La vigència del pessebrisme

  

El cicle de Nadal, com tota època de l’any característica, té unes formes, unes manifestacions i una tradició pròpies, que el diferencien de la resta, generant una activitat integrada plenament dins del que s’ha vingut coneixent com associacionisme cultural, on el pessebrisme ocupa un lloc rellevant. 

El fet d’associar-se ve de lluny i ha esdevingut una característica pròpia i diferenciadora de la cultura del nostre país. No podem entendre l’extensa i rica cultura popular sense el fet associatiu que li dóna sustentació, estabilitat i coherència i li permet evolucionar i integrar unes altres manifestacions, pràctiques i conceptes que inicialment no li eren propis però que han estat plenament assumits, adaptats i integrats dins d’aquest llegat que anomenem ‘cultura popular’. 

El pessebrisme al nostre país es mostra amb una rica manifestació artística, una capacitat creativa ben peculiar i pròpia i una participació diversa. Esdevé singular pel fet de possibilitar una implicació social que inclou tant l’acció individual —sempre compartida, però— o grupal, desenvolupada en entitats i grups de persones que de manera ocasional o permanent durant tot l’any «fan el pessebre» com un costum a l’entorn del qual es genera la complicitat sentimental del Misteri de Nadal, sense obviar l’extensa presència geogràfica i sobretot físicament propera (a les llars, les escoles, els museus, els llocs de treball, les esglésies…). 

Per a construir el pessebre calen responsabilitats compartides, generar una consciència d’ordre i cercar antecedents històrics per a dotar-lo de rigor amb un coneixement necessari de com es presenta en els altres indrets del món. És perfectament incloent per a persones amb minusvalideses. L’enriquiment cultural del pessebre proporciona camins excel·lents per a despertar la motivació i facilitar el compartir coneixements, la pràctica coral o, senzillament, l’organització d’actes socials, com ara un intercanvi de regals o fer cagar el tió. 

En el pessebrisme es reuneixen valors fonamentals de la cultura popular i de la tradició familiar. Per a la construcció calen elements que a tots ens resulten tradicionalment casolans: el suro, la molsa, la farina imprescindible que emblanquina els cims, la rica diversitat de figures… i l’aportació catalana genuïna: el diorama. El pessebre es viu i es fa a l’espai dels éssers estimats i genera una atmosfera carregada de sentiments en la qual, de manera habitual, la música es configura com un element més del tot. El nostre extens patrimoni literari i musical que li és proper, amb cançoners i peces nadalenques d’ara i tradicionals del nostre record, uneix el pessebrisme amb el cant coral, el món de la poesia i d’una manera emblemàtica les representacions dels pastorets i el teatre amateur. És, doncs, transversalment obert. 

Molt possiblement no som prou conscients de la importància del que significa, però al voltant de tot aquest moviment el pessebrisme ha fet una contribució en pro del civisme, la recuperació i la preservació dels valors culturals i tradicionals, la investigació, la democràcia activa i la construcció d’un model avançat de societat. La celebració l’any passat dels 150 anys de pessebrisme associatiu va poder mostrar la vitalitat d’aquest moviment i les ganes de plantejar-se el futur tot fent associacionisme.