100 anys de la MANCOMUNITAT DE CATALUNYA (6 d'abril de 1914 - 12 de març de 1925)

«Recuperar la capacitat de la gestió administrativa de les antigues Corts Catalanes», amb aquest objectiu, el 6 d'abril de 1914 (just avui fa cent anys) s'estableix la Mancomunitat de Catalunya. 

Comença una nova etapa política, amb el president de la Diputació de Barcelona, Enric Prat de la Riba, al capdavant: un líder que sap unir esforços. La Mancomunitat de Catalunyaés la federació voluntària de les quatre diputacions de Catalunya, amb l'objectiu de recuperar la unitat trencada per la divisió provincial de 1833. 

Tot i que la Mancomunitat de Catalunyaés un projecte pensat des del 1908, no és fins l'any 1911 quan la Diputació de Barcelona proposa a les altres tres diputacions tirar endavant la iniciativa, que al mes de setembre d'aquell mateix any accepten i aproven les bases de la seva constitució. Només una de les diputacions (Girona) està governada per la Lliga Regionalista, el mateix partit de Prat de la Riba. A Lleida domina el partit monàrquic liberal espanyol i, a Tarragona, els republicans autonomistes. 

A Madrid, les bases d'aquesta futura Mancomunitat de Catalunya són defensades per Francesc Cambó. Des de les diputacions catalanes, però, es realitza una consulta als ajuntaments catalans. D'un total de 1.087, només rep l'abstenció de 55 consistoris i dos més voten en contra. 

El suport català envers aquest nou ens supraprovincial es torna a manifestar el 24 d'octubre de 1913 amb una gran manifestació pel centre de Barcelona. Pràcticament dos mesos després, el 18 de desembre, un decret del govern conservador d'Eduardo Dato permet la constitució de la Mancomunitat. 

Tot i que aquest decret també obre la via a la implantació de noves institucions a altres províncies limítrofes, la Mancomunitat de Catalunya és l'única que s'implanta a tot l'Estat per la qual cosa dóna la impressió d'una entitat preautonòmica. 

La constitució té lloc el 6 d'abril de 1914 al Palau de la Generalitat. Quatre mesos després esclata la Primera Guerra Mundial. És per això que mentre a Europa es destrueixen vides, pobles i monuments, a Catalunya la Mancomunitat comença a construir una nació. 

La Diputació de Prat de la Ribaés el principal motor de la Mancomunitat de Catalunya. Compta amb el 57% de la població però aporta 80% dels recursos globals d'aquesta nova institució. 

Prat de la Riba és elegit com a primer president d'aquest nou ens el 6 d'abril de 1914 amb 80 vots a favor, sis abstencions i cap vot en contra dels diputats de les quatre diputacions catalanes que formen l'Assemblea de la Mancomunitat. 

En el seu primer discurs com a president, anuncia que l'objectiu prioritari de la Mancomunitatés dotar a tots els municipis de la seva escola, la seva biblioteca, el seu telèfon i la seva carretera. I cal tenir present que l'any 1914 molts pobles de Catalunya no té cap d'aquests elements. 

Prat de la Riba mor l'1 d'agost de 1917 a Castellterçol, a l'edat de 47 anys. Com a successor, l'Assemblea elegeix a Josep Puig i Cadafalch el mateix any. Aquest arquitecte prestigiós, historiador de l'art i membre fundador de l'Institut d'Estudis Catalans s'imposa al monàrquic lleidetà Joan Rovira i Agelet per 48 a 39 vots. 

Al llarg de la seva trajectòria política, Puig i Cadafalchés reelegit tres vegades en els sis anys posteriors, sense cap rival. Sota la seva presidència, el 1920 les quatre diputacions traspassen a la Mancomunitat tots els serveis i recursos que encara són de la seva titularitat. Això contrasta amb el fet que cap dels governs espanyols no ha traspassat cap competència ni cap recurs fiscal al govern català. Dissolució L'any 1924, Primo de Rivera imposa Alfons Sala al capdavant d'aquesta institució catalana. I és el mateix Primo de Rivera qui, l'any 1925, dissol definitivament la Mancomunitat de Catalunya. 

En general es pot afirmar que la Mancomunitat va destacar per:

 Així, l'any 1914 la Mancomunitat de Catalunya va crear el Servei Geogràfic i el Servei Geològic. Aquest darrer es va encarregar de realitzar un mapa de Catalunya a escala 1:100 000. L'any 1916 es va fundar la Secció de Telèfons de la Mancomunitat, que tenia com a objectiu fer arribar el telèfon fins a tots els racons de Catalunya. L'any 1918 es va crear la Secció de Ferrocarrils Secundaris, encarregada de descentralitzar el territori. El 31 de març de 1921, l'Institut d'Estudis Catalans va fundar el Servei Meteorològic de Catalunya, dedicat a la informació i la recerca meteorològica. Més endavant, la Mancomunitat es va encarregar de construir el Ferrocarril Metropolità  Transversal de Barcelona, que s'inauguraria el 1926, i les altres línies de ferrocarrils  de Catalunya.

A més, la Mancomunitat va crear i consolidar un conjunt d'institucions culturals i científiques amb l'objectiu de donar a la llengua i la cultura catalanes un prestigi cada vegada més gran. Algunes d'aquestes institucions foren l'Institut d'Estudis Catalans, la Biblioteca de Catalunya, l'Escola Industrial, l'Escola Superior de Belles Arts, l'Escola Superior d'Alts Estudis Comercials, l'Escola de Bibliotecàries, l'Escola Superior d'Agricultura o l'Escola del Treball. Totes aquestes escoles foren escoles exemplars en el seu temps.

També va impulsar una campanya a favor del projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya, el 1919, que finalment no va tirar endavant. També va promoure l'obra de Pompeu Fabra, que va normativitzar la llengua catalana.

Enllaços interessants