ESQUIROLS, 45 anys (1969 - 1985)

Paradoxalment, la cançó en català ocupava als anys 70 un espai als mitjans de comunicació molt més important que el que hi ocupa ara. Uns quants cantants i grups van aconseguir un èxit popular notable en part també gràcies al ressò que es feien de la seva activitat bastants periodistes. 

El cas d'Esquirolsés insòlit. Allunyada de la Barcelona centralista on es bullia l'olla de la cançó, aquesta formació de l'Esquirol (Osona), que va funcionar entre el 1969 i el 1985, mai no va poder disposar del potent altaveu mediàtic del qual es van beneficiar altres conjunts del moment. Malgrat aquesta rèmora, les cançons d'Esquirols formen part de la memòria sentimental de diverses generacions de catalans, que les van ensenyant als més joves a través del boca-orella, el sistema més genuí de transmissió cultural.

L'obra d'Esquirols es mantindrà viva mentre els caus d'escoltisme, els casals d'esplai, els centres d'excursionistes i altres punts de confluència de la societat civil la sentin com un dels elements que millor identifiquen la banda sonora de les seves activitats. Els discos d'Esquirols són un referent clau per a moltes bandes de folk que han començat la seva aventura versionant-ne les peces més estimades.

Les cançons d'Esquirols, plenes de fecunda humanitat (per dir-ho amb paraules de l'enyorat Gato Pérez), han arrelat molt endins i han sobreviscut al grup. L'art perdurable és sempre el més valuós.


Al llarg de les properes setmanes, tots els dijous, els retrem des d'aquestes línies un petit homenatge. Us convidem a acompanyar-nos...