El Ball de Sant Miquel de Reus
Representació de l'eterna lluita entre el bé i el mal, aquest ball parlat figura l'enfrontament entre les forces infernals, encapçalades per Llucifer i la Diablessa, i els àngels, comandats per sant Miquel. Per la seva temàtica, correspon al model de l'antic ball de diables que, a Reus, desaparegué quan aquesta manifestació festiva deixà d'anar a càrrec del Gremi de Boters, a la dècada de 1830. D'aleshores ençà, els diables reusencs, com els d'altres poblacions del Camp i el Priorat, evolucionen pels carrers i places sota el foc de les seves carretilles, sense recitar parlaments en cap moment i sense personatges diferenciats en el ball.
Sembla ser, però, que aquest ball pervisqué o fou reescrit com a representació autònoma de les evolucions del ball de diables. Efectivament, el trobem documentat a Alforja, on es representà al darrer terç del segle XIX per la festa major de Sant Miquel, el 29 de setembre. Es coneix un text del reusenc Francesc Torné i Domingo, datat el 1879, que fou el que s'emprà per a les representacions a la població veïna. Es tracta d'una peça escrita en castellà que traspua els forts conflictes ideològics de l'època.
El folklorista Joan Amades, al seu Costumari Català, relaciona també el ball amb la festa de Sant Miquel i diu que s'havia representat a Reus i a Tarragona, i explica:
"Hi sortien un estol de dimonis presidits per Llucifer, que portava una gran capa amb tot de monstres i dimoniots i flamarades pintades al damunt, de color intensament vermell. Li feia costat una diablessa; manava a la seva gent que anessin a fer mil dolenteries […] La diablessa titllava el seu marit de feble i poc destre i es disposava a posar-se al davant de la tropa de dimonis. Tota la fúria d'ella també s'estavellava davant la força de l'arcàngel."
El 1981 –quan no es coneixia l'existència del text antic–, el ball de diables reusenc en va fer una nova versió que s'ha representat en diverses ocasions en els darrers anys. L'obra, en un vers prou lliure, segueix el model bàsic de les representacions dels balls de diables, amb una crida per part de Llucifer i la Diablessa a les forces infernals, que es van presentant davant d'ells:
Veniu forces de l’infern,
veniu fúries infernals.
Dels racons de tot l’avern,
diables, veniu a l’instant.
Us convoca Llucifer,
rei suprem, àngel del mal,
vençut fa temps, però rebel.
Us reclama al seu davant
per acomplir tres manaments:
corrompre, mal fer i cremar!
Aquesta estructura possibilita d'afegir-hi, als textos que formen part de l'argument, altres versots, recitats pels diferents diables, que canvien d'any en any i que fan referència a fets i esdeveniments d'actualitat. D'aquesta forma, el nou Ball de Sant Miquel recupera la funció satírica dels diables en la festa, desapareguda en el model tradicional de ball de diables sense parlaments però ben present en els diables burlescos que acompanyaven els altres balls parlats reusencs.
La indumentària i els estris dels components del ball és la mateixa que la del ball de diables, a excepció dels personatges de Llucifer i de la Diablessa, inspirats en els dibuixos que publicà Joan Amades: Llucifer porta al cap una mitra de bisbe i la Diablessa llueix unes grans banyes. La música, aplegada per aquest folklorista, és interpretada per una cobla de ministrers. Avui, però, també s'escolten els tabals dels diables en diferents moments de la funció.
En l'actualitat, la representació del ball s'ha consolidat en el marc de les festes de Misericòrdia i en els darrers anys s'ha representat en diferents places del nucli antic i al santuari.
Text de Salvador Palomar i Ferran Sugranyes, extret de http://www.festesreus.cat/ca/el-ball-de-sant-miquel.html
Imatges extretes de http://lateiera.wordpress.com/2011/09/25/el-ball-de-sant-miquel-i-els-diables/ i de http://reusdigital.cat/noticies/mare-de-deu-quina-festa
