La Paeria té previst dissoldre el CMC?

En aplicació de la nova llei espanyola de racionalització i sostenibilitat de l'administració local (LRSAL), les corporacions locals han de formular un pla economicofinancer quan incompleixen l'objectiu d'estabilitat pressupostària, l'objectiu de deute públic o la regla de despesa. I en aquesta situació es troba, entre molts d'altres, l'ajuntament de Cervera. Entre les mesures del pla hi ha, aparentment per imperatiu legal i entre altres mesures més importants i efectives, la dissolució dels organismes autònoms. És així que en el pla d'estabilització que tenia preparat la Paeria per ser aprovat en un darrer ple, i que fou retirat a última hora, hi apareixia la dissolució del Centre Municipal de Cultura. No cal dir que la desaparició del CMC era la xavalla del pla. La Paeria proposava compensar aquesta dissolució amb el manteniment de la 'marca' i de les funcions que ara desenvolupa el CMC, però dins de la regidoria de Cultura, una acció arriscada i sobretot irreversible.

Tot i ser cert que el CMC no passa per les hores més glorioses quant a participació ciutadana, i sent també cert que aquest no és el tema més important per als ciutadans de Cervera, probablement és fàcil estar d'acord que aquesta no és manera de 'liquidar' el Centre de Cultura, precisament quan compleix 25 anys de vida.

És inexacte que la nova llei local obligui a dissoldre 'tots' els organismes autònoms: només obliga a dissoldre els de segon nivell -el CMC és de primer nivell perquè fou creat directament pel ple de la Paeria- i els que duen a terme activitats econòmiques -que, evidentment, no és el cas del CMC-. Per tant, ni la nova llei ni el pla economicofinancer obliguen legalment a dissoldre el CMC. Si es fes, doncs, seria per pura iniciativa política local, i no sembla que hi hagi cap motiu per fer-ho. Ni la Paeria ha necessitat controlar de més a prop el CMC -a banda que disposa de mitjans econòmics i administratius més subtils per fer-ho- ni la dissolució del CMC reportarà cap estalvi econòmic ni de personal addicionals per a la Paeria.

És comprensible que la Paeria vulgui posar teatralitat al fet que està prenent decisions per disminuir la despesa pública i reduir deute, i potser també és cert que no s'han calibrat prou les conseqüències d'una mesura aparentment tan inofensiva com suprimir el CMC i passar la marca i les funcions a la conselleria de Cultura. La particularitat del CMC era, en el moment del seu naixement, i encara ara, en menor mesura, que permetia i afavoria la participació ciutadana en la creació i la gestió culturals en molts àmbits: patrimoni històric, cultura popular, medi ambient, llengua i literatura, arts plàstiques, etc. Molts cerverins van participar en el CMC precisament perquè hi havia una clara distància i autonomia amb la Paeria -perquè n'era un organisme autònom-; molts ciutadans no hi haurien participat si no hi hagués distància entre CMC i el partit polític de torn que governa la Paeria. Justificat o no cal admetre que això és així, perquè molts encara diferencien la Paeria com a institució que té un govern polític de Cervera com a societat civil. És cert, però, que la societat cerverina ha canviat considerablement aquests últims 25 anys, que la participació ciutadana en les seccions del CMC ha minvat, però també que algunes entitats cerverines actuals van néixer a redós del CMC.

És evident, en definitiva, que el CMC -i els altres actors culturals que actuen a Cervera- ha d'obrir, amb urgència, profunditat i autocrítica un període de reflexió: té sentit el CMC a Cervera avui? Quins objectius s'ha de plantejar un centre cultural en aquest canviant segle XXI? Ha de modificar a fons l'estructura? Cal comarcalitzar-lo? Cal fusionar-lo amb altres organismes autònoms d'àmbit cultural? Cal convertir-lo en un centre d'estudis sense vinculació orgànica amb la Paeria? Cal dissoldre'l? Què cal fer?

Com pot veure's hi ha moltes opcions i, si ho fem bé, Cervera i els cerverins hi podem guanyar i no perdre-hi. Però seria absurd, i injust, 'carregar-se' el CMC tan lleugerament, gairebé per error i sense una profunda reflexió prèvia. No deixaria de ser paradoxal que un alcalde que defensa i promou la participació ciutadana acabi sent el botxí del CMC.