Divendres 6 de febrer
(...) i'l Sant Misteri de Cervera, venerat pels cerverins i pels molts devots que té escampats per tot arreu.
Diuen los Goigs del Sant Misteri:Després sempre haveu estat
reparo en totes desgracies,
i universal font de gracies
a aquells que us han invocat;
sols ens demaneu dolor
de les culpes i fe entera.
Pluges quan vos les preguem
treient-vos en professó,
eón segures, i si no,
lo que'ns convé alcanceu.
Per Sant Misteri, cap i cueta, se sol dir a Cervera, volent expressar que tant assenyalada es la festa que obliga a gastos extraordinaris, menjant una arengada sencera del cap a la cua.
No es estrany, doncs, que lo Sant Misteri hagi absorbit gairebé tota la devoció popular dels cerverins, que han anat aumentant la solemnitat de la diada fins que ha esdevingut la primera festa major.
Lo Sant Misteri es una reliquia del Lignum Crucis, provinent del saqueig de Roma (any 1527). Un soldat qui era a les ordres del condestable de Borbó, la recullí i trobant-se mes tart a Martorell, lo sobtà la mort quan havía fet entrega de la reliquia a mossèn Albesa, son confessor. Però mossèn Albedsa donà lo Lognum Crucis a la Comunitat de Preveres de Cervera, de ont era fill. Succeí que un dia, estant exorcitant a un posseït en la parroquia del poble de Tarròs, parlà lo mal esperit, dient que lo Lignum Crucis que hi havia a Cervera en un armari de la iglesia de Santa Maria era l'autèntic, i no lo del Tarrós, amb lo qual vanament se'l volia foragitar. Lo bon rector del Tarròs se basquejà per a que los preveres de la Comunitat de Cervera li prometessen un fragment de la reliquia.
Arribà lo dia 6 de febrer del any 1540, senyalat per a l'acte de la partició, que havía de fer-se amb solemnitat i a presencia de molts. Posen la venerada fusta davant l’ara del altar, pero’l ganivet se torç i no vol ferir la reliquia, una gota roja de sang brolla de la santa estella i retruny un formidable tro, mentre les gents espaordides corren a la iglesia cridant “Misteri!”
Des d’aleshores los esperitats acudeixen a Cervera buscant remei a son mal i amb ells altres malalts de tota malaltia, però los esperitats sobre tot. Los dies acostumats per a la imposició de la reliquia - Sant Misteri i les dues festes de la Santa Creu-, se veuen passar per los carrers de Cervera los pobres esperitats, camí de la iglesia, amb llur seguici d’amics i parents, d’entre els quals se’ls distingeix depressa per llurs aires exagerats, de gestes violents o sobradament mesurats, per la mirada vaga i perduda en llunyanies imaginaries i ben sovint per lo vestir descuidat i estrafalari.
Entre la devoció i la curiositat, se cuiden d’atapair de gent la espaiosa capella del Sant Misteri a l’hora dels exorcismes, i apenes del lloc i del acte pot apagar lo murmuri de les veus que parlen dels casos extraordinaris que s’han succeit en tals dies (d’aquell esperitat que parlava llatí, d’aquell altre que trencava totes les lligadures que’l subjectaven, o encara d’aquell altre que sortí volant per la iglesia, juntament amb la cadira aont estava lligat), i de com se pot encomanar lo mal esperit espiant pel pany d’una porta o menjant una torrada de pa. Quan la cerimonia comença, la xerradiça s’esmortueix; les dones se posen a la boca la creu dels rosaris, i de tant en tant, per los crits estridents d’algun esperitat que renega, i les dones se senyen.
Una vegada, diuen, treien lo dimoni d’un esperitat i no volia eixir de cap manera
- Per ont vola sortir? - li preguntaren al esperit maligne, i se oí una veu dient:
-Pel dit gros del peu.
I, mig en broma mig en serio, la gent vos ensenya una petjada d’un peu grabada en la pedra de la columna del púlpit. Es la sabata de l’esperitat que vingué a clavar-se a la columna, de tant afuat com ne sortí’l dimoni.
En l’any 1619, un argenter cerverí (Josep Balaguer) robà lo reliquiari i la reliquia, quedan lo veïnat en gran consternación. Se feren preñareis i professons, i, per fi, se recobrà la joya furtada, celebrantes smb extraordinaries gestes, que duraren molts dies. Hi ha una vella caneó que diu:
Dònes de Cervera,
quina festa feu?
La del Sant Misteri
de la Vera Creu.
Si l’haveu perdut
si l’haveu trobat
a dalt de l’iglesia
trobareu lo cap.
La última frase vol una curta aclaración: lo ladre de la reliquia s’escapà a temps, pero cargué lo pes de la justicia i encara’l mes feixuc de la ira popular, contra lo pare del argenter, l’instigador del robo, i fou jutjat i sentenciar a mort; son cos fou esquarterat i escampar per los camine. Lo cap quedà dintre una gabia de ferró penada damunt la porta de la iglesia, La gabia encara hi és.
a dalt de l’iglesia
trobareu lo cap.
Calendari Folklòric D'Urgell, Serra i Boldú, Valeri. ISBN 9788472024328
Publicacions de l'Abadia de Montserrat, S.A., 1981
Font: Calendari Folklòric d'Urgell. Pàg. 52 a 55