D'anticiclons famosos en podríem citar dos: el de les Açores que ens marca estius assolellats i càlids, i el siberià que desvia les borrasques cap a les nostres latituds a l'hivern i ens envia aire fred.
Però n'hi ha un altre, el nostre anticicló d'hivern, que quan se'ns col·loca a sobre uns quants dies provoca dos fenòmens ben característics de les nostres contrades: les boires persistents i les minves de gener.
Ets més tossut que la boira terrera!
Vic és la zona amb més dies de boira a l'any de tota la Península Ibèrica exceptuant les d'alta muntanya. A la vora de 100!
En situació anticiclònica podem tenir boira, és a dir, que no s'hi veu a més d'un quilòmetre de distància, molts dies seguits: Si el sol no lluu a migdia, boira per tot el dia. Es diu Si la boira és pesada, ben ventada o ben mullada perquè només una ventada o un front de pluges la podrà desfer. Ben tossuda és la boira!
De tipus de boira n'hi ha molts. Esmentarem només la més divertida, si més no pel que fa al nom: és la boira ploranera o pixanera, segons el gust de cadascú. És aquella tan espessa que fins i tot deixa anar una pluja fina i molt molesta: Boira pixotera, torna-te'n enrere.
Pel gener, el mar se'n va i pel febrer el mar se'n ve.
En aquest mes tenen lloc també les anomenades "Minves de gener". Com dèiem, és un fenomen que es produeix quan durant uns dies la pressió atmosfèrica és molt alta. Són els típics dies de temps molt estable, poc vent i les esmentades boires persistents a les valls. Per això també se'n diuen "Calmes de gener".
El mar suporta el pes de l'aire de l'atmosfera. Quan hi ha un anticicló fred, aquest aire hi exerceix molta pressió i és com si l'aixafés. El resultat és que el nivell del mar baixa, de vegades més de mig metre, i deixa al descobert roques i fons costaner que normalment està sota l'aigua.
De refranys sobre aquest fet n'hi ha molts. Pel gener, generet, minva el mar i puja el fred. L'anticicló a l'hivern fa que, tant a les zones amb boira que no marxa en tot el dia, com a les altres on les nits són serenes, la temperatura sigui molt i molt freda.
Un altre diu Les seques de gener bones per al pescador i males per al mariner. En aquest cas s'explica que si baixa el nivell del mar serà beneficiós per a un cert tipus de pesca. En canvi, els vaixells tindran més dificultats per navegar.
Fins i tot, el poeta Joan Maragall escrigué a finals del segle XIX una bella poesia titulada "Les minves del gener". Diu així:
Però n'hi ha un altre, el nostre anticicló d'hivern, que quan se'ns col·loca a sobre uns quants dies provoca dos fenòmens ben característics de les nostres contrades: les boires persistents i les minves de gener.
Ets més tossut que la boira terrera!
Vic és la zona amb més dies de boira a l'any de tota la Península Ibèrica exceptuant les d'alta muntanya. A la vora de 100!
En situació anticiclònica podem tenir boira, és a dir, que no s'hi veu a més d'un quilòmetre de distància, molts dies seguits: Si el sol no lluu a migdia, boira per tot el dia. Es diu Si la boira és pesada, ben ventada o ben mullada perquè només una ventada o un front de pluges la podrà desfer. Ben tossuda és la boira!
De tipus de boira n'hi ha molts. Esmentarem només la més divertida, si més no pel que fa al nom: és la boira ploranera o pixanera, segons el gust de cadascú. És aquella tan espessa que fins i tot deixa anar una pluja fina i molt molesta: Boira pixotera, torna-te'n enrere.
Pel gener, el mar se'n va i pel febrer el mar se'n ve.
En aquest mes tenen lloc també les anomenades "Minves de gener". Com dèiem, és un fenomen que es produeix quan durant uns dies la pressió atmosfèrica és molt alta. Són els típics dies de temps molt estable, poc vent i les esmentades boires persistents a les valls. Per això també se'n diuen "Calmes de gener".
El mar suporta el pes de l'aire de l'atmosfera. Quan hi ha un anticicló fred, aquest aire hi exerceix molta pressió i és com si l'aixafés. El resultat és que el nivell del mar baixa, de vegades més de mig metre, i deixa al descobert roques i fons costaner que normalment està sota l'aigua.
De refranys sobre aquest fet n'hi ha molts. Pel gener, generet, minva el mar i puja el fred. L'anticicló a l'hivern fa que, tant a les zones amb boira que no marxa en tot el dia, com a les altres on les nits són serenes, la temperatura sigui molt i molt freda.
Un altre diu Les seques de gener bones per al pescador i males per al mariner. En aquest cas s'explica que si baixa el nivell del mar serà beneficiós per a un cert tipus de pesca. En canvi, els vaixells tindran més dificultats per navegar.
Fins i tot, el poeta Joan Maragall escrigué a finals del segle XIX una bella poesia titulada "Les minves del gener". Diu així:
Com al mig de l'hivern la primavera,
aixís el cel avui, i el sol i l'aire,
obre de bat a bat balcons i portes
i omple la casa de clarors, aimia.
Glòria dels ulls el cel, del pit les aures,
són avui. Fins a cada moment sembla
que han d'esclatar en verdor les branques nues,
que l'horitzó ha d'omplir-se d'orenetes,
i que s'ha d'embaumar tota la terra.
No sents una frisança, dona? Digues:
no et sents la primavera a les entranyes?
Llança't, doncs, al carrer: si t'hi trobessa,
te donaria un bes al mig dels llavis,
al davant de tothom, sense vergonya
de besar i ser besat, que avui n'és dia.
Som al mig de l'hivern: ahir glaçava,
demà les neus blanquejaran la serra.
La primavera és lluny del temps endintre,
pro un dia com avui n'és la promesa.
Si promesa tu em fosses, estimada,
ja cap mena d'hivern en mi cabria,
ni ara, ni després, ni mai, que portes
tu a dintre els ulls la primavera eterna.
Text de Mònica López extret del llibre "Si no plou, plourà. El nostre clima a través dels refranys", TV3 i Columna Edicions, 2007.
Fotografia del Carles Tarsà, extreta de http://desdelasegarra.blogspot.com.es/2008_12_01_archive.html