només cal veure com Carlos Núñez ha exportat la gaita gallega o com Kepa Junkera ho ha fet amb la trikitixa.

Si més no, aquest llibre vol ser útil per crear eines que puguin trencar els mites que acompanyen la gralla; mites com que són primitives i limitades, que no poden interpretar piano ni que poden tocar afinades, etc. El contingut del projecte exposa detalladament les possibilitats de tota la família de gralles, dirigit a compositors i arranjadors, per tal que aquests coneguin amb profunditat els instruments i puguin crear obres ideades concretament per a gralla. Quan més a la mida siguin les composicions, més fàcil serà fer evolucionar l’instrument.

Estructura del llibre

El llibre es divideix en tres parts molt diferenciades. En la primera es situa la gralla dins el context general de la música, amb una visió organològica i comparant-la amb altres instruments familiars; en el segon bloc s’ubica dins el seu context històric per conèixer l'origen, evolució i situació actual. Per acabar –i és la part més extensa–, s’aprofundeix en els aspectes tècnics de tota la família de la gralla (tessitura, articulacions, ornaments, dinàmiques, etc.).

Informació extreta de http://www.ivojorda.cat/index.php/ca/pedagogia-ca/fitxa-tecnica-de-la-gralla

Aquest any torna el Combat de Corrandes a Montagut amb grans novetats i amb més força que mai.

Una de les més importants és la unió amb la Calçotada Popular i la Fira d'entitats organitzades per la Greda.

Programació de la diada

9.30. 4a Fira d'entitats, 7a mostra de productes agroecològics i 1r mercadet local
12.00. Exhibició de Talla de Fusta amb KIKU PUJOL
13.00. Cercavila i trobada de cultura popular
14.00. DINAR (13a CALÇOTADA POPULAR). MENÚ: amanida i calçots ecològics, botifarra del poble i fesols, pa del poble, vi d'Espolla, cafè i postres. Hi haurà alternativa vegetariana. Preu: 12 €. Es poden fer les reserves a combatcorrandes@gmail.com, i espavileu-vos que els tiquets són limitats!
16.30. 6è COMBAT DE CORRANDES. Ponicana: MARTA RIUS. Orquestrina: Guillem Ballaz i Albert Dondanza "Don". JURAT: Maneli de PERA (músic local), Carles Fontfreda (ex-cantant de Xucú pa), Roc Casagran (escriptor i poeta) i Gustinet d'Espolla (organitzador de la trobada dels cantadors d'Espolla).
20.00. After-Combat amb JOSEP MARIA CANTIMPLORA

Ben aviat més informació i més novetats!

Podeu trobar-les a https://www.facebook.com/events/727325337385652/

Les Càritas Diocesanes de Lleida, Urgell i Solsona han presentat un comunicat conjunt on analitzen l'informe anual de l'enquesta sobre Integració i Necessitats Socials, presentat el febrer passat, i on constaten que "el nostre model de benestar social ha fet fallida" i que "el que es destrueix en època de crisi no es recupera de forma espontània en temps de bonança".

El comunicat recorda que a Catalunya hi ha el 20 % de famílies pobres i en risc d'exclusió social i que necessiten atenció d'urgència 198.000 llars. Davant aquest escenari, les entitats es qüestionen quina societat sortirà de la crisi i afirmen que "som a temps de tenir una reacció col·lectiva, hem de vetllar pels infants i joves, són el futur del nostre país".

En aquest sentit, creuen que "hi ha d'haver més inversió social, un compromís de redistribució ètic, un sistema garantit d'ingressos per a les famílies necessitades i polítiques de suport a la família". Per tot plegat, afirmen que "hem de canviar de paradigma i passar d'una economia de béns materials a una economia de béns relacionals", i esperen "que s'hagi après la lliçó i no ens haguem de lamentar mai més".

Extret de http://www.regio7.cat/solsones/2015/04/02/caritas-diocesanes-lleida-urgell-solsona/308280.html

L'ARA i Òmnium Cultural presenten un nou projecte interactiu per construir amb vosaltres la memòria de les nostres tradicions.

La cançó d'en Joan Manuel SerratPer Sant Joan comença dient: «Al vespre quan l'estiu obria els ulls...» i ens evoca un temps en què la canalla anava de casa en casa arreplegant mobles vells i els carrers i les places s'omplien de fogueres per a la revetlla.

La màgia de la nit de Sant Joan continua però la manera de celebrar-la ha anat canviant. Volem saber, amb l'ajuda dels teus records, quantes fogueres hi havia, on es feien, qui les organitzava, des de quan s'encenen amb la Flama del Canigó... Volem saber com s'ha celebrat la festa més popular durant el segle XX. Ens pots explicar els teus records? Ens pots enviar fotos, pel∙lícules? El teu testimoni ens ajudarà a completar un projecte de recerca ja iniciat, que es farà conjuntament amb el Servei de Cultura Popular de l'Ajuntament de Barcelona i el diari Ara.

El treball recollirà la història de la nit de Sant Joan en un llibre que es publicarà l'any que ve, en el marc del 50è aniversari de l’arribada de la Flama del Canigó a la Catalunya del Sud.

Deixa’ns els teus records en aquesta web o trucant al telèfon 93 442 64 39.

Entre els que participeu en el projecte, sortejarem una invitació per prendre part en l’encesa de la Flama del Canigó. I, entre la resta de participants que no hagin resultat afortunats amb el primer premi, es farà un altre sorteig de 4 exemplars del llibre que preparem, que es publicarà l'any que ve, el 2016.

Extret de https://www.omnium.cat/

El Festival de Pasqua de Cervera 2015 ha comptat amb la 5a edició de Videoclàssics, un certamen videogràfic de creació sobre el món de la música clàssica.

Aquest certamen té com a objectiu posar en contacte noves propostes del món audiovisual amb el panorama de la música clàssica actual, i alhora estimular una presentació actual, creativa i atractiva dels nostres intèrprets i compositors.

Us oferim damunt d'aquestes ratlles les creacions participants en aquesta edició.

Extret de https://www.youtube.com/channel/UCwGO6Psbq-esLw9Duzc9YBA

La Casa de la Festa de Tarragona presenta un pla de millora integral

El que s'ha fet i el que no s'ha fet

MARGENERS 2015 · Calendari d'actuacions

'Torà i Biosca. Perquè no reivindicar la vegueria que us pertany?'

Jocs populars i tradicionals dels Països Catalans: PATACONS

'De gran, l'Arnau vol ser campaner'

Sant Martí de Riucorb aprova la cessió de la Residència a favor de l'Associació Alba

El Festival de Pasqua de Cervera celebra demà amb un Concert Extraordinari la seva cinquena edició

CERVERA: 'Teixint amb minories'· Anàlisi d'El Punt Avui sobre les properes Eleccions Municipals

25 anys de BOTAFOCS · Ball de Dimonis i Bestiari de Castelló de la Plana

'Joan Amades i la cultura popular de Sant Quintí de Mediona'

Els cartells de la Patum 2015, a votació

El Canal 33 emet diumenge el documental "Folk Laietà, lo poder del cant"

Diumenge: Caramelles!

Albert Guinovart orquestrarà la música de la faràndula olotina

Llibres: 'FITXA TÈCNICA DE LA GRALLA. Per conèixer i entendre l'instrument', d'Ivò Jordà

6è COMBAT DE CORRANDES + 13a Calçotada Popular de la Garrotxa · Montagut, 11 abril

Les Càritas Diocesanes de Lleida, Urgell i Solsona insten a vetllar pels infants i joves

Òmnium Cultural i el diari Ara dinamitzen la memòria de la festa de Sant Joan

Els Videoclàssics del 5è Festival de Pasqua de Cervera