Processó carnestoltesca que té l'origen en una festa carnavalesca madrilenya -ja pintada per Goya-, estesa a d'altres terres de la península, amb especial esplendor a Múrcia. Fou introduïda a Catalunya a mitjan segle XIX; a més de la berenada al camp, se celebrava una cerimònia grotesca en què era enterrada entre plats de terrissa una sardina o una arengada, generalment vestida de forma ridícula. Pel fet de ser celebrada el mateix Dimecres de Cendra, primer dia de Quaresma, prenia connotacions anticlericals. Encara avui, corrues de quitxalla, amb una canya i un cordill d'on penja una sardina, van fora vila a enterrar-la i a fer una berenada.
Hom dóna a la sardina connotacions referides al genital masculí i a l'abstinència de sexe preceptuada per la Quaresma; en els seus orígens, tanmateix, s'enterrava una espinada o "canal" de porc, anomenada "sardina"en castellà popular; el seu autèntic sentit era, doncs, enterrar la carn, tot el que és gras.
Hom dóna a la sardina connotacions referides al genital masculí i a l'abstinència de sexe preceptuada per la Quaresma; en els seus orígens, tanmateix, s'enterrava una espinada o "canal" de porc, anomenada "sardina"en castellà popular; el seu autèntic sentit era, doncs, enterrar la carn, tot el que és gras.
Text extret del llibre 'Enciclopèdia de la Fantasia Popular Catalana', de Joan Soler i Amigó, Editorial Barcanova, 1998.
Imatge extreta de http://tuetscabrils.blogspot.com.es/2012/02/22-de-febrer-de-2012-enterrament-de-la.html