El vent i la mar tenen una apassionada relació que l'home ha intentat governar des de molt temps enrere, sovint sense èxit: Amb el temps, amb el mar i amb la guerra el més savi s'erra.
D'aquest vincle n'han sorgit nombroses dites que sovint s'utilitzen per a situacions de la vida quotidiana. La mar no es mou sense ventn'és una mostra. Del fenomen dinàmic se n'extreu una frase que expressa allò que Quan el riu sona, aigua porta.
El vent és el principal responsable que la superfície marina es deformi: El vent fa moure la mar. Tot i que val a dir que les onades no són el desplaçament de l'aigua, aquesta només puja i baixa, és el moviment ondulatori el que es va traslladant.
Segons la direcció des d'on bufi el vent s'aixecarà més o menys onatge. El factor més important serà si el vent té o no molt de recorregut marítim. Per exemple, a la costa mediterrània, el vent del nord i nord-oest prové de terra, per tant no remena l'aigua gaire: Tramuntana, la mar plana. En canvi, a Mallorca, aquest vent bufa sobre molta més extensió marítima i es diu Si la mar buida fort, senyal de vent nord.
Els vents de component marítima a Catalunya i el País Valencià són els de l'est. D'una banda, de la direcció nord-est tenim Gregal, mar picada i sola banyada. Però el vent més marejador és el del sud-est, que té un bon tros de mar per anar aixecant abans d'arribar a les nostres costes. Diem Xaloc, molta mar i peix poc o Xaloc, per la mar no és bo, i pel camp tampoc. Ens desagrada tant que Xaloc, ni molt ni poc. Fins i tot, quan es vol dir que alguna cosa és exageradament cridanera es fa servir Baladrejar més que la mar de llevant.
L'observació de com es comporta el mar és crucial per saber el temps que farà. I com és habitual, a qui li va la vida serà qui millor el sabrà interpretar: Del cel, més en sap la gent de mar que la gent d'altar.
Al País Valencià diuen Mar molt plana, prest plourà. Com hem explicat, allà la mar té poc onatge quan bufa vent terrer. Aquest pot ser indici que s'acosten pertorbacions atlàntiques al Mediterrani. En canvi es preveu Mar a carrera, aigua a reguera o Mar ratllada, vent i aigua. Aquí s'identifiquen corrents marins potenciats per un vent de component est, que si bufa amb força és el responsable dels grans aiguats a les nostres terres.
Precisament, la tardor és l'època en què els temporals de llevant tenen més incidència. Per això es recomana De l'abril al setembre navega sense témer; de l'octubre al març no vagis per mar.
De tota manera el refranyer ens explica que els pescadors es continuen embarcant: El setembre passat, deixa la mar per navegar, però no per pescar, tot i que les formes de feinejar canvien a partir d'aquestes dates: Pel setembre acaba la nansa i comença la xarxa.
En qualsevol cas Passat el setembre, el mar és de tembre.
El temor és, per l'home de mar, una qüestió de respecte barrejat amb la lluita diària per controlar cada situació. S'exclama A mar boja, pit i fora. Encara que es reconeix que A mala mar no hi val bon mariner.
Dels riscos que comporta la mar per a l'home, n'han nascut adagis realment bonics: Al mariner més vell la mar li posa en perill sa pell o Al bon pescador, qualque dia el mar li fa traïdoria.
I el més encisador de tots: En mar i en amors hi entraràs quan voldràs i en sortiràs quan podràs.
Acabarem d'aquesta manera amb un recull de dites que comparen la dona i la mar. Alguns semblen fins i tot malvats, probablement fruit de la impotència davant allò que no es pot controlar...
Per exemple, De la mar, de la dona i de la sal, en ve molt mal, com si fóssim el dimoni, o Del foc, de la dona i del mar, t'has de guardar.
Un de masclista: Els plors de les dones són com onades de la mar, i un amb un xic més de sentit comú: Amb les dones i amb la mar, cal saber navegar.
Finalment, un de ferotge i romàntic: La mar és una femella que no vol amollar qui es colga amb ella.
Text del llibre de Mònica López "Si no plou, plourà. El nostre clima a través dels refranys", TV3 i Columna Edicions, 2007.
Imatge extreta de http://bibliocolors.blogspot.com.es/2012/07/tots-la-platja-todos-la-playa-all-beach.html
Imatge extreta de http://bibliocolors.blogspot.com.es/2012/07/tots-la-platja-todos-la-playa-all-beach.html