L’Arxiu Comarcal de la Segarra restaura un còdex de finals del segle XIV

Boeci fou filòsof, polític i escriptor llatí (Roma 480 – Pavia 525). Representant del neoplatonisme, es va inclinar per l’estoïcisme i fou un dels fundadors de la filosofia cristiana d’Occident. Va traduir, del grec al llatí, i va comentar a Plató i Aristòtil.  

"De consolatione philosophiae"  (De la consolació de la filosofia) és la seva obra més coneguda. Escrita a la presó entre els anys 523 i 524, consta de cinc llibres, en prosa i en vers, on l’autor manté un diàleg literari amb una visitant, la Filosofia, que pren la forma d’una dona i consola a Boeci en la seva dissort. És una obra de pensament ètic clàssic, autobiogràfica, filosòfica i política on exposa i dialoga sobre els principals problemes de la consciència humana.

Molt llegida a l’edat mitjana va originar comentaris i traduccions al català i al castellà durant els segles XIV i XV. Traduïda al català per Pere Saplana -entre 1358 i 1362- i revisada i completada per Antoni Ginebreda, ambdós religiosos dominicans, estava dedicada a l’Infant Jaume de Mallorca fet presoner per Pere III.

El còdex medieval català de l’Arxiu Comarcal de la Segarra està escrit a una columna en lletra gòtica cursiva, té 91 folis (inclosos els blancs intercalats i afegits en el procés  de la restauració), a mida295 mm. x210 mm., amb una pèrdua significativa de folis i sense l’enquadernació original. Es tracta de la primera versió de la traducció de Pere Saplana.

Confeccionat amb paper de pasta de draps, artesanal manual i de fibres no llenyoses. És verjurat, amb filigrana, barbes i gruix desigual, i una marca d’aigua semblant a un molinet. Les tintes són metal·loàcides, de tonalitats que van del marró al negre. Presenta decoracions de color vermell en la part interior d’alguns traços i tintes de tonalitats vermelles, blaves i liles decorant les caplletres. Hi ha tres folis solts amb una relació dels reis de Navarra i Aragó.

L’Arxiu custodia un altre exemplar, del segle XV, de La consolació de la filosofia en traducció catalana de Saplana revisada per Antoni Ginebreda, escrit a dues columnes en lletra gòtica rodona.

Primerament, s’ha realitzat un examen organolèptic i el diagnòstic de l’estat de conservació i les analítiques físico-químiques prèvies. El procés d’intervenció s’ha iniciat amb la col·lació i desmuntatge del llibre, una desinfecció preventiva, neteja mecànica en sec, la fixació de les tintes solubles, neteja humida, desacidificació, reaprest del paper, la reintegració de les pèrdues de suport i unes laminacions puntuals, aplanat amb pes, assecatge per oreig, l’alçat dels quadernets (muntatge) i recosit d’aquests a l’enquadernació.

Com que el llibre estava mancat de les cobertes s’ha confeccionat una nova enquadernació, amb pergamí d’ovella, en forma de cartera i reforços de pell al llom del volum, amb un tancament de botó de pell i una baga de cordill de lli.

En tots els processos de la restauració s’han emprat materials de conservació i procediments totalment reversibles.

Finalment, el còdex ha quedat protegit a l’interior d’una carpeta de cartró de preservació de Ph neutre i amb reserva alcalina.