'Catalunya bombardejada' (II): Bombardeigs per territoris

En esdevenir un punt estratègic de recepció de material bèl·lic, amb gran activitat de la indústria de guerra, centrals energètiques, importants ports i nusos de comunicació, Catalunya fou un objectiu prioritari dels bombardejos aeris que resultaren especialment sagnants a ciutats com Lleida, Granollers o Figueres, a més de Barcelona. Els bombardejos van ocasionar més de 5.500 víctimes mortals, milers de ferits i incomptables danys materials. 

El primer bombardeig franquista sobre una població catalana s’havia produït el 30 d’octubre de 1936 a Roses, efectuat des del mar pel creuer de guerra Canarias. Els atacs a les poblacions costaneres es van repetir durant tota la guerra, amb l’objectiu de destruir les infraestructures portuàries i fer efectiu el bloqueig naval. L’Alt Empordà fou una de les comarques més castigades. 

Fins a l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona el 26 de gener de 1939, es compta que foren més de 2.500 persones les que moriren a la Ciutat Comtal arran dels bombardejos, a més d’un gran nombre de ferits. 

Extraordinàriament virulents foren els bombardeigs de gener de 1938, que ocasionaren la mort d’unes 600 persones i que tingueren com a colofó l’atac del dia 30, que afectà severament l’església de Sant Felip Neri i ocasionà la mort de quaranta-dues persones, infants la majoria. 

Però els pitjors bombardejos van tenir lloc entre els dies 16, 17 i 18 de març de 1938, quan la ciutat fou objecte d’entre 10 i 13 atacs ordenats directament per Mussolini, què als quals van produir gairebé un miler de víctimes mortals. 

Un dels atacs aeris més terrorífics el patí la ciutat de Granollers el 31 de maig de 1938, quan cinc avions italians provinents de l’illa de Mallorca van llançar 60 bombes i 750 quilograms de metralla. L’objectiu era la central de la companyia Energia Elèctrica de Catalunya, però les bombes van afectar per complet el centre de la vila, ple de gent a aquella hora del matí, van produir greus desperfectes en edificis, places i carrers, i van causar més de 225 morts i 165 ferits. 

Altres ciutats, com Lleida, degut a la seva estratègica posició (prop del front d’Aragó) es van convertir també en objectiu preferent dels atacs de l’aviació franquista, que va dur a terme bombardejos com el del 2 de novembre de 1937, el qual va provocar un mínim de 250 víctimes mortals –entre elles una cinquantena de nens alumnes del Liceu Escolar. En aquesta demarcació van destacar els atacs sobre les centrals hidroelèctriques situades als rius del Pirineu, els quals tenien com a objectiu paralitzar el subministrament energètic a les fàbriques de l’entorn de Barcelona. 

Les comarques tarragonines van patir també atacs des de mar i des de l’aire ja des dels inicis de 1937 (Reus, Tarragona, Flix, etc.), que es van centrar en nusos de comunicació importants com l’estació de tren de Sant Vicenç del Calders, al Penedès, i van ocasionar 73 morts. 

Ja en les darreres setmanes de la Guerra Civil a Catalunya, el 1939, els atacs es van intensificar en ciutats com Figueres, per tal de col·lapsar les vies de comunicació amb França i evitar que es convertís en un nucli de resistència. 

Al mes de febrer d’aquell any, l’atac aeri es va centrar en els llocs on s’havien refugiat, davant l’avanç franquista, les principals autoritats de la República i la Generalitat: Manuel Azaña (president de la República) a la Vajol; Juan Negrín (president del Govern) a Agullana, i José Antonio Aguirre (president del Govern basc) i Lluís Companys (president de la Generalitat) al Mas Perxés, entre Agullana i la Vajol.