La mostra 'Catalunya bombardejada', produïda pel Memorial Democràtic, conmemora el 75è aniversari dels bombardejos a Catalunya. L'exposició, que està itinerant per Catalunya i actualment es troba al Museu Comarcal de Cervera, és un homenatge a les més de 5.000 víctimes mortals a Catalunya durant els bombardeigs indiscriminats de les aviacions italiana i alemanya durant la Guerra Civil. Explica, amb imatges, textos i objectes originals, com afectaren els bombardeigs, quins danys comportaren, quina resposta provocaren entre la població civil i què es pretenia amb aquests atacs sistemàtics.
Refugis i ajut internacional
La societat catalana reaccionà de forma organitzada i solidària davant els atacs. Es van construir més de dos mil refugis antiaeris gràcies a l'impuls del teixit associatiu de les ciutats i pobles i a la iniciativa de la Generalitat de Catalunya. L'ajut internacional, també força destacat, es materialitzà en l'enviament d'aliments i l'acolliment d'infants i refugiats en països com la Unió Soviètica, França i Mèxic.
El juny de 1937, a conseqüència dels primers bombardejos amb víctimes sobre Barcelona esdevinguts el mes de febrer, la Generalitat de Catalunya va constituir la Junta de Defensa Passiva de Catalunya (JDPC). Les juntes de defensa passiva locals es van crear en el marc de la JDPC.
La Junta va promoure i coordinar la tasca que ja s'havia iniciat en diversos municipis per construir refugis i per instal·lar bateries antiaèries, així com sistemes d'alarma i de detecció d'avions enemics. S'impulsà un tipus de refugi que fos ràpid i senzill de construir, tenint en compte el pes de les bombes.
Es calcula que a Catalunya es construïren uns 2.100 refugis, dels quals prop de 1.400 corresponen a la ciutat de Barcelona. La seva construcció es promogué en gran mesura des de la ciutadania, a través del teixit associatiu de ciutats i pobles, que s'havia estès sòlidament en els anys de la República.
L'objectiu de l'aviació feixista era fragmentar la societat, destruir, individualitzar i desmoralitzar. Malgrat tot, l'amenaça permanent dels bombardejos també va evidenciar l'existència d'una societat sòlida i cohesionada. L'impacte inicial que causaren els bombardejos es va anar transformant en quotidianitat. La població, a poc a poc, integrà la guerra a les seves vides.
En quedar allunyada del front de guerra fins al març de 1938, Catalunya es va convertir en el principal centre d'acolliment de refugiats de la resta de la Península, que van arribar a més de 300.000 a l'agost de 1938. A la ciutat de Barcelona, el nombre de refugiats va representar fins al 30% de la població.
La tasca assistencial d'organismes com la Creu Roja, Socors Roig Internacional, els Quàquers, etc. va esdevenir primordial. En aquest context, cobrava importància qualsevol ajut que vingués de l'exterior, com el vaixell soviètic carregat de proveïments que arribà al port de Barcelona l'octubre de 1936, amb 3.000 tones d'aliments, o el que arribà al gener de 1937, amb 2.500 tones més i dos contenidors de roba i joguines.
Més a prop, alguns municipis del sud de França van acollir veïns de pobles catalans que eren objectiu dels bombardejos. Tanmateix, va ser Mèxic el país que més va destacar en l'acolliment de refugiats i, posteriorment d'exiliats, un cop acabada la guerra.
Extret de www20.gencat.cat/portal/site/memorialdemocratic
Imatge extreta de http://ca.wikipedia.org/wiki/Refugis_antiaeris_de_la_Guerra_Civil_a_Barcelona