La violència sexista castiga una de cada tres dones europees

Les dades són aquestes. L'Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea (FRA, en les seves sigles en anglès) interpel·la la societat amb l'informe més important sobre la violència contra les dones fet als 28 països membres de la UE, realitzat a partir de 42.000 enquestes i el títol del qual resumeix l'estat de la qüestió: Cada dia i a tot arreu. Primer: el 33% de les europees més grans de 15 anys han patit violència física o sexual en l'últim any, cosa que significa 62 milions de dones. 

El mateix percentatge s'obté quan s'aborden aquests abusos en la infància, un dels nous i sorprenents apartats de la macroenquesta presentada ahir a Brussel·les. El director de la FRA, Morten Kjaerum, ho adverteix: «Aquestes dades no poden ser ignorades. El sondeig revela que la violència física, sexual i psicològica contra les dones suposa una gran violació dels drets humans a tota la UE». I elles ho saben: el 78% de les enquestades consideren «molt comú o bastant comú» la violència masclista al seu país. A Espanya, el 22% denuncia haver patit violència física o sexual. 

La falta de xifres era un problema, ja que la taca d'oli de l'agressió contra les dones quedava amagada i paralitzava la presa de decisions dels estats i del conjunt de la UE. La FRA utilitzarà les seves per forçar un canvi inajornable davant l'estès atac als drets de la dona, inclosa la seva dignitat, segons l'agència de la UE. Les declaracions de les 42.000 enquestades serveixen per treure a la superfície l'extensió de la violència a casa, els espais públics i on line. En les preguntes i l'anàlisi de les respostes es revela la necessitat no només de noves lleis, sinó de la creació d'un clima general en què estiguin implicats des de la policia fins als serveis de sanitat per afavorir la denúncia de les agressions, que tot i ser diàries no són reconegudes per la majoria de les persones, incloses moltes vegades les mateixes víctimes. Algunes són noves, com les vinculades a les noves tecnologies (un 11% de ciberassetjament). 

La macroenquesta també desgrana una àmplia tipologia d'assetjaments, inclòs el vinculat a la falta de llibertat econòmica: no poder prendre decisions financeres domèstiques ni fer compres de forma independent, o no poder decidir treballar fora de casa. O la violació en el matrimoni, per a la qual reclama un canvi legislatiu de manera que s'equipari a la perpetrada fora d'aquest d'àmbit. 

Però no són aquests els únics canvis a què porta la investigació de la FRA. Com és possible que, al segle XXI, el 55% de les enquestades (el 50% a Espanya) declarin haver patit assetjament sexual i el 32% d'elles, a mans d'un cap, col·lega o client. En aquestes xifres es pot trobar una de les claus. L'informe és una peça concloent per desmuntar el mite que la violència masclista només es produeix en les parelles i que l'agressió comença i s'acaba amb l'assassinat de les dones. No és així. Tot i que les dades parlen d'una freqüència i extensió de la violència enormes, el sondeig es pot quedar curt. Una de les respostes així ho apunta: el 67% de les enquestades no van informar de l'incident de violència en parella més greu a la policia o a una organització. ¿Per què? Potser perquè, segons assenyalen el 74% de les víctimes d'assetjament, l'episodi més greu que van patir no va merèixer l'atenció policial. 

Per posar en relleu alguns dels reptes quan s'observen les dades oficials de la justícia penal per intentar estimar la magnitud de la violència contra les dones, l'exemple de les xifres sobre la violació és il·lustratiu. La FRA destaca que les estadístiques judicials reflecteixen més els mecanismes de recollida de dades i la cultura de la denúncia de la violació que l'«extensió real d'aquest delicte». En el període 2005-2007, el European Sourcebook indicava que a Suècia la taxa de violacions era de 47 per cada 100.000 dones, i de 2 per cada 100.000 a Grècia i Hongria. Més pròximes a la realitat, les dades del FRA donen ara una mitjana del 5%. Les variables com la mateixa definició de violació, el reconeixement per part de les dones que és un delicte, l'existència de la cultura de la denúncia i el desenvolupament de les investigacions, detencions i sentències són determinants per als resultats. 

El cas de Suèciaés paradigmàtic per explicar la diferència de dades entre països. Far de la igualtat a la UE, Suècia mostra uns alts índexs de violència física i sexual (28%), en contrast amb el 13% d'Hongria, Eslovènia i Polònia. No és que Suècia sigui més violenta, sinó que les sueques tenen una consciència superior de què són les agressions i compten amb més protecció de l'Estat i amb la seguretat que l'agressor serà perseguit. 

L'existència de la violència quotidiana es reflecteix en la por confessada per les dones. Les noies, especialment les menors de 30 anys, mostren una preocupació superior a ser agredides físicament o sexualment en públic que en l'esfera privada. Les més grans de 50, per contra, temen l'àmbit privat. L'edat, doncs, és un factor determinant. La violència impacta en les seves vides i deixa profundes seqüeles en elles. El 21% de les europees encara temen ser víctimes d'un assalt físic o sexual. «És una resposta racional a una amenaça real», conclou l'informe (http://fra.europa.eu/en/theme/gender).