Text extret del llibre'Els Gegants de Cervera. Estampa i anècdota d'una vella tradició', de Josep i Ramon Armengol, editat per Virgili & Pagès, Biblioteca de Cervera i la Segarra, 1988.
Va caldre esperar dotze anys d'ençà la destrucció dels gegants vells (1936) per a que Cervera pogués recuperar i gaudir d'una nova parella de gegants (1948).
Durant els tres anys de guerra civil es varen destruir a la nostra ciutat, com en la majoria de ciutats del Principat o fins i tot del país, molts elements pertanyents a costums i tradicions pròpies del nostre tarannà social. Un cop solventat el conflicte bèl·lic les més diverses comunitats s'aplicaren a la lenta, però, constant tasca d'anar recuperant tot allò que s'havia perdut, i Cervera no en fou l'excepció.
Les generacions joves de la postguerra portaren a terme progressivament un treball de retornar a la ciutat aquelles coses més diverses però també més caristmàtiques de la nostra personalitat; entre d'altres cal destacar-ne: la Passió, la Fira de Sant Isidre, sant Magí, etc. Una de les activitats que va plantejar-se aquest col·lectiu de joves va ésser la recuperació de la nostra tradició gegantera i per executar aital idea s'havia de construir una nova parella d'aquests insignes personatges. Fou així com en el traspàs de l'hivern a la primavera de l'any 48 va constituir-se una comissió "Pro Gegants i Nans", amb l'objectiu immediat de tenir uns nous gegants per ésser estrenats la diada del Corpus del mateix any. Aquest grup estava format per cinc ciutadans, a saber: Emili Rabell, Joan Salat, Miquel Puig, Josep Pedrós i Josep Maria Boquet, i ells foren, precisament, els que donarien forma a aquesta iniciativa i la culminarien plenament d'acord amb els seus propòsits inicials. La formació d'aquests cinc "pioners" va ésser per motivació espontània sense que formessin part de cap organització determinada. Existeix, per cert, una reveladora carta d'en Joan Salat a en Ramon Jordana Pintó (amb data 1 d'agost de 1948) on s'explica detalladament els diferents passos fets i esdeveniments succeïts abans i immediatament després d'autoconstituir-se l'esmentada comissió "Pro Gegants" que referim al final del llibre.
El finançament dels nous gegants i nans fou efectuat per mitjà d'una subscripció popular. Els mateixos membres de la comissió es dedicaren a anar a trobar la gent pels mateixos carrers, adreçant-se lògicament a les persones més conegudes i que creien que podrien respondre més fàcilment a la idea i va ésser així com s'anaren recollint els diners que farien possible la construcció de la nova parella de gegants i, inicialment, sis capgrossos o nans. Els noms de totes les persones que col·laboraren en el projecte varen aparèixer en diferents llistats publicats a Segarra en els diversos números de la primavera del 48. La subscripció fou encapçalada per l'Ajuntament amb un donatiu de 500 pessetes i el primer donant individual fou en Josep Maria Sarrate. Les quantitats habituals de lliurament foren de 10 duros, 5 duros o 10 pessetes com a norma general i regular i la prova més evident que la resposta ciutadana fou molt positiva la tenim en què la col·lecta, llençada al mes de març, va culminar-se exitosament a finals de maig, principis de juny, moment en què ja es posseïa la pràctica totalitat de l'import necessari per fer front al pagament de les figures elaborades.
El procés de creació dels "Gegants nous" podem referir-lo àmpliament i abundosa mercès a tot un seguit d'anotacions reflectides en un diari personal del senyor Ramon Jordana Pintó. El senyor Jordana va significar-se al llarg de tota la seva vida en recollir les més diverses dades referents a successos propis de la vida social de Cervera. Ell, amb un estil molt detallista i puntualitzador, va escriure totes aquelles petites i grans coses que s'anaven protagonitzant durant els mesos de maig i juny de l'any 1948 pel que pertoca a les accions portades a terme, pas a pas, per la "Comissió Pro-Gegants i Nans" en la tasca de donar forma a les noves "personalitats"del nostre folklore ciutadà. Cal avançar ja que la seva senyora Carme Vilaró de Jordana, juntament amb les seves filles, va elaborar la totalitat dels vestits destinats a omplir les estructures internes del gegant i la geganta i també els hàbits que personalitzaren els sis nans construïts de bon antuvi. Tanmateix, na Carme Vilaró, a part d'ésser la modista dels nostres gegants, es va significar sempre en la més despresa col·laboració a l'hora d'obrar importants temes cerverins; és així com ella mateixa va ésser l'encarregada de brodar els vestits dels actuals Reis i també la plana total de túniques i vestuari emprat en les representacions de la Passió.
Durant els tres anys de guerra civil es varen destruir a la nostra ciutat, com en la majoria de ciutats del Principat o fins i tot del país, molts elements pertanyents a costums i tradicions pròpies del nostre tarannà social. Un cop solventat el conflicte bèl·lic les més diverses comunitats s'aplicaren a la lenta, però, constant tasca d'anar recuperant tot allò que s'havia perdut, i Cervera no en fou l'excepció.
Les generacions joves de la postguerra portaren a terme progressivament un treball de retornar a la ciutat aquelles coses més diverses però també més caristmàtiques de la nostra personalitat; entre d'altres cal destacar-ne: la Passió, la Fira de Sant Isidre, sant Magí, etc. Una de les activitats que va plantejar-se aquest col·lectiu de joves va ésser la recuperació de la nostra tradició gegantera i per executar aital idea s'havia de construir una nova parella d'aquests insignes personatges. Fou així com en el traspàs de l'hivern a la primavera de l'any 48 va constituir-se una comissió "Pro Gegants i Nans", amb l'objectiu immediat de tenir uns nous gegants per ésser estrenats la diada del Corpus del mateix any. Aquest grup estava format per cinc ciutadans, a saber: Emili Rabell, Joan Salat, Miquel Puig, Josep Pedrós i Josep Maria Boquet, i ells foren, precisament, els que donarien forma a aquesta iniciativa i la culminarien plenament d'acord amb els seus propòsits inicials. La formació d'aquests cinc "pioners" va ésser per motivació espontània sense que formessin part de cap organització determinada. Existeix, per cert, una reveladora carta d'en Joan Salat a en Ramon Jordana Pintó (amb data 1 d'agost de 1948) on s'explica detalladament els diferents passos fets i esdeveniments succeïts abans i immediatament després d'autoconstituir-se l'esmentada comissió "Pro Gegants" que referim al final del llibre.
El finançament dels nous gegants i nans fou efectuat per mitjà d'una subscripció popular. Els mateixos membres de la comissió es dedicaren a anar a trobar la gent pels mateixos carrers, adreçant-se lògicament a les persones més conegudes i que creien que podrien respondre més fàcilment a la idea i va ésser així com s'anaren recollint els diners que farien possible la construcció de la nova parella de gegants i, inicialment, sis capgrossos o nans. Els noms de totes les persones que col·laboraren en el projecte varen aparèixer en diferents llistats publicats a Segarra en els diversos números de la primavera del 48. La subscripció fou encapçalada per l'Ajuntament amb un donatiu de 500 pessetes i el primer donant individual fou en Josep Maria Sarrate. Les quantitats habituals de lliurament foren de 10 duros, 5 duros o 10 pessetes com a norma general i regular i la prova més evident que la resposta ciutadana fou molt positiva la tenim en què la col·lecta, llençada al mes de març, va culminar-se exitosament a finals de maig, principis de juny, moment en què ja es posseïa la pràctica totalitat de l'import necessari per fer front al pagament de les figures elaborades.
El procés de creació dels "Gegants nous" podem referir-lo àmpliament i abundosa mercès a tot un seguit d'anotacions reflectides en un diari personal del senyor Ramon Jordana Pintó. El senyor Jordana va significar-se al llarg de tota la seva vida en recollir les més diverses dades referents a successos propis de la vida social de Cervera. Ell, amb un estil molt detallista i puntualitzador, va escriure totes aquelles petites i grans coses que s'anaven protagonitzant durant els mesos de maig i juny de l'any 1948 pel que pertoca a les accions portades a terme, pas a pas, per la "Comissió Pro-Gegants i Nans" en la tasca de donar forma a les noves "personalitats"del nostre folklore ciutadà. Cal avançar ja que la seva senyora Carme Vilaró de Jordana, juntament amb les seves filles, va elaborar la totalitat dels vestits destinats a omplir les estructures internes del gegant i la geganta i també els hàbits que personalitzaren els sis nans construïts de bon antuvi. Tanmateix, na Carme Vilaró, a part d'ésser la modista dels nostres gegants, es va significar sempre en la més despresa col·laboració a l'hora d'obrar importants temes cerverins; és així com ella mateixa va ésser l'encarregada de brodar els vestits dels actuals Reis i també la plana total de túniques i vestuari emprat en les representacions de la Passió.
Imatge extreta de http://www.imperio-numismatico.com/t58182-25-pesetas-19-febrero-1946