Cervera, 'La ciutat màgica' de Carles Cepero: LES ÀLIGUES DE LA UNIVERSITAT

Ja de petit m'impressionava el veure-les
dreçades per damunt de tot Cervera,
amb el vol retingut i la falera,
que pressentia, de llençar-se al cel.
Dues àligues negres, coronades,
que en les torres bessones feien cara
als vents de la Segarra i esmolades
urpes clavaren en l'esfera, encara
com la presa vivent atalaiant...
Fins que un mal dia algú va arrabassar-nos
l'una d'elles i el vent seré, en passant,
i el llevant, la morella, tramontana,
el segarrenc, la marinada i tots,
ploraven tristament i la germana
solitària ofegava els seus sanglots!
Anys van passar, però a la fi en la perxa
buida de l'alta torre es va posar
-fera d'urpes i bec i de mirada-
la que tant temps enrere va volar.
I jo crec que en les nits de clara lluna,
amb veu sonora es criden l'una a l'altra
i aixequen la volada poderosa
per teixir mil figures acrobàtiques,
altes, molt altes en els foscos cels,
mentre que als ulls els posen mil guspires
verdes, blaves, vermelles els estels!