La rosa dels VENTS en refranys (i II)

MIGJORN: Vent del sud. El nom li ve perquè és la posició que ocupa el sol a migdia

El migjorn, en ser un vent de mar, pot portar pluja: Vent de migjorn, pluja de jorn. De fet, els temporals de sud poden acumular importants quantitats de precipitació: Quan s'acaba el migjorn el dimoni diu: Déu faci que no torn. Juntament amb el vent del sud-est, és dels més temuts: Xaloc i migjorn, la fi del món.

GARBÍ o LLEBEIG: S'anomena així el vent del sud-oest

'Garbí'deriva d'un mot àrab que significa "occident, lloc remot". En canvi 'llebeig' ve del grec i vol dir "provinent de Líbia", a Grècia el vent del sud-oest bufa de la direcció d'aquest país africà.

En meteorologia s'acostuma a utilitzar el nom de llebeig quan el vent està generat per una borrasca. En canvi, garbíes fa servir per denominar el vent de marinada, la brisa que bufa en les hores centrals del dia, a les nostres costes del SSW en els mesos càlids: Vent de garbí, ni al vespre ni al matí.

Moltes vegades aquest vent anuncia un episodi de precipitacions perquè indica la presència d'una pertorbació: Bufa el garbí, l'aigua és aquí i Llebeig, aigua veig.

Sens dubte es considera que conèixer bé el vent del sud-oest és una bona eina per saber el temps que farà l'endemà: Es llebeig és sa clau d'es temps.

PONENT: És el vent de l'oest, bufa des d'on es pon el sol

El vent de ponent pot arrossegar masses de núvols i dur pluja: Ponent, aigua i vent. En canvi, en situacions concretes, si bufa amb força, fa disparar cap amunt les temperatures en el litoral mediterrani: Vent de ponent, vent calent. En qualsevol cas, se l'acostuma a considerar un vent dolent: De ponent, ni vent ni gent.

MESTRAL: vent del nord-oest

Se'l considera un vent important, cabdal, per això se'n diu així, deriva de mestre. En alguns indrets se l'anomena Cerç. Pocs canvis ha patit el mot llatí que feien servir els romans per parlar d'aquest vent: cercius.

És un vent que pot anunciar canvis i precedir una borrasca i precipitacions: Vent de cerç, pluja de cert. Però també bufar amb força després del pas d'un front i endur-se tots els núvols: Es mestralés sa granera del cel ('granera' significa escombra). Sigui com sigui, en moltes ocasions el vendaval és de curta durada: Vent mestral, entra per la porta i surt pel fumeral ('fumeral'vol dir xemeneia).