Avui dissabte 8 de febrer s’inicia a Dosrius (el Maresme) la celebració del Centenari d’Esteve Albert i Corp (1914-2014), amb un acte inaugural i una taula rodona organitzats per l’Arxiu Municipal de Dosrius (AMD).
A les 6 de la tarda, el Saló de Plens de l’Ajuntament obrirà el Centenari amb un acte a càrrec de Josep Jo, alcalde de Dosrius, Jordi Pasques, comissari del Centenari, i Lluís Puig, director general de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals.
Acte seguit, s’iniciarà una taula rodona sota el títol: “Esteve Albert i el teatre, la literatura, la política, el folklore i la natura”, on intervindran Carles Maicas i Vallès (director de teatre), Josep M. Sagristà (filòleg), Josep Puig i Pla (escriptor) i Rafel Mitjans i Berga, flabiolaire i Joan Manel Riera i Vidal (biòleg), que s’aproximaran a la figura de l’Esteve Albert des dels diversos àmbits que conreà com a escriptor i activista.
A les 6 de la tarda, el Saló de Plens de l’Ajuntament obrirà el Centenari amb un acte a càrrec de Josep Jo, alcalde de Dosrius, Jordi Pasques, comissari del Centenari, i Lluís Puig, director general de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals.
Acte seguit, s’iniciarà una taula rodona sota el títol: “Esteve Albert i el teatre, la literatura, la política, el folklore i la natura”, on intervindran Carles Maicas i Vallès (director de teatre), Josep M. Sagristà (filòleg), Josep Puig i Pla (escriptor) i Rafel Mitjans i Berga, flabiolaire i Joan Manel Riera i Vidal (biòleg), que s’aproximaran a la figura de l’Esteve Albert des dels diversos àmbits que conreà com a escriptor i activista.
Esteve Albert i Corp
(Dosrius, Maresme, 4 de febrer de 1914 — Andorra la Vella, 10 d’octubre de 1995)
Nascut a Dosrius, ben aviat fou un meteor llançat en la defensa de Catalunya. El seu pare, Miquel Albert Nogueras, va ser un important referent a la zona del Maresme, cosa que va incitar a l'Esteve per tal de poder tirar endavant el seu projecte polític.
Quan Francesc Macià retornà de l'exili, ell l'esperava a l'estació. Formava part del Cercle Catòlic d'Obrers. Són uns temps que figuren en el seu llibre Quatre boigs de Mataró. Dos altres magnífics boigs, coneguts meus, foren també Layret i Bachx. Mataró era una ciutat amb nervi on encara vivia en Joan Peiró, un cordial cenetistaque no s'associà mai amb la FAI, que fou ministre durant la guerra i que, lliurat a Franco com el president Companys, també fou afusellat.
L'Esteve havia vist declarar la República Catalana i sofrí el desencís de molts nacionalistes quan aquesta es convertí en la Generalitat.
És mogué de ben jove a Palestra, de Josep Maria Batista i Roca, i en els cercles de Pompeu Fabra. Quan arribà el 6 d'Octubre de 1934 – té 20 anys - , ja surt armat pels carrers. Igualment ho fa pel 19 de Juliol del 1936, quan hi ha l'aixecament militar. És un home valuós d'Estat Català i a més d'haver acompanyat un autobús de religiosos fins a la frontera, participa més que cap altre a salvar vides des de la Vallferrera cap a Andorra. Molts, els hi acomboia Josep Tramunt, un altre personatge històric que hem enterrat aquest 28 de març a Sabadell. També intervé en un complot que vol acabar amb el desgavell anarquista.
És llavors quan comença a moure's pel Pirineu. Pren part en les Milícies Alpines Catalanes i el detenen a la Seu amb en Bachs quan acaben de salvar un grup de sacerdots. Això passa quan a Bellver de Cerdanya la gent d'Estat Català han ajudat als veïns a eliminar el famós Cojo de Málaga que tanta gent havia assassinat o fet matar a la Collada de Tosses.
L'Esteve havia vist declarar la República Catalana i sofrí el desencís de molts nacionalistes quan aquesta es convertí en la Generalitat.
És mogué de ben jove a Palestra, de Josep Maria Batista i Roca, i en els cercles de Pompeu Fabra. Quan arribà el 6 d'Octubre de 1934 – té 20 anys - , ja surt armat pels carrers. Igualment ho fa pel 19 de Juliol del 1936, quan hi ha l'aixecament militar. És un home valuós d'Estat Català i a més d'haver acompanyat un autobús de religiosos fins a la frontera, participa més que cap altre a salvar vides des de la Vallferrera cap a Andorra. Molts, els hi acomboia Josep Tramunt, un altre personatge històric que hem enterrat aquest 28 de març a Sabadell. També intervé en un complot que vol acabar amb el desgavell anarquista.
És llavors quan comença a moure's pel Pirineu. Pren part en les Milícies Alpines Catalanes i el detenen a la Seu amb en Bachs quan acaben de salvar un grup de sacerdots. Això passa quan a Bellver de Cerdanya la gent d'Estat Català han ajudat als veïns a eliminar el famós Cojo de Málaga que tanta gent havia assassinat o fet matar a la Collada de Tosses.
La fi de la guerra el troba en funcions de comissari de policia a Calella. Empresonat, coneix durant deu mesos el presidi d'Ondarreta. Inquiet, retroba aviat la seva gent. Ara és al Front Nacional de Catalunya el que els ha agrupat a tots. Complota i envia informació a Perpinyà per la muntanya i a Londres amb una emissora clandestina des del barceloní carrer de Pelai . Es quan el conec a Perpinyà, en ple inici resistencial. Érem quatre gats secundats per francesos gaullistes amagats dins l'administració petainista. L'Albert ja havia esdevingut un home-isard al servei del seu país i dels aliats. Aquells anys ja coneix tothom a dins i a fora de Catalunya: Carles Pi-Sunyer, Josep Benet, Joan Massot, Fèlix Millet, Pous i Pagès, Pau Casals, i a més de de fer-ho a la política ja entra de ple en la literatura, en la poesia, en la història, en l'antropologia...
Finalment s'estableix a Andorra, on descarrega la seva vitalitat amb el Pessebre Vivent d'Engordany i altres sempre noves activitats: a la Seu amb Sant Ermengol, a Sant Martí de Canigó, a Castelló d'Empúries, al Parc Güell, a Elna... Per això, Albert Manent el cita com “un il·luminat que feia bitlles”. Descobreix castells per la Segarra i a Tarroja hi troba rastres d'un mestre dels templers catalans. Però, quan afer està endegat, plega i se'n va a cavall del seu cotxe convertit en un despatx, biblioteca i dipòsit geològic. Aleshores, plega i canvia de sector: toca el torn als càtars de l'Arieja...
Si algú us diu que no sap qui era l'Esteve Albert, vol dir que esteu davant dels tants adormits que tots els països tenen.
Biografia extreta de l'article 'Esteve Albert, sis mesos.' d'en Jaume Ros i Serra, publicat el dia 9 d'abril del 1996 al Diari d'Andorra.
Informació extreta de http://www.unitat.cat/patriotes/esteve.html i de cultura.gencat.cat/cpt/
Vídeo extret de http://www.tv3.cat/videos/2994870/Esteve-Albert-i-Corp