Text extret del llibre'Els Gegants de Cervera. Estampa i anècdota d'una vella tradició', de Josep i Ramon Armengol, editat per Virgili & Pagès, Biblioteca de Cervera i la Segarra, 1988.
Si fins ara hem pogut descobrir la qualitat narrativa del senyor Jordana, en el moment de descriure les robes que ornen els gegants i els nans s'accentua, prodigiosament, una profunda capacitat de descripció que arriba a assolir uns nivells de minuciositat realment excel·lents i que demostren una inusual tècnica d'observació. Cal dir, en tot cas, abans de passar a explicitar aquest apartat que els elements que s'hi transcriuen referents a la parella de gegants i els que inclouen avui són pràcticament els mateixos amb, potser, alguna petita mutació producte del deteriorament o destrucció d'alguna petita peça.
a) El gegant
"La roba del gegant està composta d'una túnica de roba de tapissar, color crema trencat i forrat amb un complement com a tuniquillo amb mànegues de roba de damasc, color granate, donant la sensació de dues peces, no obstant ser-ne una sola. Cinturó de fantasia brodat sobre fons de la mateixa roba amb dues xapes de metall daurat que li fan de tanca. Porta cabell natural, casquet de patge, amb una ploma de color morat descolorit aguantada per un filferro per la part de dins. És de la mateixa roba del vestuari el sobrecap i té el color de la túnica i el rodol del tuniquillo. Porta penjat un escut de cuiro retallat on hi està pintat l'escut de Cervera, imitant el de pedra existent a la façana de l'Ajuntament, sostingut per un cordó de seda, color granate, fent de cadena grossa. L'escut és pintat a l'oli pel pintor local en Joan Martorell i Puigdomènech. De les mànegues del tuniquillo en surten unes maniguilles de color blanc amb un fravalanet d'organdí brodat.
"A la mà dreta hi porta un pergamí fet de badana procedent de cal Salat, espardenyer, on hi ha escrita en lletra gòtica, tot en tinta xina negra, pel mateix comissionat Joan Salat, la següent inscripció:
"En la ciutat de Cervera, en la festa del Santíssim Corpus Christi de l'any del Senyor 1948, s'inauguren amb tota pompa aquest gegant i geganta. Foren beneïts a la plaça Major pel reverend arxiprest mossèn Antoni Pont Saltó, essent apadrinats per la senyora Carme Vilaró de Jordana, qui amb total desinterès confeccionà les vestidures i per la Comissió Pro-Gegants i nans formada pels cerverins: Josep Pedrós i Orobitg; Emili Rabell i Riera; Josep Maria Boquet i Tomàs; Miquel Puig i Llanes; i Joan Salat i Tarrats. S'adquiriren per subscripció popular a impuls i iniciativa de dita comissió i amb col·laboració del quinzenari 'Segarra' i el Patronat de la Passió".
"A la mà esquerra hi porta un ceptre fet de fusta per l'ebenisteria Oliveres i pintat daurat amb purpurina, per en Joan Martorell".
b) La geganta
"El vestuari de la geganta està compost d'un vestit combinat a base d'una peça que li va des de l'escot als peus i per la part del davant. La roba és de color crema i de tapissar. La roba del restant del vestit és la mateixa que la de la túnica del vestit del gegant, però de color blau. El sistema del vestit és com un 'corpiño' amb mig marinyat i un petit fravalanet a la cintura, sortint-li del mateix davant; un fravalanet d'organdí brodat blanc. Les mànegues són amples i obertes, de dalt a baix, però subjectades a mig braç per dos adornos de metall. De dins li surt una altra mànega del color de la peça del davant que acaba estreta amb un fravalanet d'organdí brodat blanc igual al del coll. Les vores de tot el vestit estan adornades per mitjà d'un galó de seda brodat i d'un color blavenc clar. Porta un coll alt, d'organdí, aguantat per un filferro a fi de que pari recte; com a joies duu dos collarets de fantasia i una diadema de llautó niquelada i adornada amb unes quantes pedres de fantasia de colorets (vermell, groc, blau i verd).
"Porta cabell natural pentinat a base d'un serrell abuclat i un gros monyo al darrera. La pentinà, a l'igual que al gegant i de forma gratuïta, la peluquera que viu al carrer Major, núm. 87, natural de Sant Ramon, una xicoteta d'uns 18 anys. Agafat al cap, penjant-li per la part del darrera i caient-li sobre el braç dret hi porta un vel de blonda de color rosat clar.
"A la mà hi porta un ram de flors artificials en el que hi abunden les roses, i a la mà esquerra hi duu un mocadoret blanc de 'enchantu' amb una punteta 'valencienne' a tot el voltant, fet per les germanes Angelina i Marina Jordana".
a) El gegant
"La roba del gegant està composta d'una túnica de roba de tapissar, color crema trencat i forrat amb un complement com a tuniquillo amb mànegues de roba de damasc, color granate, donant la sensació de dues peces, no obstant ser-ne una sola. Cinturó de fantasia brodat sobre fons de la mateixa roba amb dues xapes de metall daurat que li fan de tanca. Porta cabell natural, casquet de patge, amb una ploma de color morat descolorit aguantada per un filferro per la part de dins. És de la mateixa roba del vestuari el sobrecap i té el color de la túnica i el rodol del tuniquillo. Porta penjat un escut de cuiro retallat on hi està pintat l'escut de Cervera, imitant el de pedra existent a la façana de l'Ajuntament, sostingut per un cordó de seda, color granate, fent de cadena grossa. L'escut és pintat a l'oli pel pintor local en Joan Martorell i Puigdomènech. De les mànegues del tuniquillo en surten unes maniguilles de color blanc amb un fravalanet d'organdí brodat.
"A la mà dreta hi porta un pergamí fet de badana procedent de cal Salat, espardenyer, on hi ha escrita en lletra gòtica, tot en tinta xina negra, pel mateix comissionat Joan Salat, la següent inscripció:
"En la ciutat de Cervera, en la festa del Santíssim Corpus Christi de l'any del Senyor 1948, s'inauguren amb tota pompa aquest gegant i geganta. Foren beneïts a la plaça Major pel reverend arxiprest mossèn Antoni Pont Saltó, essent apadrinats per la senyora Carme Vilaró de Jordana, qui amb total desinterès confeccionà les vestidures i per la Comissió Pro-Gegants i nans formada pels cerverins: Josep Pedrós i Orobitg; Emili Rabell i Riera; Josep Maria Boquet i Tomàs; Miquel Puig i Llanes; i Joan Salat i Tarrats. S'adquiriren per subscripció popular a impuls i iniciativa de dita comissió i amb col·laboració del quinzenari 'Segarra' i el Patronat de la Passió".
"A la mà esquerra hi porta un ceptre fet de fusta per l'ebenisteria Oliveres i pintat daurat amb purpurina, per en Joan Martorell".
b) La geganta
"El vestuari de la geganta està compost d'un vestit combinat a base d'una peça que li va des de l'escot als peus i per la part del davant. La roba és de color crema i de tapissar. La roba del restant del vestit és la mateixa que la de la túnica del vestit del gegant, però de color blau. El sistema del vestit és com un 'corpiño' amb mig marinyat i un petit fravalanet a la cintura, sortint-li del mateix davant; un fravalanet d'organdí brodat blanc. Les mànegues són amples i obertes, de dalt a baix, però subjectades a mig braç per dos adornos de metall. De dins li surt una altra mànega del color de la peça del davant que acaba estreta amb un fravalanet d'organdí brodat blanc igual al del coll. Les vores de tot el vestit estan adornades per mitjà d'un galó de seda brodat i d'un color blavenc clar. Porta un coll alt, d'organdí, aguantat per un filferro a fi de que pari recte; com a joies duu dos collarets de fantasia i una diadema de llautó niquelada i adornada amb unes quantes pedres de fantasia de colorets (vermell, groc, blau i verd).
"Porta cabell natural pentinat a base d'un serrell abuclat i un gros monyo al darrera. La pentinà, a l'igual que al gegant i de forma gratuïta, la peluquera que viu al carrer Major, núm. 87, natural de Sant Ramon, una xicoteta d'uns 18 anys. Agafat al cap, penjant-li per la part del darrera i caient-li sobre el braç dret hi porta un vel de blonda de color rosat clar.
"A la mà hi porta un ram de flors artificials en el que hi abunden les roses, i a la mà esquerra hi duu un mocadoret blanc de 'enchantu' amb una punteta 'valencienne' a tot el voltant, fet per les germanes Angelina i Marina Jordana".
Imatge extreta de http://mesquemoda.com/services.html