Els jocs ensenyen a créixer

Els jocs i les joguines no són només un entreteniment, sinó que també són instruments que serveixen per construir imaginaris i identitats. El joc, talment com la nutrició, la salut, la protecció i l’educació, és essencial per desenvolupar el potencial de les nenes i els nens. El joc és instintiu, espontani, natural i exploratori, i contribueix al seu creixement físic, mental i social. 

La reproducció de conceptes sexistes a través de les joguines impedeix el ple desenvolupament de les nenes i les noies, i atempta contra el principi d’igualtat d’oportunitats entre sexes. 

1. El joc és la primera activitat que aporta un aprenentatge a l’infant sobre ell mateix i el seu entorn. Així doncs, el joc simbòlic de les nenes i els nens reprodueix el món on vivim, i per tant, les relacions socials basades en la distribució d’activitats i comportaments en funció del sexe. 

Les nenes i els nens, a mesura que creixen, incorporen estereotips i s’autodefineixen d’acord amb els rols de gènere establerts tradicionalment. En aquesta diferenciació sexista de la nostra cultura els jocs tenen un paper fonamental. 

2. Jugar és preparar-se per a la vida. Jugar convida a plantejar pràcticament tots els camps de les activitats humanes i a intervenir, a imaginar i a viure situacions i fets molts diversos, des d’una posició o una altra. Sovint la comunicació que es fa al voltant de les joguines exclou les nenes i les noies d’uns àmbits o les reclou en uns altres, de la mateixa manera que ho fan els estereotips tradicionals. 

Cal que les joguines i els jocs tractin equilibradament la figura d’ambdós sexes per tal d’oferir a nenes i a nens les mateixes possibilitats d’identificar-se i desenvolupar-se. 

3. És necessari que els jocs no perpetuïn les desigualtats. Cal que fomentin la diversitat d’aficions, gustos i activitats de lleure, esportives i culturals, amb l’objectiu que un cop els infants es converteixin en persones adultes puguin escollir lliurement el seu futur personal i professional. 

4. L’embolcall, els textos i les imatges amb què es presenten les joguines exclouen del joc, de forma implícita o explícita, un sexe o l’altre, de manera que l’adquisició i l’ús sempre es fan condicionadament. 

Així doncs, la representació de nenes i nens que fan les il·lustracions de les joguines (actituds actives o passives segons el sexe, representació numèrica d’un sexe o l’altre segons el joc, etc) condicionen la identificació dels infants i, sovint, la distribució de rols i activitats va molt lligada als estereotips de gènere. 

5. La joguina, com l’educació, no és neutral, atés que reprodueix el món de les persones adultes. Comprar una joguina o una altra és mostrar una manera de vida, a més de contribuir o no al desenvolupament físic, emocional i social de nenes i nens. 

La solució, doncs, no consisteix a fer jugar els nens amb nines i les nenes amb cotxes, sinó a superar la dualitat tradicional que marca quines joguines són per a les nenes i quines per als nens, i permetre que totes puguin ser emprades per ambdós sexes. 

No es tracta d’imposar, sinó de transmetre valors i oferir nous patrons i models de relació entre persones i gèneres basats en el respecte, a fi que homes i dones siguin més lliures.