Quantcast
Channel: LO CARRANQUER
Viewing all 3068 articles
Browse latest View live

Per Sant Jordi, revetlla a la Biblioteca!


Llibres: 'PATUFET, ON ETS? Troba el Patufet per Catalunya', de Roger Roig i Hugo Prades

$
0
0



El Patufet, expert en descobrir les tradicions catalanes als infants, s'ha amagat ara en diferents paisatges de Catalunya. Però, alerta!, perquè no va mai sol: també hauràs de cercar la Patufeta, el Patufot, el Patuf i una llarga rècula d'elements a cada làmina. Diversió garantida per a petits i grans!

Roger Roig i Hugo Prades

Roger Roig (Valls, 1971). És llicenciat en filologia catalana i treballa en el món editorial. Ha publicat diversos contes per a infants, entre els quals destaquen "Les aventures del Zum-Zum i els seus amics".

Hugo Prades (Tarragona 1968). Il·lustrador. Treballa per a editorials, institucions culturals i museus, i ha il·lustrat contes per a infants, llibres de text i jocs de taula. És conegut pel seu particular estil i humor.





Fitxa bibliogràfica
  • Preu: 12,50€
  • Editorial: Cossetània
  • Col·lecció: Els àlbums del Patufet, núm. 1
  • ISBN: 978-84-9034-310-4
  • Nombre de Pàgines: 24
  • Nombre d'il·lustracions: 11
  • Mides: 24 x 31 cm
  • Enquadernació: tapa dura
  • Data primera edició: març del 2015

Informació extreta de http://cossetania.com/patufet-on-ets-1725

Saps com es ballava una sardana a principis del segle XVIII?

$
0
0




La noblesa i l'aristocràcia catalana, des de finals del segle XVI i com a mínim fins a la Guerra de Successió, balla la Pavana i la Sardana. Si es volia honorar la visita d'un noble molt principal amb la dansa del país, l'aristocràcia catalana ballava una sardana descrita com una dansa"d'aquesta terra"

Cap al 1701, Josep Faust de Potau en fa la descripció coreogràfica més antiga que coneixem d'una mudansa "cerdana". Les sardanes del segle XIX, en el moment en què es va reorganitzar tant la forma musical com la manera de repartir-la, tenen molt a veure amb aquestes mudances de sardana -les passes del ball- d'abans de la Guerra de Successió. 

La interpretació en aquest vídeo és de Xuriach, música i dansa antiga i tradicional.


Extret de https://www.youtube.com/watch?v=PNO3CS-Z1Ew

Diada Castellera de SANT JORDI 2015 · 8è aniversari dels Margeners de Guissona

$
0
0



Ja el tenim aquí! En poc més d'una setmana ens fem més grans, i és que els anys passen ràpid... 8 anys donen per haver pogut veure moltes cares margeneres, cares que MAI ens cansarem de veure!

DIADA CASTELLERA Sant Jordi, 8è Aniversari Margener.
26 d'abril a les 12.00h, a la plaça Major de Guissona.

Gran diada per Sant Jordi? Depèn de TU!

Per a més informació: https://www.facebook.com/pages/Margeners-de-Guissona/42501881191
 

La Llegenda de Sant Jordi, dijous de nou pels carrers de Cervera

$
0
0




Benvolguts i benvolgudes,

Des de l'escola de teatre de Cervera "La Caserna" ens fa molta il·lusió representar per segon any La Llegenda de Sant Jordi a Cervera.

És per aquest motiu que ho volem compartir amb tots vosaltres, i animar-vos a assistir a la Cercavila d'aquest proper dijous dia 23, a les 6 de la tarda a Cervera.

L'itinerant de l'espectacle serà:
Brollador C/General Güell -- Pl. Universitat -- Pl. Monument Generalitat (4 barres)

En l'espectacle hi participaran infants, joves i adults de totes les edats. Serem més de 50 actors i actrius, tabalers, trompetistes, drac, ajudants...

En la llegenda de Sant Jordi de Cervera, organitzada des del Centre Municipal de Cultura i dirigida per La Caserna, hi participaran els alumnes de l'escola, els Bombollers, els Carranquers i el Conservatori de Música. També hi col·laboren els Geganters i Fadunito. A més a més de la implicació dels pares i mares de La Caserna.

Podeu fer extensiu aquest mail als vostres coneguts, i així, com més siguem, més lluïda serà la festa i l'espectacle.

Salut i teatre (i roses i llibres!)

LA CASERNA, ESCOLA DE TEATRE DE CERVERA


Informació facilitada per l'Escola de teatre La Caserna, teatre@cmc-cervera.cat

Arrenca el BICENTENARI del Ball de Diables de Vilafranca

$
0
0



Avui dimarts 21 d'abril ha tingut lloc al Vinseum de Vilafranca del Penedès, en un acte obert al públic, la presentació dels actes del Bicentenari del Ball de Diables de Vilafranca (1815-2015).

El programa d'actes de la celebració inclou:
  • el VIII Diabòlic
  • la XVIII Mostra de Balls de Diables Centenaris amb parlaments
  • la Revetlla de Sant Joan
  • l'Exposició del Bicentenari
  • la Festa Major 2015
  • el Ball de Foc 2015



A més a més, aprofitant l’efemèride l'entitat ha renovat la imatge gràfica de la colla, dissenyada per l’estudi vilafranquí Ladyssenyadora, i la pàgina web, www.diablesdevilafranca.org apart d’altres novetats, com la nova línia de marxandatge.

L'acte ha inclòs la presentació del conte El Ball de Foc, un conte infantil que narra la història que hi ha darrera l’enfrontament que tenen els diables i l’alquimista Silè cada 1 de Setembre pels carrers de la vila. El conte, il·lustrat per la jove vilafranquina Mireia Andrade, es posarà a la venda el dia 23 d’Abril a diferents llibreries de la vila i també es podrà trobar el dia de Sant Jordi a la paradeta que el Ball de Diables de Vilafranca tindrà muntada a la rambla de Sant Francesc.

Per a més informació: https://twitter.com/diablesvila

13 cadires i 136 aspirants · TOTES LES CANDIDATURES a les properes eleccions municipals

$
0
0



9 llistes concorreran a Cervera a les eleccions municipals del proper 24 de maig.
  • Candidatura d'Unitat Popular (CUP)
  • Convergència i Unió
  • Esquerra Republicana de Catalunya
  • Junts per Cervera (INSE)
  • Mes per Cervera Entesa
  • Partit Popular de Catalunya
  • Per Cervera - Partit dels Socialistes de Catalunya - Candidatura de Progrés
  • Plataforma per Catalunya
  • Solucions i Futur (SiF)
En el dia d'avui el Butlletí Oficial de la Província de Lleida publica les llistes presentades i la seva composició:








Consulta aquí totes les candidatures de la Junta Electoral de Zona de Cervera:



Informació extreta de https://bop.diputaciolleida.cat/faces/consultaF/index.html

Imatge extreta de http://www.santcugat.cat/web/eleccions-municipals-2015

22 d'ABRIL. 'Calendari tradicional de les comarques de Lleida', de Joan Bellmunt i Figueras

$
0
0
 
El Dissabte Sant ha estat, però, un dels dies en què la tradició s'ha mantingut més viva en els nostres pobles, i en aquest dia es practicava el salpàs, o com el poble deia, el "sal-i-ous". El capellà i els escolans passaven pel poble, i al llindar o al costat de cada casa hi tiraven una cullerada de sal mullada amb aigua beneita. La humitat feia que la sal quedés enganxada a la porta o a la paret.

Els de la casa era costum que donessin alguna cosa al capellà, normalment, ous (d'aquí el nom de sal i ous), que els escolans recollien en una cistella.

Era la benedicció de la casa tot recordant Moisès en el moment de la Pasqua a Egipte, quan va manar pintar, amb la sang de l'anyell pasqual, les llindes de les cases dels israelites perquè passés de llarg l'àngel exterminador. Aquesta era la simbologia del "salpàs", marcar aquella casa, perquè el mal en passés de llarg.

Una mil·lenària tradició que ha arribat fins als nostres dies, tot passant de generació en generació. Hem vist practicar aquest ritual a Bellpuig, Puiggròs, Castellnou de Seana, Juncosa, Cervera, Almatret i moltes altres poblacions. A Llesp, d'aquest acte de passar el capellà i els escolanets voltant el poble i beneint, una a una, totes les cases de la població se'n deia: "Treure la Quaresma".


Joan Bellmunt i Figueras
'Calendari tradicional de les comarques de Lleida'
Pagès editors, 2002.


Llibres: 'ELS VESTITS POPULARS A CATALUNYA', de Montserrat Garrich i Sílvia Ventosa

$
0
0



Més enllà de tòpics i simplificacions folklòriques hi ha una forma tradicional de vestir dels catalans, fins a l’arribada de la industrialització. Un vestuari senzill i heterogeni, adaptat a les necessitats i al treball de cada zona, que si bé seguia els cànons estilístics del moment, conservava una personalitat pròpia, especialment en determinades peces. 
 
El llibre analitza el significat del vestuari popular i la seva relació amb la identitat nacional i amb les modes de cada època. Estudia els efectes de la industrialització en la seva confecció, la seva evolució des de finals del segle XVIII fins a la Primera Guerra Mundial i la tipologia segons els diferents àmbits geogràfics. També s’ocupa de les peces més conegudes com ara la barretina, la faixa, les espardenyes, el mocador, la ret, les mitges o la caputxa i de com algunes d’aquestes peces han arribat fins als nostres dies, alhora que analitza com han influït en el disseny de la moda actual. 
 
L’obra té una vocació gràfica destacable (amb pintures, il·lustracions, gravats i fotos), utilitzant imatges que il·lustren els diferents vestits populars més enllà dels tòpics. Elaborada per les especialistes Montserrat Garrich i Sílvia Ventosa i amb il·lustracions de Patrizia Falcone.

Fitxa bibliogràfica

1a edició: desembre 2014
Pàgines: 200
ISBN: 978-84-15885-20-7
Preu: 19,50 €


Text extret de http://www.llibreriacatalana.com/els-vestits-populars-a-catalunya-p-1338.html

L'Alta Segarra vol formar la seva pròpia colla castellera

$
0
0



L'Alta Segarra és una comarca natural de Catalunya que té bona part dels seus municipis al nord de l'Anoia, però que també n'inclou de la Segarra, el Bages i el Solsonès. La zona comprèn municipis com Sant Martí Sesgueioles, la Molsosa, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, Copons, Pinós, els Prats de Rei, Pujalt, Sant Pere Sallavinera o Veciana, però la localitat més important és Calaf.

És justament en aquest municipi, a Calaf, on aquest dissabte se celebrarà la primera reunió informativa per a la creació d'una colla castellera d'aquesta regió, l'Alta Segarra. Sota el títol «Castellers de l'Alta Segarra: somni o realitat?», es començarà a debatre sobre el possible naixement d'una colla a la zona. 

La cita serà dissabte a a partir de dos quarts de sis de la tarda a la Sala d'Actes de Calaf i comptarà amb la presència del president dels Margeners de Guissona i representants dels Sagals d'Osona i els Castellers de Sant Cugat.


Il·lustració d'Arcadio Garcia, extreta de http://unacontramil.blogspot.com.es/

Informació extreta de http://www.naciodigital.cat/delcamp/diaricasteller/noticia/3348/alta/segarra/vol/formar/seva/propia/colla/castellera

Concert a dues Bandes

Sant Jordi 2015

'SANT JORDI, El cavaller' (País de Xauxa)

23 d'ABRIL. 'Calendari tradicional de les comarques de Lleida', de Joan Bellmunt i Figueras

$
0
0
 
L'altra manera de cantar caramelles és la que es fa pels nostres pobles i viles, en què els caramellaires, a vegades la coral del mateix poble, passen per carrers i places del poble o vila i, parant als punts indicats, canten les pertinents caramelles alegrant el matí del dia de Pasqua.

Avui en dia es canten caramelles en tot el nostre territori, i només a tall d'exemple citem, a més de les ja mencionades d'Ardèvol, les de Brics, Solsona (amb l'Esplai Riallera i l'Orfeó Nova Solsona), Llobera, Lladurs, Sant Llorenç de Morunys, Oliana (un dels cicles més importants i tradicionals d'aquesta vila és el de Pasqua Florida, que es conserva amb tradició i vitalitat), Ogern, Cervera, Tàrrega, Juneda, Torregrossa, Artesa de Segre, Tremp, Guissona, Sanaüja, Sant Guim de la Plana, la Pobla de Segur, les Borges Blanques, la Seu d'Urgell, Torà, l'Albi, a més de les de moltes altres poblacions i viles esteses de cap a cap de la geografia de les terres lleidatanes, que no es poden enumerar.


Joan Bellmunt i Figueras
'Calendari tradicional de les comarques de Lleida'
Pagès editors, 2002.

8a Trobada de DRACS i BÈSTIES DE FOC de Ripoll · Dissabte 25 d'abril de 2015

$
0
0



El proper dissabte 25 d'abril tindrà lloc a Ripoll la vuitena edició de la Trobada de Dracs i Bèsties de Foc, activitat organitzada pels Diables de Ripoll.

Programa

A les 4 de la tarda, a la plaça de l'Ajuntament.
PLANTADA de les figures participants: 
  • Bitxo del Torrent Mitger de Terrassa, 
  • Drac i Drac infantil Barrina de la Geltrú, 
  • Drac Magnafoc de Vilobí, 
  • la Porca de Sant Antoni de Barcelona, 
  • la Víbria del Ges de Torelló, 
  • el Lluert de Coll de Canes de Ripoll 
  • el Gall de Ripoll.
A 2/4 de 6 de la tarda, des de la plaça de l'Ajuntament i pels carrers i places del centre.
CERCAVILA de les figures participants a la Trobada.

A 2/4 de 10 del vespre, a la plaça de l'Ajuntament.
LLUÏMENTS DE FOC de les colles i figures participants.


Informació extreta de www.bestiari.cat
 

El II Fotoconcurs 'Els meus Pastorets' ja té guanyadors

$
0
0



La Coordinadora de Pastorets de Catalunya, en el marc de l’assemblea celebrada dissabte 18 d’abril de 2015 a Caldes de Montbui, ha proclamat les obres guanyadores del II Concurs de Fotografia ‘Els meus Pastorets, 2014-2015’. Aquest ha estat el veredicte:

Primer premi: Guarda Miquel, de Jaume Pujal, de Granollers




Segon premi:Levitació, de Joan Antoni Closes, de Manresa

 


Tercer premi: La luxúria, de Jordi Forés, de Manresa




El jurat ha cregut convenient atorgar també els següents accèssits:

Àngels i dimonis, de Lluís Zamora, de Palafrugell


 

Petó celestial, de Marta Pujal, de Granollers



 
Confessions, d’Anna Maria Ferrarons, de Granollers




Pietat, de Lluís Vilaró, de Granollers




Al concurs hi han participat 98 fotografies de 23 autors diferents. El jurat l’han format Jordi Alavedra (Manresa), Josep Maria Homs (Súria), Frederic Garrido (Berga), Juan Carlos Verde (Mataró), Josep Porta (per la Coordinadora de Pastorets) i Lleonard del Rio com a secretari.

Al web de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya es poden trobar totes les fotografies participants (incloses les dels Pastorets de Cervera, obra de Marc Castellà), així com les fotografies premiades.

La Coordinadora de Pastorets de Catalunya felicita els guanyadors i agraeix a tots els concursants la seva participació. Entre tots fem els Pastorets un fenomen cada cop més gran!

Caldes de Montbui, 19 d’abril de 2015


Informació extreta de http://www.pastoretsdecatalunya.cat/Not%C3%ADcies/Not%C3%ADcies/post/853

Copons celebra la primera edició dels Goigs de Sant Magí

$
0
0



Demà dissabte, 25 d’abril del 2015, a les 5 de la tarda, a l’església parroquial de Santa Maria de Copons, es farà l’acte de presentació de la primera edició dels Goigs a llaor de Sant Magí, venerat al pedronet de Copons. Amb aquesta meravellosa i acurada edició de Gogistes Tarragonins, Copons engrandeix la tradició gogística: un fet cultural singular dels Països Catalans.

Música de nova composició

La música és de nova composició. La lletra és la clàssica dels goigs del santuari de Sant Magí de la Brufaganya, per a mantenir-hi la mateixa tradició maginenca que trobem a les diverses localitzacions on s’honra el sant, però ha estat revisada i s’hi han afegit unes boniques estrofes dedicades a Copons. Les il·lustracions, creades expressament per a aquesta edició, i la maquetació en general són senzillament exquisides.

A la presentació hi participaran Adolf Quetcuti (president de la Confraria de Sant Magí màrtir de Tarragona), el Cor Trinvant de Calaf i els Músics de Copons. Seguidament a la presentació dels goigs, se celebrarà una missa de vigília en honor a Sant Magí, i, com a cloenda, hi haurà coca per a tothom!

Cita obligada pels amants dels goigs

Aquesta celebració, que representa una cita obligada per a tots els amants dels goigs i/o devots de sant Magí, es portarà a cap gràcies a la inestimable col·laboració de la Parròquia de Santa Maria de Copons i de l’Ajuntament de Copons, així com dels Gogistes Tarragonins i dels veïns del poble.

Paral·lelament a la presentació dels goigs, l’Ajuntament de Copons col·locarà una placa commemorativa al pedró de Sant Magí, on s’hi podran llegir les estrofes dels goigs pròpies de Copons, tot ennoblint una mica més aquest racó tan estimat de la vila.

El pedró de sant Magí de Copons fou rescatat de l'abandó l'any 2011. La petita i atrotinada imatge que hi havia en aquell moment, així com la fornícula, foren restaurades i tornaren a fer goig. La recuperació del pedró, i, encara més, la compra per col·lecta popular de l'actual imatge i la seva benedicció el 13 de gener del 2013, després de la desaparició de la que tot just havia estat restaurada, han fet redescobrir als coponencs aquest patrimoni comú.

Tot i la senzillesa del pedró, "sant Magí" ha deixat una empremta inqüestionable a Copons: dóna nom a un carrer, a una de les entrades al poble i a un dels aparcaments municipals.

Aquests goigs a llaor de sant Magí, venerat al pedronet de Copons, que ja es van preestrenar amb joia el passat 6 de juliol del 2014, amb motiu de la segona visita pastoral del bisbe de Vic, Romà Casanova, neixen amb el desig d'honrar amb més solemnitat sant Magí, tot acompanyant les celebracions que li són dedicades des de que es va recuperar el pedró de Copons, destacant-ne la benedicció i repartiment de l'aigua miraculosa que es du a terme per la festa major d’estiu.


DIABÒLIC 2015 · Ball de Diables de Vilafranca del Penedès · 30 d'abril

TIBAU: 'Tu mateix'

$
0
0




Paula Castells, veu
Josep Rodríguez, guitarra
Teresa Sala, baix i veu secundària
Marc Castellà, teclat i veu secundària
Robert Canela, bateria

Jaume Torné, trompeta
Jaume Sanchis, saxòfon
Gerard Santacreu, trombó

Jordi Castellà, arranjaments i producció musical
http://www.jordicastella.cat

Enregistrament de vídeo en directe:
Miquel Camacho, Carmina Marsinyach i Ester Nadal

Enregistrament d'àudio en directe:
Jordi Castellà

Muntatge de vídeo:
Marc Castellà
http://www.mcb.cat

Agraïments:
Roger Azcona, Jaume Llobet i Roger Vilaseca

Sala de ball del Casal de Cervera
Dissabte, 7 de febrer de 2015


Extret de https://www.youtube.com/watch?v=iI7zZDsDo4I

L’Espitllera presenta al·legacions crítiques amb el Consorci Sanitari de Lleida

$
0
0



El Fòrum l’Espitllera ha presentat un plec d’al·legacions, davant la Delegació del Govern de la Generalitat a Cervera, molt crítiques amb la creació del consorci sanitari públic Sistema Integral de Salut (SIS) Lleida Pirineu. L’entitat ja es va adherir el passat més de juny al document emès per l’Assemblea del Personal de l’Àrea Bàsica de Salut Cervera – la Segarra d’oposició al fraccionament de la sanitat catalana i en defensa de la gestió pública de l’ens. 

En l'acte de lliurament, ha coincidit amb el representant de la Marea Blanca de la ciutat de Cervera, on s'han recollit més de quatre-centes adhesions crítiques amb el Consorci. 

En les seves al·legacions, l’Espitllera defensa la disponibilitat de la ciutadania de la Segarra a continuar optant, sense fronteres ni impediments. per l’atenció sanitària més enllà de la demarcació de Lleida, especialment amb referència als hospitals d’Igualada i Manresa. També s’hi demana la participació ciutadana i del control públic de la gestió de la sanitat i que la gestió d’aquesta mantingui el caràcter de pública, universal i accessible. En aquest aspecte, assenyala els perills que els criteris de rendibilitat, economia, productivitat i tècniques de gestió empresarial que recull el projecte d’estatuts vagin en perjudici del dret a la salut, la universalitat en l’accés a l’assistència sanitària, la participació comunitària i la màxima transparència i control democràtic de l’ens. 

Per fomentar el debat i la consciència ciutadana d’aquest projecte, el Fòrum l’Espitllera organitzarà una mesa de debat el diumenge 10 de maig, al Recinte Firal de Cervera, coincidint amb els actes de Sant Isidre. A l’acte hi estan convocats representants dels usuaris de la sanitat, facultatius i responsables de l’administració que vulguin confrontar els seus parers.


Informació extreta de http://espitllera.cat/
Viewing all 3068 articles
Browse latest View live