La calafina Conxita Solà va oferir el passat 30 de gener, la conferència 'Les tradicions i el folklore calafins', dins del cicle “Calaf, 1000 anys d'història”, que s'ofereix a Calaf en motiu de la celebració del Mil·lenari de la vila.
"Calaf és una vila molt rica des del punt de vista de les seves tradicions, unes tradicions que no hauríem de deixar caure en l'oblid, i que hauríem de tornar a omplir de vida”. Així Conxita Solà feia una crida a tots els calafins i calafines actuals a recuperar el folklore i les tradicions de la vila, que en els darrers temps s'han anat arraconant.
En aquest sentit va fer referència a la Metradansa de Calaf, una peça de caire religiós, la música de la qual és pròpia del municipi. Conxita Solà va proposar tornar a revifar aquesta dansa. Va llançar com a idea fer-ho dues vegades l'any: per la festa Major d'Hivern, a l'interior de l'església, i per la Festa Major d'estiu, a la Plaça Gran. També va exposar quina seria la seva proposta de coreografia, instrumentació, vestuari... Tot amb l'objectiu de recuperar el sentit de la dansa: “la col·lectivitat i el sentit de poble”.
Com la Metradansa, Conxita Solà va parlar del Ball del Gemec i del Ball de l'Esgarrapada, dos balls que tenien lloc per Carnestoltes i que es van ballar per darrera vegada l'any 1987.
La ponent va va suggerir que la idea de gravar un CD amb aquests temes per poder treballar-hi a les escoles i per ajudar a conservar aquest patrimoni cultural de la vila.
A banda de les tres danses de Calaf, Conxita Solà va parlar de les cançons tradicionals recollides en el Cançoner Popular de Catalunya l'any 1923 per Pere Bohigas i Josep Barberà. Solà va enumerar, i també interpretar, algunes d'aquestes cançons de temàtica diferent: des de cançons de bressol a cançons de segar i batre, passant per temes relacionats amb els amors i els desamors.
La conferenciant va dedicar un altre capítol a les tradicions perdudes, recollides al Costumari Català de Joan Amades. En aquest sentit va parlar de la trobada de garbers que es feia al municipi, i del ball que feien, i també de la tradició d'agenollar-se a la creu de terme de Conill, últim punt des d'on es divisen les muntanyes de Montserrat, per donar gràcies i per pregar.
En un altre ordre de coses va parlar de la tradició genuïna d'anomenar “Colometa” al tronc que a la majoria de municipis de Catalunya anomenen “Tió”. Solà va repassar diverses versions de la cançó en funció dels diferents domicilis on es canta, i que tenen en comú l'inici: “Colometa caga torrons, d'avellanes i pinyons”. Conxita Solà va parlar de la conveniència de conservar aquesta nomenclatura genuïna, que s'està perdent entre les noves generacions.
Finalment la ponent va fer referència als cuplets per a casaments i per a altres celebracions, que s'han cantat tradicionalment a Calaf, tot i que cada vegada menys. Aquests cuplets segueixen la mateixa melodia que els dels pastorets però amb lletres personalitzades per a cada ocasió. Solà també va fer esment a les cantarelles de carrer recuperades a partir de la pròpia experiència personal, o a través de familiars i amics que les hi havien cantat. Així va enumerar cançons que usaven drapaires, venedors ambulants, o els infants, quan per exemple sortien al carrer quan plovia, i cantaven una cançó per celebrar-ho.
La sala de fusta del Casal de Calaf va quedar plena per escoltar la conferència de Conxita Solà, que va comptar amb la col·laboració de Jaume Fonoll.
Imatge extreta de http://www.femturisme.cat/ca/pobles/calaf/
Informació extreta de http://www.calaf.cat/actualitat/noticies.html