'Llegendes de mar (V): MALS AVERANYS'

Un seguit d’avisos de mals averanys configura una altra part del llegendari. Deixant al marge els vaixells fantasma esmentats anteriorment, un mal senyal era l’aparició de balenes. El primer de juny de 1458, diada de Corpus, es va anotar al Dietari de la Generalitat l’aparició d’una a la desembocadura del Llobregat, amb una llargària corresponent a «una galiota de XXII banchs». La presència del cetaci va ser considerada en el Dietari com una premonició de la mort del rei Alfons el Magnànim, i, de fet, va morir el 27 d’aquell mateix mes. La presència de balenes a les nostres costes era un fet comú. En el mateix Dietari consta, el 29 de juliol de 1466, que en va aparèixer una de morta davant del puig de les Falsies, un turó arenós que hi havia a la platja de Barcelona, on ara és situada la plaça de Palau.

Per als pescadors el pitjor que els pot passar és que a les xarxes els sortís un cap de mort, senyal inequívoc de desgràcia i anunci segur de naufragi. Si el pescaven, calia deixar de pescar immediatament i portar-lo a una illa o a una costa llunyana a la de casa seva, on l’havien d’enterrar embolicat amb la mateixa xarxa amb què l’havien pescat i després havien de tornar a casa a fer penitència. Evidentment, la broma els sortia cara perquè, a més de no pescar res, es quedaven sense xarxa.

Un altre mal senyal, en aquest cas per als mariners de llarga travessia, eren els peixos voladors, que segons la superstició anunciaven la proximitat d’una tempesta. I, per descomptat, els focs o llums de Sant Elm, també anomenats segons l’indret de Sant Marçal o de Sant Antoni, que ballaven al capdamunt dels pals de la nau i significaven el preludi d’una tempesta amb possibilitat de naufragi.