Març, marçot, ronca fins que és mort.
El tercermes de l'any és el mes dels vents. Aquesta és una època de canvis. Se succeeixen borrasques i anticiclons de forma de vegades sobtada, i això ocasiona que pugui haver-hi uns quants temporals de vent dins el mateix mes.
A un mateix vent, aquí li diuen bo i allà dolent.
Aquesta dita que es fa servir per expressar allò que tot depèn de com t'ho miris, no té pas intenció meteorològica. D'altra banda, el seu origen sí que ho és. Un exemple: si l'aire ve de l'est, al litoral Mediterrani arrossega humitat; en canvi, a Portugal, l'efecte és ben bé el contrari.
Els refranys meteorològics, en general, són difícilment aplicables d'una regió a una altra, però els que parlen del vent encara ho són menys. Paradoxalment, els noms pels quals se'ls coneix és molt semblant en català, italià o grec, i fins i tot alguns sonen igual en àrab.
A la ciutat del Vaticà, enmig de la plaça de Sant Pere, rodejant un gran obelisc, hi ha setze plaques de marbre gravades. A cadascuna hi apareix el rostre d'un home bufant i, segons el punt cardinal, el nom del vent. És una immensa rosa dels vents de mitjan segle XVII. S'hi llegeixen noms tan familiars com tramontana i levante. I és que, tot i que els vents tenen papers molt diferents en el clima de cada país mediterrani, els seus noms propis van començar a viatjar dalt dels vaixells fenicis.
El tercermes de l'any és el mes dels vents. Aquesta és una època de canvis. Se succeeixen borrasques i anticiclons de forma de vegades sobtada, i això ocasiona que pugui haver-hi uns quants temporals de vent dins el mateix mes.
A un mateix vent, aquí li diuen bo i allà dolent.
Aquesta dita que es fa servir per expressar allò que tot depèn de com t'ho miris, no té pas intenció meteorològica. D'altra banda, el seu origen sí que ho és. Un exemple: si l'aire ve de l'est, al litoral Mediterrani arrossega humitat; en canvi, a Portugal, l'efecte és ben bé el contrari.
Els refranys meteorològics, en general, són difícilment aplicables d'una regió a una altra, però els que parlen del vent encara ho són menys. Paradoxalment, els noms pels quals se'ls coneix és molt semblant en català, italià o grec, i fins i tot alguns sonen igual en àrab.
A la ciutat del Vaticà, enmig de la plaça de Sant Pere, rodejant un gran obelisc, hi ha setze plaques de marbre gravades. A cadascuna hi apareix el rostre d'un home bufant i, segons el punt cardinal, el nom del vent. És una immensa rosa dels vents de mitjan segle XVII. S'hi llegeixen noms tan familiars com tramontana i levante. I és que, tot i que els vents tenen papers molt diferents en el clima de cada país mediterrani, els seus noms propis van començar a viatjar dalt dels vaixells fenicis.
Text de Mònica López extret del llibre "Si no plou, plourà. El nostre clima a través dels refranys", TV3 i Columna Edicions, 2007.
Il·lustració d'Isabel Hojas, extreta de http://bibliocolors.blogspot.com.es/2013/11/al-vent-trobem-les-7-diferencies-al.html