La noblesa i l'aristocràcia catalana, des de finals del segle XVI i com a mínim fins a la Guerra de Successió, balla la Pavana i la Sardana. Si es volia honorar la visita d'un noble molt principal amb la dansa del país, l'aristocràcia catalana ballava una sardana descrita com una dansa"d'aquesta terra".
Cap al 1701, Josep Faust de Potau en fa la descripció coreogràfica més antiga que coneixem d'una mudansa "cerdana". Les sardanes del segle XIX, en el moment en què es va reorganitzar tant la forma musical com la manera de repartir-la, tenen molt a veure amb aquestes mudances de sardana -les passes del ball- d'abans de la Guerra de Successió.
La interpretació en aquest vídeo és de Xuriach, música i dansa antiga i tradicional.
Extret de https://www.youtube.com/watch?v=PNO3CS-Z1Ew