En la data d'avui, i en el conjunt de les terres ponentines, destaca la festa del Santíssim Misteri de la ciutat de Cervera, per tot el que ha representat i representa la devoció i tradició popular en els homes i dones d'aquesta seca terra de la Segarra.
A l'església parroquial de Santa Maria de Cervera i en un armari que hi havia en el gruixut mur de la capella de Sant Nicolau, s'hi custodiava, dins d'una bossa de seda, un petit lignum crucis, allà pels anys 1539 i principis del 1540. Pertanyia la relíquia al reverend Jaume Albesa, cerverí, beneficiat de la parròquia que la hi tenia dipositada sota la custòdia dels priors de la confraria de Sant Nicolau, que també guardaven en aquell armari altres objectes de valor.
El reverend Albesa havia exercit el seu ministeri sacerdotal a la vila de Martorell, on va haver de donar els seus auxilis espirituals a un soldat que va estar present en el saqueig de Roma l'any 1527. Aquest soldat li va donar un tros de la Vera Creu, recollit a Roma en aquell saqueig, i tement morir, li va fer donació de la relíquia, a condició que si es curava la hi tornaria. Morí el soldat i el reverend Albesa va portar la relíquia a Cervera.
Succeïa per aquells anys -segons conta la tradició- que certs malalts considerats com posseïts per l'esperit maligne anaven a l'església parroquial del poble del Tarròs, al Pla d'Urgell, on els practicaven exorcismes amb l'aplicació d'un apòcrif lignum crucis i de la relíquia de Santa Caterina que tenien. Testimonis d'aquells temps van assegurar que un malalt, en ser-li aplicada la creu, va declarar que la relíquia no era autèntica, i sí que ho era, en canvi, una que hi havia a Cervera, a la capella de Sant Nicolau. El rector del Tarròs, va acudir al reverend Albesa, demanant-li una petita estella de la relíquia, a la qual cosa va accedir.
Fou el dia 6 de febrer de 1540, divendres, quan al voltant de les 3 de la tarda, es van reunir a la capella de Sant Nicolau fins a vint persones. Deu com a testimonis, cinc seglars i cinc sacerdots. Estesos uns corporals damunt l'ara, es va treure la caixa de l'armari i, d'ella, la bossa que contenia la relíquia. Van intentar trossejar la fusta amb un petit ganivet, sense aconseguir-ho, malgrat la insistència, i quan ho intentaren simplement amb els dits es va partir amb facilitat alhora que destil·lava damunt el ganivet i el paper que hi havia damunt dels corporals una gota de sang viva, fresca i vermella, que va mullar també els trossos de fusta. Al mateix temps, tot i que el cel era clar i l'horitzó es veia serè, es va sentir un fortíssim tro, cosa insòlita a Cervera en ple hivern. L'estupefacció fou gran. Tothom es va examinar les mans per assegurar-se que no tenien cap tall i que la sang només havia pogut sortir de la fusta. La gent sortí de casa espaordida pel fort tro i s'encaminaren al temple, on, en assabentar-se dels fets, ressonaren els crits de "Misteri!", el nom amb què es coneix des d'aleshores la relíquia del Sant Misteri de Cervera.
La ciutat va celebrar amb grans festes religioses el prodigi i es va acordar que tots els anys, els dies 6 i 7 de febrer es commemoressin amb solemnes cultes. Una estrofa de cançó és prou significativa en proclamar aquesta festa quan algun foraster preguntava què celebraven.
La devoció al santíssim Misteri va anar creixent amb els anys i va atreure a Cervera una multitud de gent de la comarca i del Principat. Els goigs canten:
La nit del 17 de setembre de 1619 fou robat el Santíssim Misteri de Cervera. Fou recuperat amb tràgiques conseqüències. La nit del 15 de gener de 1915 va ser robada de nou la relíquia, i, en aquesta ocasió no va ser recuperada. El Pontífex Benedicte XV, atenent les insistents súpliques dels cerverins, es va dignar lliurar a la ciutat un nou lignum crucis per suplir la relíquia robada, que és la que ara es venera.
Cada any, Cervera celebra la seva Festa Major els dies 5, 6 i 7 de febrer amb solemnes cultes, entre els quals cal destacar les populars completes, i la solemne processó del dia 6 per la tarda.
A l'església parroquial de Santa Maria de Cervera i en un armari que hi havia en el gruixut mur de la capella de Sant Nicolau, s'hi custodiava, dins d'una bossa de seda, un petit lignum crucis, allà pels anys 1539 i principis del 1540. Pertanyia la relíquia al reverend Jaume Albesa, cerverí, beneficiat de la parròquia que la hi tenia dipositada sota la custòdia dels priors de la confraria de Sant Nicolau, que també guardaven en aquell armari altres objectes de valor.
El reverend Albesa havia exercit el seu ministeri sacerdotal a la vila de Martorell, on va haver de donar els seus auxilis espirituals a un soldat que va estar present en el saqueig de Roma l'any 1527. Aquest soldat li va donar un tros de la Vera Creu, recollit a Roma en aquell saqueig, i tement morir, li va fer donació de la relíquia, a condició que si es curava la hi tornaria. Morí el soldat i el reverend Albesa va portar la relíquia a Cervera.
Succeïa per aquells anys -segons conta la tradició- que certs malalts considerats com posseïts per l'esperit maligne anaven a l'església parroquial del poble del Tarròs, al Pla d'Urgell, on els practicaven exorcismes amb l'aplicació d'un apòcrif lignum crucis i de la relíquia de Santa Caterina que tenien. Testimonis d'aquells temps van assegurar que un malalt, en ser-li aplicada la creu, va declarar que la relíquia no era autèntica, i sí que ho era, en canvi, una que hi havia a Cervera, a la capella de Sant Nicolau. El rector del Tarròs, va acudir al reverend Albesa, demanant-li una petita estella de la relíquia, a la qual cosa va accedir.
Fou el dia 6 de febrer de 1540, divendres, quan al voltant de les 3 de la tarda, es van reunir a la capella de Sant Nicolau fins a vint persones. Deu com a testimonis, cinc seglars i cinc sacerdots. Estesos uns corporals damunt l'ara, es va treure la caixa de l'armari i, d'ella, la bossa que contenia la relíquia. Van intentar trossejar la fusta amb un petit ganivet, sense aconseguir-ho, malgrat la insistència, i quan ho intentaren simplement amb els dits es va partir amb facilitat alhora que destil·lava damunt el ganivet i el paper que hi havia damunt dels corporals una gota de sang viva, fresca i vermella, que va mullar també els trossos de fusta. Al mateix temps, tot i que el cel era clar i l'horitzó es veia serè, es va sentir un fortíssim tro, cosa insòlita a Cervera en ple hivern. L'estupefacció fou gran. Tothom es va examinar les mans per assegurar-se que no tenien cap tall i que la sang només havia pogut sortir de la fusta. La gent sortí de casa espaordida pel fort tro i s'encaminaren al temple, on, en assabentar-se dels fets, ressonaren els crits de "Misteri!", el nom amb què es coneix des d'aleshores la relíquia del Sant Misteri de Cervera.
La ciutat va celebrar amb grans festes religioses el prodigi i es va acordar que tots els anys, els dies 6 i 7 de febrer es commemoressin amb solemnes cultes. Una estrofa de cançó és prou significativa en proclamar aquesta festa quan algun foraster preguntava què celebraven.
Dones de Cervera,
quina festa feu?
La del Sant Misteri
de la Vera Creu.
La devoció al santíssim Misteri va anar creixent amb els anys i va atreure a Cervera una multitud de gent de la comarca i del Principat. Els goigs canten:
Després sempre haveu estat
reparo en totes desgràcies,
i universal font de gràcies
a aquells que us han invocat;
sols ens demaneu dolor
de les culpes i fe entera.
Pluges quan us les preguem
traient-vos en processó,
són segures, i si no,
lo que ens convé alcanceu".
La nit del 17 de setembre de 1619 fou robat el Santíssim Misteri de Cervera. Fou recuperat amb tràgiques conseqüències. La nit del 15 de gener de 1915 va ser robada de nou la relíquia, i, en aquesta ocasió no va ser recuperada. El Pontífex Benedicte XV, atenent les insistents súpliques dels cerverins, es va dignar lliurar a la ciutat un nou lignum crucis per suplir la relíquia robada, que és la que ara es venera.
Cada any, Cervera celebra la seva Festa Major els dies 5, 6 i 7 de febrer amb solemnes cultes, entre els quals cal destacar les populars completes, i la solemne processó del dia 6 per la tarda.
Joan Bellmunt i Figueras
'Calendari tradicional de les comarques de Lleida'
Pagès editors, 2002.